QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS

La C-17 torna a guanyar trànsit de Barcelona a la Garriga

Són dades incloses a l’estudi d’accidentalitat EuroRAP que fa el RACC en col·laboració amb la Generalitat i la Diputació

El trànsit a la C-17 continua incrementant-se a tot el tram entre Barcelona i la Garriga. Segons les dades de la intensitat mitjana diària (IMD) recollides a l’estudi sobre accidentalitat EuroRAP que elabora el RACC en col·laboració amb el Servei Català de Trànsit, el Departament de Territori i Sostenibilitat i la Diputació, el tram que registra una punta màxima de trànsit és el que va de Mollet a Lliçà de Vall amb una intensitat mitjana de 70.323 vehicles al dia l’any 2018, gairebé 3.000 més que la registrada l’any anterior.

En aquest sector, les puntes màximes es donen entre l’enllaç amb la C-33 i l’AP-7 a Parets i l’entrada sud de Granollers pel Coll de la Manya. Les dades s’obtenen de les estacions d’aforament que calculen el volum de vehicles que circulen en aquestes carreteres.

El tram de la C-17 a Parets / Griselda Escrigas

Tres dels quatre sectors analitzats en l’estudi al Vallès Oriental (de Barcelona a Mollet, de Mollet a Lliçà de Vall i de Lliçà de Vall a la Garriga) registren augments de trànsit consecutius des de l’any 2013. En canvi, l’any 2018 hi va haver una caiguda de la intensitat circulatòria entre la Garriga i els Hostalets de Balenyà (Osona). La mitjana diària es va quedar en 30.574 vehicles en el conjunt del tram, gairebé 3.000 menys que els que s’havien registrat el 2017. En aquest cas, és la xifra més baixa des d’almenys l’any 2013.

No passa el mateix de la Garriga cap al sud. Amb les xifres de 2018, el tram entre Barcelona i Mollet va assolir una intensitat mitjana diària superior als 60.000 vehicles per dia. D’aquesta manera, el sector meridional de la C-17 a la comarca es manté per damunt del trànsit que registra la C-33 que té un recorregut paral·lel però de peatge. De fet, està per sobre des de 2013, tot i que amb les darreres dades disponibles la distància es va escurçar perquè l’autopista va augmentar l’IMD fins als 53.729, uns 2.600 vehicles al dia més.

Coincidint amb el període més fort de la crisi econòmica i les millores que es van fer a la C-17 amb la supressió dels semàfors que hi havia a Montcada i a l’accés del barri de Torre Baró, a Barcelona, aquesta carretera va captar trànsit que fins aleshores es desplaçava per la C-33, que era clarament més ràpida. Entre Lliçà de Vall i la Garriga es van superar els 51.000 vehicles diaris l’any 2018.

Més augments

La C-59 entre Caldes i Sant Feliu / Ramon Ferrandis

De la resta de vies principals, destaca la pujada de l’IMD a la C-59 al tram entre Mollet i Palau-solità i Plegamans amb uns 1.200 vehicles més al dia. També va guanyar trànsit el sector entre Caldes i Moià. En canvi, entre Palau-solità i Caldes va baixar en uns 2.000 vehicles diaris.

La nova rotonda de la C-35 a Santa Maria de Palautordera / Ajuntament de Santa Maria de Palautordera

Els dos trams analitzats de la C-35 al Vallès Oriental també van tenir més trànsit l’any 2018, segons les dades de l’estudi EuroRAP. Entre Sant Celoni i Hostalric, hi van passar gairebé 900 vehicles més cada dia. De Cardedeu a Sant Celoni, uns 150.

Més de 50.000 vehicles al dia pel túnel de Parpers

El tram de la C-60 a la Roca que connecta el Vallès amb el Maresme / Griselda Escrigas

La connexió entre el Vallès Oriental i el Maresme a través de la C-60 va registrar l’any 2018 una mitjana de 50.304 vehicles diaris al conjunt de la connexió entre la Roca i Mataró. Són gairebé 1.800 vehicles més que l’any 2017, segons les dades recollides a l’estudi EuroRAP. En cinc anys, la connexió pel túnel de Parpers ha crescut en uns 5.000 vehicles diaris de mitjana.

També ha estat significatiu l’augment de trànsit a l’AP-7 en els dos trams que passen pel Vallès Oriental. Entre la Roca i el Papiol, la intensitat mitjana diària supera els 99.000 vehicles amb un creixement de 5.000 vehicles en un any. Entre la Roca i Maçanet, hi van circular 56.590 vehicles al dia durant l’any 2018. Són gairebé 3.000 més que el 2017.

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?