La construcció de nou habitatge s’ha disparat, en part, pel creixement de la demanda al Vallès Oriental. A la Garriga, el 2024 es van iniciar gairebé el doble de nous habitatges que el 2023: va passar de 32 a 63.
Segons dades facilitades per l’Ajuntament a EL 9 NOU, a més a més, el 2024 el municipi va tenir 92 noves primeres ocupacions d’habitatges plurifamiliars i 16 d’unifamiliars. En el primer mes del 2025, ja n’hi va haver 11 en edificis plurifamiliars i 4 en unifamiliars i la xifra anirà pujant. “Com que Barcelona expulsa la ciutadania, hi ha un efecte dòmino: la gent ve a viure a les segones i terceres corones”, explica l’alcaldessa, Meritxell Budó.
A la Garriga, s’estan construint, entre d’altres, els 14 habitatges del projecte La Termal, entre els carrers Sancho Marraco i l’Ametlla, i hi ha previstos altres projectes privats com un bloc de 100 habitatges davant de Can Castells. L’Ajuntament, per la seva banda, està buscant opcions per “trobar un equilibri” entre aquestes noves promocions amb el foment de l’habitatge públic perquè els veïns no hagin de marxar del poble. De moment, s’estan construint 15 habitatges públics a la plaça de la Pau.
A Granollers, s’espera que fins al 2027 la ciutat disposi de 325 nous habitatges de protecció oficial. “Per molt que es construeixi nou habitatge, hem de canviar les regles del joc i tenir més habitatge protegit”, explica el regidor d’Habitatge, Sergi Fernández.
A finals d’any es començaran a construir 57 habitatges públics al carrer Ripollès, al barri del Lledoner, i a mitjan 2025 han d’acabar les obres dels 17 habitatges de lloguer assequible del passeig de la Muntanya. L’Ajuntament també vol posar a disposició de la Generalitat un solar de 6.000 metres quadrats al Lledoner perquè s’hi puguin construir 136 habitatges públics.
A algunes promocions que hi ha en marxa actualment a la ciutat, com els blocs del carrer Llevant amb Quevedo i Orient, al carrer Minetes o a la Ronda Sud, hi haurà una part dels habitatges que es destinaran a lloguer de protecció oficial.
