S’han tancat acords amb administracions superiors, s’han encarregat projectes a partir de concursos d’idees, s’han exposat els trets principals en exposicions públiques, s’han pactat fórmules de finançament, però el tren continua passant a l’aire lliure, perquè no s’ha construït el túnel ni s’ha fet la urbanització que hauria relligat el nucli urbà de la ciutat.
És només un exemple de les promeses que, durant el mandat, han quedat pendents de resolució. Les dificultats econòmiques derivades de la crisi, en alguns casos, els pactes de govern que obliguen a introduir renúncies en el programa per variar les prioritats, en altres, i fins i tot més enllà la clara oposició veïnal expressada en consultes populars han estat les causes que han impossibilitat el compliment estricte dels diferents programes electorals. La crisi ha estat un aspecte determinant: ha reduït els ingressos, les aportacions d’administracions superiors i també ha obligat a modificar despeses per reduir inversions i destinar recursos a programes socials.
Com a Granollers amb el soterrament de la via, hi ha hagut projectes que hauran d’esperar o que, directament, quedaran com una simple promesa electoral. En aquest mandat marcat per les dificultats econòmiques de molts ajuntaments, amb plans d’ajust que frenaven les possibilitats inversores, els projectes que han quedat al calaix arriben a superar el de períodes anteriors.
Algunes de les renúncies provenen de les dificultats que han tingut administracions superiors. A Granollers i a Sant Celoni, els programes electorals recollien equipaments sanitaris (la nova Policlínica i un nou edifici per a l’Hospital, respectivament), que han quedat sense materialitzar en els quatre anys de mandat. En el cas de Policlínica, en les últimes setmanes s’ha fet públic un primer projecte que dóna un nou impuls a la idea. Però la zona on hi havia hagut l’equipament fins fa deu anys és encara un solar.
La dependència d’administracions superiors, en especial la Generalitat, per a alguns projectes ha estat una de les claus perquè algunes de les qüestions que havien de marcar l’agenda del mandat en determinats municipis, hagin quedat ajornats. A Sant Feliu de Codines, s’esmentava el repte que suposaria la reconversió del centre una vegada s’executés la variant de la carretera C-59. La variant també està pendent, i el repte es perfila de nou com un dels elements de reflexió per als propers comicis.
En determinats municipis, les residències d’avis figuraven com un dels equipaments a desenvolupar durant el mandat. De nou, la complicitat econòmica de la Generalitat era clau per poder impulsar els projectes. Un cop més, l’escassa disponibilitat econòmica del govern català ha estat un fre.
Però també hi ha hagut iniciatives purament locals que han quedat pendents. A les Franqueses, el centre cultural de Corró d’Avall està inacabat des de fa sis anys. L’Ajuntament va posar a consulta popular les utilitzacions que preferirien els veïns i es va imposar que es convertís en un ambulatori, amb una zona esportiva i una biblioteca. L’edifici continua a mig fer.
Hi ha dos casos més de votacions populars que han frenat projectes municipals. És el de la reforma del passeig Pi i Margall, a Caldes. Era una actuació que afectava una de les principals artèries comercials del municipi, però el cost elevat i les diferències de veïns i comerciants amb la proposta del govern van comportar el vot contrari en la consulta l’any passat.
A Vilanova, el projecte de reforma del barri Rodes era una de les grans inversions previstes en el mandat. També va ser el cost elevat de l’actuació el que va comportar una ferma oposició veïnal. El compromís municipal va ser que posaria l’actuació a consulta, i els veïns del barri es van pronunciar clarament per deixar el projecte ajornat. No reapareixerà fins al 2018.
{{ comment.text }}