La tramitació ambiental lligada a l’estudi informatiu impulsat pel govern de l’Estat per a la construcció del quart cinturó entre Granollers i Terrassa ha tornat a caducar com ja va passar l’any 2012 amb l’anterior procediment administratiu que s’havia impulsat per definir el traçat de l’històric projecte d’autovia orbital de Barcelona.
Ho ha donat a conèixer aquest dimarts la Campanya contra el quart cinturó que ja ha presentat un escrit al Ministeri de Transició Energètica perquè declari la caducitat del tràmit. Esperen resposta en un termini de dos mesos. Amb tot, Toni Altaió, un dels portaveu de la CCQC, afirma que “la llei és molt precisa” i “no hi ha possibles vies d’escapatòria”.
“La caducitat de la part ambiental afecta a l’estudi informatiu que decau amb ella”, ha insistit Altaió en una roda de premsa telemàtica aquest dimarts al migdia. Per tant, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (abans Ministeri de Foment) no pot fer el procés d’informació pública de l’estudi informatiu que va licitar l’any 2016 i va adjudicar l’any 2017 per un import de gairebé un milió d’euros.
Segons la CCQC, la caducitat de l’expedient vencia inicialment l’octubre de 2020. Amb tot, l’aturada dels tràmits legals per la situació d’estat d’alarma va fer-ho allargar fins a l’entorn de Nadal.
Petició als ajuntaments i a la Generalitat
A l’espera de la resposta del Ministeri de Transició Energètica, la CCQC fa una petició als ajuntaments afectats pel projecte d’autovia orbital: que demanin, com han fet ja ells, el reconeixement per part de l’Estat que l’expedient ha caducat.
A la vegada, insisteixen a la Generalitat que, d’acord amb l’estatut, assumeixi la planificació de la infraestructura tenint en compte que seria una carretera d’àmbit català.
“Un projecte obsolet”
Amb tot, la CCQC insisteix que el model d’autovia plantejat és obsolet ara com ja ho era quan es va posar per primer cop sobre la taula. “Si s’hi insisteix, és només per interessos d’alguns grups de pressió i de les constructores, tant les d’obra pública com les que tenen interès en el desenvolupament urbanístic del sector nord de la plana del Vallès que, fins ara, més o menys s’ha conservat”, diu Altaió.
{{ comment.text }}