El Vallès Oriental, com bona part del territori de Catalunya, es troba en una situació de sequera pluviomètrica severa pel dèficit de precipitacions que s’arrossega en el darrer any. Per ara, la situació té impacte especialment en les aigües circulants com rius i fonts i afecta també l’estat dels boscos i l’agricultura de secà.
Una resolució de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) declara aquesta situació. Amb tot, l’indicador hidrològic –el termòmetre que determina la situació del subministrament d’aigua– és encara de normalitat en tot l’àmbit subministrat pel sistema Ter-Llobregat, on s’inclou el Vallès Oriental.
Les reserves són del 72% i això assegura l’aigua almenys fins a l’estiu vinent independentment de si plou o no plou, ha explicat a EL 9 NOU Enrique Velasco, cap de Departament de Gestió de Recursos Hídrics de l’ACA. “No hi ha un problema de recursos”, diu Velasco, que, amb tot, admet que els pantans de les conques del Ter i del Llobregat “estan patint” perquè “no els arriba aigua”.
“Els recursos s’estan buidant de manera progressiva” però “es pot aguantar un temps encara sense arribar a una situació de prealerta o d’alerta” al territori subministrat pel sistema Ter-Llobregat, des del Penedès i el Garraf, al sud, fins a la Selva, al nord.
“Hem perdut la primavera i l’agost també va tendir a ser més calorós i sec. El problema ara és que estem perdent la tardor. Ha plogut al setembre però de manera puntual i amb menys quantitat de l’habitual i l’octubre també està essent molt sec”, indica Velasco.
Però la situació hidrològica, no és igual a tot el territori. Hi ha un sector –el de Carme-Capellades, a l’Anoia– que ja està en nivell d’alerta, situació que implica les primeres restriccions. Altres territoris estan en prealerta. Els sectors es defineixen en funció de les principals fonts de subministrament d’aigua de cada zona.
Velasco destaca la importància d’estalviar aigua sempre, no només en períodes de sequera. “Cal donar valor a l’aigua i no podem consumir aquella que no necessitem. Hem de ser curosos”, demana aquest responsable de l’ACA, que assegura que hi ha marge per reduir el consum domèstic. “Però ens costa sortir de la zona de confort.”
La situació és un reflex de l’any pluviomètric 2020/2021 –comença a la tardor i acaba a l’estiu següent–, que es pot qualificar de sec. Segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya, el nivell de pluges respecte a la mitjana climàtica només s’acosta als nivells habituals (entre el 90% i el 110% de la mitjana climàtica de precipitacions) en una petita zona del Baix Montseny.
I ho fa per les dades recollides la tardor de l’any passat amb registres entre el 110% i el 130% de la mitjana i a la primavera amb un episodi molt localitzat a l’entorn de Sant Esteve de Palautordera.
En la resta de períodes de l’any, la majoria de la comarca té registres per sota de la mitjana climàtica en una situació de manca de precipitacions que encara es va accentuar més l’estiu passat amb zones –a l’àrea de Mollet, de la vall del Congost i del límit amb la Selva– amb percentatges entre el 0% i el 30% de la pluja habitual.
Tot plegat ha deixat rècords mínims de precipitacions en dues estacions meteorològiques amb una sèrie de dades de més de 20 anys. Ha passat al turó de Tagamanent amb 448 litres per metre quadrat (o mil·límetres) en tot l’any.
Contrasta, a més, amb l’any pluviomètric amb més abundància d’aigua, que va ser l’anterior: entre el 2019 i el 2020 van caure 1.129,8 litres per metre quadrat. Passa el mateix a l’estació de la planta potabilitzadora d’aigua de Cardedeu.
El període 2020/2021 es va tancar amb 442,2 mil·límetres. L’any més plujós –l’anterior– n’hi van caure 911,3. En el darrer any pluviomètric, hi va haver tres episodis en què les precipitacions van ser més destacades: del 9 al 12 d’octubre, del 17 al 19 de desembre i del 9 al 16 de maig.
En estacions més històriques, l’any 2020/2021 se situa entre els més secs. A Torre Marimon, a Caldes, ha estat el sisè més sec, amb 433,4 mil·límetres. El rècord és de 402,2 de l’any 1993/1994. El màxim és de 1.294,6, registrat entre 1971 i 1972.
En el cas del Turó de l’Home/Puigsesolles es dona la 10a xifra més baixa, amb 773,2 litres per metre quadrat. L’any més sec va ser el 1998/1999, amb 598,7. I el més plujós, també el 1971/1972, amb 1.948 mil·límetres.
“Això no pot ser atribuït al canvi climàtic, ja que per als acumulats anuals de la precipitació, els estudis realitzats no mostren cap tendència clara estadísticament significativa”, diu Anna Rius, cap de l’equip de serveis climàtics del Meteocat.
Amb conseqüències
La falta de pluges es nota als boscos i perjudica l’agricultura. “Si no plou, el mateix bosc té estrès i tot l’ecosistema que depèn del bosc pateix”, assegura Velasco. També hi ha perjudicis al camp. “La sequera és profunda i ens afecta”, diu Rosa Pruna, presidenta d’Asaja a Barcelona. “Va ploure fa unes setmanes però venim de sis mesos sense pluja. Les aigües no han revingut.”
Pruna recorda que la ramaderia també “ho pateix moltíssim” per la reducció de les pastures per a vaques o xais i per les dificultats per produir aliment per al bestiar. “Qui no té regadiu per fer menjar ha d’anar a comprar productes que han pujat un 40%”, recorda.
{{ comment.text }}