El fulard de l’Agrupació Escolta i Guia (AEiG) Bernat Perpunter, de Palautordera, té tres colors. El verd, per la natura –i l’entorn del Montseny–, el vermell per la justícia social i el groc perquè és el color emblema de la branca de Llops i Daines, la primera que va tenir aquest cau quan es va fundar, ara fa 12 anys.
El 9 de juliol van celebrar l’aniversari dels 10 anys, amb permís dels dos que han quedat en blanc per la pandèmia. Ho van fer amb una gran jornada al poble, que va culminar amb una nit de festa a Can Balmes, a pocs metres del seu local, la masia de Ca n’Auleda.
“Abans del confinament ja teníem la idea de com seria l’aniversari, però no l’hem pogut fer fins ara”, explica Mariona Graupera, que és una de les 16 caps que té actualment l’agrupació. Ella i Carlota Rocabruna formen part del pinyol del cau, que va patir, justament coincidint amb la covid, un canvi generacional.
La renovació va ser pràcticament total. “Jo soc de la primera generació que ens hem convertit en caps després d’estar al cau des del principi, quan teníem 8 anys”, explica Rocabruna. En canvi, Graupera va aterrar al Bernat Perpunter com a cap sense abans haver tingut una experiència com a nena.
Actualment, el cau de Palautordera agrupa 89 infants, generalment de Santa Maria i Sant Esteve, però també de Montseny i de Sant Celoni. “Som una gran família”, explica Carlota Rocabruna. Per ella, el cau ha estat fonamental per créixer personalment i per alimentar-se de valors que sovint queden fora de l’ensenyament a l’escola. S’hi compten la defensa de la natura o l’afany de compartir i autogestionar-se. Expliquen que, després de 12 anys, el Bernat Perpunter està més fort que mai.
“El canvi generacional ha anat molt bé. Tenim molta energia i molt potencial. Caps d’altres generacions ens van felicitar durant l’aniversari”, diu Rocabruna. A l’horitzó, tenen el repte de renovar el Projecte Educatiu d’Agrupament (PEA), que són les bases de treball de l’entitat. Diuen que els falta posar sobre el paper com funcionen perquè els futurs relleus, per exemple, siguin més fàcils.
A més, el Bernat Perpunter és a pocs dies d’un dels moments de l’any: els campaments d’estiu. Marxen 10 dies, a l’agost, a diferents punts del territori. Aquest any, a més, un grup va a Portugal. És el segon campament internacional que fa el Bernat Perpunter. Igualment, seran els primers campaments d’estiu “normals” després de dos anys enrarits per la covid. “Ens va desmotivar molt, perquè cada dos per tres canviaven què podíem fer i què no”, explica Graupera sobre les restriccions.
Un poble que no tenia tradició escolta
El cau està obert, durant el curs, cada dissabte. Quim Framis ara hi duu la seva filla. “Tenia uns 23 o 24 anys quan vam fundar el cau. Érem persones que havíem estat vinculades amb l’escoltisme en altres llocs i fèiem coses per al poble. I un dia ens vam reunir durant l’època de les consultes populars per la independència.”
Framis va deixar l’entitat quan va ser pare. Abans s’hi va estar un bon grapat d’anys fent de cap. “De seguida es van apuntar molts nens, però de caps érem ben poquets.” La principal dificultat va ser trobar persones per a aquesta responsabilitat. La majoria havien començar de zero, perquè a Palautordera no hi havia tradició escolta. “No es coneixia.” Ara l’entitat està molt consolidada.
El Bernat Perpunter –es diu així pel nom d’un bandoler de la zona– va començar en un local a la plaça Dr. Fleming, que es va fer petit, i es va traslladar al pati de la Cova. Ara el cau és a la masia de Ca n’Auleda, cedida per l’Ajuntament.
