VIATGE AL FONS DE LA COVID
El sotsinspector Jose Merino, de 44 anys, dirigeix l’àrea de Mossos d’Esquadra que investiga i persegueix els delictes econòmics i fiscals, entre els quals les estafes amb internet com a instrument.
La pandèmia ens ha acostumat a fer un munt de tràmits per internet. Això ho estan aprofitant els delinqüents informàtics?
Els criminals sempre intenten treure profit de l’escenari que impera a cada moment. Si ara mateix el context és més tecnològic, aleshores els delinqüents evolucionen en els seus fraus.
Ha crescut la delinqüència digital? N’hi ha més denúncies?
Hi ha una tendència a pensar que amb la pandèmia hi va haver un augment de les estafes per internet, però la realitat és que, segons les dades que obtenim de les denúncies dels ciutadans, aquest augment és exponencial i no pas explosiu. O sigui, que any rere any es repeteix un increment d’entre el 3% i el 5%, l’increment és constant. Durant la pandèmia aquest increment s’ha mantingut entre aquestes xifres.
Quin és el perfil dels ciberdelinqüents? N’hi ha de catalans? Operen des d’altres països?
És un perfil molt generalista: un home, d’entre 35 i 50 anys i amb coneixements informàtics. Et diria que la nacionalitat principal és l’espanyola, però això té a veure que la majoria de detinguts els fem aquí, a Catalunya o a la resta d’Espanya. Però seria una dada que no s’ajusta a la realitat perquè ens trobem a les investigacions molts autors que es troben fora de les nostres fronteres.
Quines són les estafes contra les quals hauríem d’estar més atents?
Justament Mossos ens trobem en un pla estratègic que busca aprofundir en aquest fenomen de les ciberestafes. Però al capdavant del rànquing hi ha el phising [correus electrònics per aconseguir dades personals i bancàries] i el smishing [com l’anterior, però amb missatges SMS]. També tot el que són falses empreses que ofereixen tramitar documents o certificats on line. I tot el que són compravendes on line, amb ofertes de productes que mai no li arribaran a la víctima. També els falsos lloguers, amb una incidència més gran durant l’estiu, i tot el pack de les estafes que prometen rendibilitats altes tot oferint falses inversions.
Hi ha un perfil de víctima que es repeteixi més sovint? Pica més la gent gran? Els joves?
No hi ha cap estudi concloent. És a dir, tot i que es pot pensar que el col·lectiu de la gent gran podria ser més vulnerable, la realitat no és pas aquesta. Per això amb el pla estratègic volem perfilar la victimologia amb relació al rànquing de delictes que hem explicat abans. En el termini d’un o dos anys podrem perfilar les víctimes en funció del modus operandi dels delinqüents. Ara mateix no hi ha estudis ni a nivell estatal ni a nivell europeu que ens puguin guiar.
I en cas de sospitar que ens volen estafar –o que ja ho han fet–, què cal fer?
Hi ha dos escenaris: abans de ser-ne víctima i quan, malauradament, hem estat estafats. Encara que sembli molt evident recomanem sempre, sempre, sempre no donar dades personals ni per internet ni per telèfon. I si cal fer-ho, verificar que realment qui les demana és qui diu ser. Una altra regla: si alguna informació que ens arriba per internet ens altera emocionalment i ens demana fer res amb urgència, gairebé segur que estem parlant d’un frau. I tampoc no podem confiar si el correu o el SMS ens ha arribat d’algú que coneixem perquè els cibercriminals tenen sistemes per simular, per exemple, que el correu electrònic sigui d’algú que coneixem. En cas de sospita, sempre que ens demanin diners, verifiquem-ho. I en cas de ser víctima de frau, cal contactar amb la seva entitat bancària per minimitzar el risc econòmic i després de recopilar tota la informació, anar a posar denúncia a comissaria.
{{ comment.text }}