La carxofa morada del Vallès, originària de Palou, torna a florir. La varietat es donava pràcticament per perduda després d’un periple de més de 80 anys i de quedar-ne només un parell de soques. Ara, però, s’ha pogut recuperar.
Jordi Puig, responsable de L’Espigall, productors d’horta i assessors en agroecologia, va trobar-la l’any 2012 a Lliçà de Vall en uns camps d’un parell d’avis del poble mentre feia un treball de prospecció de varietats locals per a la seva tesi que el va portar a entrevistar més de 100 pagesos vallesans.
“Hi vaig trobar algunes mongetes, algun tomàquet i aquesta carxofa que em deien que havia sortit de Palou, d’uns camps de la seva tieta”, relata Puig. Els avis, que la van estar cultivant durant dècades als seus horts, li van donar un parell d’estaques –parts de la planta amb arrels que serveixen per reproduir-les– que Puig va fer créixer als camps que menava a Can Draper, a l’Ametlla.
Les va plantar diverses temporades amb bons resultats. Després de quatre anys, “en vaig arribar a tenir gairebé cent plantes”, explica. Llavors, però, va haver de traslladar l’activitat a Bigues. I allà els talps es van creuar en el camí de la recuperació d’aquesta varietat de carxofa. “S’ho van menjar tot.”
Una planta oblidada a l’Ametlla
Quan ja es donava per perduda, Jordi Puig va rebre una trucada de Can Draper perquè havien trobat una planta “en un racó” que podria ser una carxofa. La va agafar i la va fer créixer en uns altres camps, aquest cop lluny de l’amenaça dels talps.
“No estava segur que fos de la varietat.” Ara que ha florit ha arribat la confirmació: era una planta de la carxofa morada de Palou. “L’hem salvada in extremis.”
L’objectiu ara és tornar-la a reproduir a partir d’estaques fetes amb la mitja dotzena de plantes que han crescut enguany. “En sortiran una vintena d’estaques”, calcula. “Per evitar problemes” diversificarà els camps on fer créixer la carxofa perquè si en un hi ha problemes, es pugui assegurar-ne la continuïtat.
Producte de Palou
Puig considera que la carxofa morada podria tornar a plantar-se als camps de Palou si hi ha productors amb ganes. “Pot ser un producte més per diversificar la producció agrària de Palou. Si hi hagués gent que estigués interessada a reproduir-la, per què no promocionar-la com a carxofa a Palou?” Se’n parlarà a la propera trobada del Banc de Llavors.
Més gustosa
La carxofa morada és una varietat que era comuna a tot el litoral mediterrani. La de Palou “és molt semblant, per exemple, a una carxofa que es cultiva a Sicília”, explica Puig. Però també n’hi ha a les illes de Mallorca i Menorca. Es tracta d’una varietat “molt menys productiva” que la carxofa habitual i que té una “temporada més curta”. “Envelleix i fa punxa més ràpid”, afegeix Puig. Això explicaria per què es va anar abandonant aquest conreu. En contrapartida, però, “té un gust molt més potent”. “No té res a veure”, insisteix.
