Encara que la proposició ha estat presentada conjuntament, la iniciativa va partir del Grup Socialista, que en el Ple de gener, després d’aprovar-se amb l’única oposició d’IU donar el nom de Manuel Fraga a un carrer o plaça de la ciutat, va anunciar el seu propòsit que tots els ponents de la Constitució del 1978, continuant per Solé Tura, donessin el seu nom a una via o espai públic de la capital d’Espanya.
En una breu intervenció, la regidora socialista Ana García D’Atri, ha llegit un missatge de la vídua de Solé Tura, Teresa Eulalia Calzada, en què agraeix la iniciativa i diu que el seu marit considerava Madrid una ciutat “amable” i en què se sentia “còmode”, encara que tenia la sensació que “no l’havia gaudit massa”.
Jordi Solé Tura, nascut el 23 de maig del 1930 a Mollet i mort a Barcelona el 4 de desembre del 2009, va ingressar en el PSUC el 1956 i va viure exiliat a França i Romania entre el 1960 i el 1964. De nou a Espanya va ser expulsat de la universitat entre el 1966 i el 1968 i empresonat sis mesos a la Model de Barcelona el 1969.
El 1970 va formar el partit Bandera Roja, però el 1974 es va reincorporar al PSUC, pel que va ser elegit diputat per Barcelona en les generals del 1977 i 1979 i regidor de l’Ajuntament de Barcelona el 1982.
Després de renunciar i ser elegit degà de la Facultat de Dret de Barcelona el 1985, va iniciar un acostament progressiu al PSC.
Va ser diputat autonòmic pel PSC i senador en representació del parlament català el 1988, diputat pel PSC-PSOE el 1989, 1993 i 1996 i finalment senador de nou el 2000.
Felipe González el va nomenar ministre de Cultura el mes de març del 1991 i va ser en el Govern fins al juliol del 1993.
Durant el seu mandat es va remodelar la Biblioteca Nacional i el Teatre Reial, encara que sense finalitzar; es va inaugurar el Museu Thyssen Bornemisza, i el Centre Reina Sofia es va convertir en Museu d’Art Contemporani, on es va traslladar el Guernica.
Finalment Solé Tura va veure signat el contracte de venda de la Col·lecció Thyssen a l’Estat espanyol que va tenir lloc el 18 de juny del 1993, quan era ministre en funcions, de la mateixa manera que la resta del govern.
