Els alumnes, de 4t d’ESO i Batxillerat, visiten un dia a la setmana el resident que se’ls ha assignat per acompanyar-lo, escoltar-lo, jugar i iniciar una comunicació i relació d’enriquiment mutu. Els objectius són fomentar el diàleg, el vincle i la comprensió entre el jove i la persona gran, contribuir a l’autoestima de la persona gran i potenciar la convivència i el respecte dels joves envers les persones grans.
El curs passat es va començar l’experiència amb 20 alumnes i aquest any ja són 40 els que hi han volgut participar; molts alumnes, a més, repeteixen. Així, s’ha fet una formació dels voluntaris i dues sessions dinàmiques de grup perquè les educadores de la residència coneguin els alumnes per assignar-los els avis més idonis “per veure les aptituds dels alumnes i per mirar quin perfil tenen” explica Neus Grau, educadora de la residència.
TESTIMONIS D’ALUMNES
Maria Escribano
“No oblidaré mai la cara de la Josefina quan ens explicava coses de quan era jove… Estava tan alegre de tenir algú que passava temps amb ella.”
Laia Gil
“L’experiència va ser molt bona i vam acabar estimant-nos molt aquestes persones i considerant-los un membre més de la família.”
Judit Colomé
“M’ha ajudat a comprendre una mica més la gent gran.”
Almendra Contardo
“Les vegades que hi anava sempre m’emportava alguna activitat per poder parlar amb ella.”
Teresa Pérez
“Tots els avis van ser molt simpàtics i cadascú va aprendre un de l’altre.”
Maria Vega
“Serveix per fer companyia a la gent gran que ho necessita i també em va ajudar a veure el món des d’un altre punt de vista; això et fa créixer enormement com a persona.”
Blanca Vega
“Aquest programa és una mostra de respecte i comunicació mútua entre dues generacions tan diferents.”
Ariana Portella
“Ens van aportar coses com veure com superen dia a dia els seus obstacles; la manera tan dificultosa en què ho fan et fa veure les coses des d’un altre punt de vista.”
David Mandela
“Me adonat que s’ha de respectar molt la gent gran, primer perquè ells també van ser joves i tenen més experiència i saben més de la vida que nosaltres, i segon perquè algun dia, si tenim sort, podrem arribar a ser com ells.”
{{ comment.text }}