La construcció d’habitatges nous al Vallès Oriental experimenta aquest 2020 una frenada respecte als darrers anys. Segons les dades publicades per la Generalitat, entre els mesos de gener i setembre d’aquest 2020 s’han començat a construir a la comarca un total de 525 habitatges. Són 104 menys que els que es van iniciar durant els primers nou mesos de l’any passat, que van ser 629.
Analitzant les xifres dels tres primeres trimestres, la construcció d’habitatge nou cau a un nivell similar al de l’any 2018, quan entre gener i setembre van arrencar 505 construccions.
El 2019 es va tancar amb un total de 874 habitatges d’obra nova iniciats a la comarca. Per tant, per superar els registres totals aquest 2020 caldria que durant el darrer trimestre d’aquest any es comencessin almenys 350 habitatges. Una xifra que no s’ha assolit mai en un únic trimestre des d’almenys l’any 2013.
Amb tot, els 525 habitatges iniciats entre gener i setembre d’enguany superen els registres de tot l’any 2017 (508 habitatges) i dels anys anteriors: 217 habitatges iniciats l’any 2016; 168 de l’any 2015, i els 67 de l’any 2014, que va marcar la xifra de producció més baixa dels darrers anys. L’any 2015 havien estat 158.
La caiguda es dona sobretot durant el segon i tercer trimestre. Per tant, just després de l’esclat de la crisi sanitària del coronavirus al mes de març. En canvi, entre gener i març, es van començar 246 habitatges nous a tota la comarca. És una xifra pràcticament idèntica a la del darrer trimestre de 2019 quan es van iniciar les obres de 245 habitatges nous.
El segon trimestre, però, va marcar un punt d’inflexió coincidint amb el període de més afectació per la pandèmia i la declaració de l’estat d’alarma: entre abril i juny es van iniciar obres per aixecar 142 habitatges nous. És menys de la meitat dels 299 que es van començar a fer en el mateix període de l’any anterior.
Entre juny i setembre, la producció de nous habitatges també va ser inferior però la caiguda és molt menor. Aquest any s’han posat en marxa 137 habitatges. Són 33 menys que els 170 del tercer trimestre de l’any passat. Per municipis, Montmeló (-76), la Garriga (-52), Mollet (-47), Cardedeu (-46) i Granollers (-43) són els que experimenten davallades més significatives.
“L’obra nova sembla que ha afluixat una mica”, confirma Jordi Nogueras, secretari del Gremi de Constructors del Vallès Oriental. Per Josep Baró, de l’empresa Construccions Baró, cal tenir en compte que el sector “té una inèrcia molt gran”. “És una roda que quan les coses milloren li costa engegar-se i, a la vegada, quan es compliquen, tarda a aturar-se”, valora. Amb tot, “si hi ha una desacceleració econòmica tard o d’hora arribarà”.
“Durant aquests mesos tots els agents del sector (promotors, projecte de negoci industrial…) hem patit una situació complexa i l’arrencada de nous projectes s’ha alentit; però preveiem que a partir de la primavera de l’any vinent continuarà la producció en condicions normals”, comenta Manel Rodríguez, director general de Salas, experts en gestió immobiliària. “Sí que hi ha una certa prudència”, apunta Jaume Travé, gestor de Finques de la Garriga. Prudència a l’hora de comprar solars i calcular els costos d’edificació perquè “el producte a comercialitzar no es dispari de preu si, finalment, hi ha una caiguda de preus”. “La Covid-19 està fent que hi hagi moltes incerteses sobre si, finalment, afectarà de manera profunda l’economia o no”, afegeix Travé.
Des del sector, també apunten que l’enduriment de les condicions que les entitats financeres posen per finançar els projectes d’obra nova de les constructores és un element que contribueix a aquest alentiment de l’inici de promocions d’habitatges. “Els bancs estan demanant molts més requisits a les constructores i les petites són les que ho pateixen més”, indica Sònia Llobet, de la immobiliària Espai Cúbic, de Granollers.
Per Travé, però, continua havent-n’hi ganes i posa l’exemple de la Garriga: “Hem notat un increment de constructors que volen fer projectes a la Garriga.”
Tot i la frenada de l’obra nova, “tothom té molta feina perquè s’està treballant amb reformes petites i no tant petites”, afegeix Nogueras. Després de l’estat d’alarma “va ser una bogeria”. “Com que la gent està més hores a casa veuen més les pegues i, si poden, miren d’actuar.”
{{ comment.text }}