Edició Osona i Ripollès
Tria la teva edició predeterminada
Edició Vallès Oriental

Jutgen Josep Pagès, de Sant Celoni, per haver format part de la sindicatura electoral de l’1-O

El judici se celebra aquest dimecres i dijous després d’haver-se ajornat l’abril de l’any passat

El jurista de Sant Celoni i professor associat de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma (UAB), Josep Pagès, afronta una petició de dos anys i nou mesos de presó per haver format part de la sindicatura electoral del referèndum de l’1-O.

Després d’haver-se ajornat l’abril de l’any passat, el judici contra ell i la resta dels cinc membres de la sindicatura està assenyalat en dues sessions, dimecres i dijous d’aquesta setmana al Jutjat Penal número 15 de Barcelona.

A Pagès, se l’acusa de dos presumptes delictes d’usurpació de funcions i de desobediència. En canvi, en l’escrit d’acusació definitiu la Fiscalia ja no l’acusa de malversació, com havia fet inicialment.

Els membres de la sindicatura electoral, que havien d’exercir les funcions que fa la junta electoral en els processos electorals, van ser designats pel Parlament de Catalunya el mateix dia que es va aprovar la llei del referèndum d’autodeterminació, el 6 de setembre de 2017. A més de Josep Pagès, eren Jordi Matas, Tània Verge, Marc Marsal i Marta Alsina.

La sindicatura era l’òrgan electoral que havia de garantir l’exercici del dret de participació i la transparència i imparcialitat de tot el procés del referèndum. Però va poder prendre molt poques decisions, ja que el Tribunal Constitucional va anul·lar les lleis aprovades pel Parlament i va imposar multes coercitives de 12.000 euros diaris als membres de la sindicatura que van renunciar als seus càrrecs a instàncies de la mateixa Generalitat per evitar les multes.

La querella de Fiscalia s’havia interposat abans que renunciessin als càrrecs, però va continuar el seu curs en un fet que Pagès qualifica d’incoherent. “Si el Tribunal Constitucional deixava sense efecte les multes és impossible que seguís viva la querella.”

Pagès diu que l’actuació de Fiscalia i el mateix text de la querella el va sorprendre. “Com a científics socials i professors de dret i ciència política, la participació en un òrgan electoral, que quan ens van nomenar era legal, s’emmarca dins del dret de llibertat acadèmica, d’acord amb el Tribunal Europeu de Drets Humans.

És com quan un científic participa en un comitè científic estatal de la matèria que sigui. És un servei al conjunt de la societat i, a més, quan hi ha una demanda molt àmplia per part de la societat a favor d’un referèndum.”

Afegeix que la querella té molt poc fonament jurídic i planteja dues acusacions alternatives, una per desobediència com a autoritats i una altra com a particulars. “El fiscal no ho acaba de tenir clar i això demostra la manca de solidesa de l’acusació.” Per a ell, és rellevant que el mateix Tribunal Constitucional estimés que no mereixien cap sanció i, per tant, el més raonable seria l’absolució.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Creu que s’hauria de fer que no quedessin setmanes amb dies festius i laborales intercalats?

En aquesta enquesta han votat 2009 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't