Maria Assumpció Ruera va perdre la seva mare en el bombardeig del 1938

A la família Ruera tothom la coneix com la columna de la mama Maria. El dimarts 31 de maig de 1938, aquesta columna, com les altres 14 que sostenen la teulada de la Porxada, va resistir majestuosament el terrible impacte de les bombes assassines de l’aviació feixista italiana al servei de l’exèrcit comandat per Francisco Franco. Les fotos i els vídeos del moment després de la tragèdia mostren com la columna de la mama Maria va aguantar a dures penes per un extrem la biga principal que sostenia, mentre que l’altre extrem tocava el terra, ple de morts i de runes. La columna de la mama Maria forma part del conjunt de les columnes centrals de la Porxada. Es troba paral·lela a la casa Clapés. A la família Ruera tothom la coneix com la columna de la mama Maria Casademunt i Armengol (Terrassa, 1901 - Granollers, 1938), ja que va ser tot just als seus peus on hi va trobar la mort aquell fatídic dimarts. La mama Maria tenia aleshores quatre filles petites i estava casada amb el músic i director de l’Escola Municipal de Música, Josep Maria Ruera i Pinart. Ella, com les 223 persones més que van morir i els centenars de ferits que hi va haver, havien sortit de casa aquell matí a comprar a plaça, a passejar... MEMÒRIA HISTÒRICA Aquests dies Granollers respira aires de recuperació de memòria històrica. Després d’anys i anys de silenci sobre el bombardeig, el 1988 va marcar l’inici d’una nova etapa gràcies a la iniciativa posada en marxa per l’Ajuntament de Josep Pujadas. Des d’aleshores i fins ara, s’ha fet un camí prou interessant. Milers de granollerins menors de 30 anys han estat educats en els valors de la pau. Ningú no podrà dir a la nostra ciutat que no coneix els fets tràgics del bombardeig. En aquest sentit, cal destacar l’important paper que tenen les institucions, les entitats ciutadanes i el testimoni de tots aquells que van viure aquella tràgica jornada. Els mitjans de comunicació s’han fet ressò aquests dies de la gran quantitat d’actes que s’han organitzat a Granollers un any més al voltant del 80è aniversari del bombardeig. A destacar els concerts del Teatre Auditori amb la Coral Polifònica, el Cor Mixt Amics de la Unió i el Cor Femení de Granollers, l’Orquestra de Cambra de Granollers i els artistes visuals Vicenç Viaplana i Helena Pielias, així com el de la parròquia de Sant Esteve, amb la participació de l’Escolania de Montserrat i l’organista Vicenç Prunés. Tots dos van resultar extraordinaris. L’acte del cementiri esdevé també cada any molt emotiu. L’Assumpció Ruera i Casademunt (Granollers, 1929), vídua de Josep Canals, ha participat en molts d’aquests actes. En aquesta ocasió va explicar els seus records mentre acaronava la columna de la seva mama Maria. Per aquelles dates, tenia 9 anys i les seves germanes Maria Teresa, Paquita i Montserrat, 7, 5 i 1 i mig respectivament. Les tres grans eren aquell dia a l’escola i la petita s’havia quedat a casa a cura d’una tieta. Ruera, que havia perdut uns anys abans la seva filla Rita de 16 mesos a causa d’un xarampió, va ser dels primers a acudir a la plaça de la Porxada. Diuen que va trobar aviat la seva estimada Maria i que es va quedar amb ella hores i hores fins que van decidir traslladar-la al cementiri, on va ser enterrada al nínxol familiar número 13. RECORDS BEN PRESENTS L’Assumpció, la filla gran del matrimoni Ruera-Casademunt, té ben present encara tots aquests records. Han format i formen part de la seva vida. Ho saben bé les seves filles Dolo, Marta i Maria, i també els seus nets i besnets. Després de passats 80 anys d’aquells fets, encara veu “el riu vermell que baixava per davant de casa del carrer Barcelona després de la retirada dels morts i dels ferits de la Porxada. Jo ho tinc ben clar: aquella sang era la de la mama”. A la seva autobiografia, Ruera va escriure: “El meu immens dolor per la pèrdua de la meva dona el vaig transformar –per un voler de Déu– en una imponent valentia.” Poc temps després, el músic granollerí es va casar amb Bernadeta Duran i Prat, amb qui va tenir quatre filles més: la Pilar, la Rosa, la Carme i la Núria. Elles, com les seves germanes grans, saben també perfectament quina és la columna de la mama Maria.