Què en pensa, del resultat?
És el que va passar a moltíssims municipis de l’àrea metropolitana, on van pujar les noves formacions si es presentaven juntes. I, d’altra banda, hi ha l’ascens de Ciutadans. Era previsible que els tres grans partits –PSC, CiU i PP– baixessin. En vots la baixada va ser relativa, però la llei electoral va provocar una sotragada en regidors.
Hi ha hagut algun factor local. Fa autocrítica?
Un només pot criticar quan fa i el govern ha fet. No ha estat un mandat fàcil; hi hagut moltes formacions polítiques que han intentat vendre una imatge que no era veritat, una imatge demagògica, de conflicte, quan el conflicte potser el generaven ells. Tot plegat ha desgastat, però si miro només els resultats electorals, els podria estendre a municipis com Barberà, Ripollet…
Contempla l’entrada d’algun altre grup al govern?
Jo estic complint amb la paraula donada. Buscar l’acord amb totes les forces. I vull destacar una cosa que per a alguns ha passat desapercebuda: devem ser l’únic municipi de tot Espanya que té un acord de totes les formacions polítiques. I jo ho vull posar en valor. Hem sigut capaços de signar un document per la transparència, la participació i pel full de ruta de la ciutat en els propers quatre anys.
Ja tenen un acord amb CiU i Ciutadans.
Amb aquells que durant tres mandats hem governat junts i hi ha hagut un treball positiu per a la ciutat. I amb Ciutadans perquè, des del primer moment, van posar sobre la taula alguns elements que compartíem.
Li va saber greu que exregidors del PSC fessin costat a Ara Mollet-ERC-MES?
No. La llibertat d’elecció és seva. Per part d’alguns d’ells, em consta que molts ciutadans no han entès aquestes posicions. Però són ells els que han d’explicar les raons d’aquest canvi de jaqueta.
Ha influït en el resultat?
Crec que no.
I el cas de Montserrat Tura, que fa anys li va traspassar la vara d’alcalde?
En realitat la vara d’alcalde me la va donar el ple de l’Ajuntament; no és hereditària. Montserrat Tura fa molt de temps que no és militant del PSC, és militant d’un altre partit i va participar en molts actes d’ERC. També haurà de donar explicacions.
Han trencat del tot la seva relació personal?
Diguem que des de fa molt de temps he tingut la responsabilitat de ser alcalde i és el que he intentat exercir amb tota la voluntat i tota l’honestedat del món. Mai he rebutjat cap militant del partit. Els que ja no ho eren tenien una altra funció.
Tura el va qualificar d’arrogant…
Una opinió deformada per altres formacions polítiques. La gent que em coneix personalment sap que no en sóc.
Com està l’afer de la mesquita d’Al Huda?
Ells sabien que no es podia obrir una mesquita en el local que havien comprat. Hem ofert diverses propostes però alguns dels seus dirigents no han permès arribar a un acord. Si el jutge determina que cal fer una altra cosa ho respectarem, però aquest espai és per a activitat econòmica i comercial, però no religiosa.
Al Huda ha demanat llicència per a centre cultural.
Intentaran fer tots els tràmits administratius per eludir la norma, però ens mantindrem en la mateixa tesi.
Canviaran el sistema de radars i càmeres als semàfors?
No són inamovibles. Analitzarem en quins llocs és possible posar-ne o treure’n. Però només ens mou la seguretat. En els llocs on els hem implantat ha baixat el nombre d’accidents.
Per què van rebutjar treure la zona blava de l’entorn de l’hospital?
El mateix grup que ara ho plantejava ho va rebutjar quan ho va plantejar un altre grup. Aquest canvi de criteri l’hauran d’explicar ells. Nosaltres diem que si es treu la zona blava els usuaris de l’hospital no tindran lloc per aparcar perquè la zona quedarà ocupada a primera hora del matí. I la limitació horària gratuïta no acaba de funcionar. Res és inamovible, però no estem per la supressió. I que algú em faci la llista de quants hospitals públics hi ha sense zona blava al seu entorn.
Hi ha algun projecte previst al polígon de Can Prat?
És propietat de BBVA, que és qui ha de desenvolupar la zona. Hi ha algun projecte, però no ho explicarem fins que no ho tinguem.
A la banda de La Teneria o a la banda de Can Prat?
Tot sencer.
I el restaurant?
Només s’utilitza el pati amb una petita edificació que dóna servei exclusiu a les pistes de pàdel. Però també hi ha un projecte de tornar a reobrir el restaurant.
Quines notícies té de l’edifici judicial?
El que va deixar empantanegat la Montserrat Tura?
I el local de lloguer que està buscant Justícia…
Sé que l’estan buscant i nosaltres estem oferint informació del que hi ha a la ciutat. El que sí que cal dir és que és impresentable la situació en què estan els jutjats de Mollet i les condicions en què treballa el personal.
Quin lloc els agradaria?
El primer que hauria de fer la Generalitat és reactivar una cosa que va començar, perquè allà hi han invertit uns diners, però ho han deixat empantanegat. Encara que fos a anys vista, bo seria reactivar-ho. Dit això, que busquin un local que compleixi els requisits. Hi ha un tema d’aparcament que és bàsic per al trasllat de detinguts.
Quan obrirà el nou edifici de la Seguretat Social?
Hi ha hagut alguns problemes entre la propietat i la constructora pel que fa a preus i des del govern de l’Estat no sé si hi ha gaire pressa per obrir-ho perquè generarà una despesa. És bon senyal, però, que hagin enderrocat la tanca perimetral i hagin començat la urbanització de l’entorn.
Es deia que obriria abans de l’estiu.
Ens ho va notificar la direcció general de la Tresoreria i m’agradaria que abans de l’inici d’any aquest equipament fos obert.
Com està el projecte del quart institut?
En tot cas, caldrà fer una anàlisi de les dades de naixements.
I què faran amb l’escola Longaron quan tanqui?
Si la Generalitat deixa d’utilitzar-la, demanarem que l’edifici retorni a la ciutat. Tenim algunes idees però no les desvelarem.
Pot ser part de l’institut Aiguaviva?
No, l’institut no pot trencar-se.
Però l’Aiguaviva tindrà prou capacitat?
Li queda entre un i dos cursos més.
I?
Hem de buscar un emplaçament perquè no hi caben. Tenim algunes idees.
Han rebut dues sentències judicials amb impacte econòmic. La de les Pruneres i la de la Vinyota. Què ha representat?
El primer que vull recordar és d’on vénen els temes. No vénen del mandat de Josep Monràs. En Josep Monràs ha hagut d’entomar aquestes sentències i amb tota la humilitat crec que gràcies a un procés de negociació s’ha arribat a un bon acord. A les Pruneres hem reconvertit un solar en un gran parc molt utilitzat i amb elements molt emblemàtics com les pantalles o l’arc, on es fan activitats juvenils, d’oci, culturals… El disseny, que sí que va ser de la meva responsabilitat, ha generat un espai amb molta vitalitat. Hi va haver una sentència que obligava a pagar als propietaris i s’ha complert.
I la Vinyota?
Comparteixo plenament els objectius pels quals es va fer la modificació urbanística per convertir uns espais agrícoles que formalment no tenien valor en un espai on s’ha fet habitatge social. Ara bé, probablement, el treball que es va fer no es va fer amb el rigor suficient per no trobar-nos amb el que ens vam trobar. Però no és menys cert que això és fruit d’un canvi legislatiu del govern de l’Estat, en què un govern del PP donava totes les prerrogatives als propietaris per obtenir el màxim benefici possible del terreny. I per tant, van posar un preu d’habitatge privat. Nosaltres vam intentar demostrar que no hi havia ni un sol pis amb preu privat, que no hi havia ànim de lucre, sinó de servei públic. I si aquest ànim de servei ha d’estar per sota de l’ànim crematístic d’una propietat que abans només tenia camps, anem malament.
Què va suposar econòmicament?
Vam obrir un procés de negociació amb els propietaris que ens va permetre alliberar Mollet Impulsa d’una situació de concurs de creditors amb el propi patrimoni de Mollet Impulsa. Hem de vendre per pagar. Ja vam avançar el pagament del primer any per voluntat pròpia i tenim els recursos per pagar l’any vinent. Tenim patrimoni per fer front a aquesta sentència absolutament injusta.
Hipotecarà la capacitat inversora de l’Ajuntament?
No. La prova és que hem aprovat els comptes de Mollet Impulsa i els de l’Ajuntament.
Quants diners els deu la Generalitat?
Al voltant de cinc milions. Per exemple, l’escola d’educació especial de Can Vila, la tenim conveniada. L’ensenyament dels nens discapacitats és una responsabilitat directa de la Generalitat, però ho gestionem des de l’Institut Municipal de Serveis als Discapacitats i la Generalitat ens paga. Quan ens paga? Perquè allò són nomines i la nòmina s’ha de pagar a final de mes… I si no, què passa? Has d’anar a un crèdit i els interessos els paga la Generalitat? No.
Però el pressupost l’han tancat amb equilibri.
Sí i sense tancar serveis i amb una càrrega financera que l’hem d’assumir i que ens provoca la manca de pagament dels que ho han de fer. Resoldre aquesta tensió de tresoreria és ben fàcil: ens traiem de sobre tot el que no és de la nostra competència… Per cert, caldria recordar que alguns ajuntaments de la comarca han tancat escoles bressol. O no ens en recordem? O que han tancat escoles de música, o que han reduït tot l’àmbit de serveis socials… Però això que jo poso en valor sembla que altres ho desmereixin. Per exemple, si jo suprimeixo tot el tema de discapacitats, tres milions d’estalvi… Els nens ja aniran a la plaça de Sant Jaume a reclamar. Aquest ajuntament ha estat un dels pocs que en els tres últims anys ha congelat impostos, el primer que 72 hores després de prendre possessió com a alcalde ha augmentat les beques de l’estiu i devem ser l’únic ajuntament de Catalunya que ha posat una partida per comprar pisos i posar-los a lloguer social.
I tot això no afecta les finances?
Els ajuntaments hem estat els únics que hem aconseguit rebaixar dèficit. Estic molt per sota del que marca la norma i hem baixat el temps de pagament. Tot amb reducció d’ingressos i mantenint serveis.
A quin termini paguen?
A 30 o 60 dies.
En funció de què?
Hi ha proveïdors que al darrere hi ha nòmines i n’hi ha que són inversions.
Per què van mantenir la bandera espanyola l’11 de setembre?
Vam mantenir totes les banderes, no només l’espanyola. La Junta de Portaveus va determinar que el dia 11 de setembre només hi havia d’haver la senyera, que, per cert, és l’única bandera de Catalunya. Jo ja vaig dir el que he dit sempre: com a alcalde tinc l’obligació de complir la llei i no faré res que la vulneri. En tot cas, si no m’agrada, faré el possible per canviar-la. I he preguntat moltes vegades en el mateix ple de l’Ajuntament: quines banderes estaven hissades al Parlament de Catalunya el dia 11 de setembre L’espanyola i la catalana.
Què en pensa, del procés?
Sóc alcalde de Mollet i per tant m’agradaria que la bandera de la cohesió, de la convivència, fos la bandera en què tots ens trobéssim perquè ja no sé si la bandera és la senyera, és l’estelada blava, l’estelada groga, la blanca i blava o és la negra. Jo defujo de les banderes perquè si darrere les banderes tenim que no podem pagar les escoles bressol, no podem ampliar els serveis sanitaris, no paguem el que és just a les persones amb dependència, no podem invertir per l’activitat econòmica, menyspreem tot l’àmbit de pisos de lloguer social… Aquí no hi ha dogmes de fe. M’agradaria que tornéssim a ser una societat assenyada i realista. La meva idea és l’estat federal amb unes competències culturals, econòmiques i de llengua blindades i una gran autonomia de gestió i recursos. I una part dels problemes que tenim és perquè tenim un govern a Madrid que no entén res, ni afronta els problemes, es neteja les mans i només té el no per resposta.
