El seguiment que fa el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) dels boscos amb el projecte Deboscat, una xarxa de seguiment que promou el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, ha detectat 10 episodis de decaïment –és a dir, mortalitat d’arbres o defoliació o decoloració– al Vallès Oriental que han afectat poc més de 277 hectàrees.
La xifra contrasta amb les dades de l’any passat, quan no hi va haver cap episodi d’afectació als boscos. Respecte a altres anys amb poques precipitacions, creix el nombre d’episodis. Els anys 2012 i 2016 n’hi va haver cinc. El 2012, van afectar 83 hectàrees, mentre que fa cinc anys la xifra de superfície afectada va ser molt superior: 392 hectàrees.
El CREAF ha observat que més que la quantitat de pluja que cau el que determina l’aparició de situacions d’estrès als boscos catalans és la diferència respecte a la precipitació habitual. “S’ha de veure quant plou menys de l’habitual”, diu Mireia Banqué, experta del CREAF en afectacions forestals per sequera.
En situacions de sequera, els arbres actuen de dues maneres diferents: els planifols com les alzines, els roures o les sureres opten per perdre fulles per reduir l’evaporació de l’aigua.
“És la més visible.” Quan plou, fan noves fulles amb les reserves d’energia que tenen. Les coníferes –com els pins– tenen una estratègia de resistència. “Les afectacions reals sovint no es veuen fins l’any següent”, indica Banqué.
{{ comment.text }}