Els germans Carles i Joan Ferrés, de 24 i 17 anys, celebraven dimecres a primera hora de la tarda haver pogut recuperar una bicicleta prou sencera i uns objectes de decoració enmig del fang de l’esllavissada que va destruir casa seva i la dels seus veïns la matinada de dimecres a la setmana passada al barri de Ca l’Esmandia, a Cànoves.
Ho vivien com una petita victòria dins del drama que representa veure la casa on has viscut tota la vida convertida en un munt de runa i fang que sepulta tots els teus objectes personals i records.
Però aquella alegria va ser mínima amb la sorpresa que els esperava només uns minuts després i que no imaginaven: mentre els dos germans i els seus pares, Carles Ferrés i Joana Ruiz, explicaven a EL 9 NOU com estaven vivint la pèrdua de la casa que havien comprat feia 27 anys va aparèixer la Coco.
És la gata que tenien i que van deixar a casa seva la tarda del 21 de gener quan van decidir anar a dormir a casa dels avis a Sant Julià d’Alfou perquè no tenien llum. Feia una setmana que no en sabien res i, tot i no perdre l’esperança de trobar-la en vida, comptaven que era molt difícil. La van veure només durant uns segons però en van tenir prou per identificar-la.
“Hòstia, la Coco! La Coco!”, va exclamar de sobte en Carles fill en veure la gata a la part baixa de la parcel·la, prop del carrer on eren. “Era ella, tenia el collar groc!”, afegia la mare. De seguida, però, la gata es va tornar a amagar. En Carles es volia enfilar per anar a buscar-la. “No t’enfilis, no pugis Carles. Ja vindrà ella. Ara sabem que està bé”, li deia el pare al seu fill gran. “Deu estar espantada”, afegia mentre en Carles fill no deixava de cridar-la.
“Un bomber ens va dir que tal com havia quedat tot no se salvava ni el gat i que vam tenir sort de no ser dins de la casa. Llavors, quan va saber que la gata s’havia quedat a dins li va saber greu”, comentava el pare. “Comptava que si havia pogut sortir s’hauria espavilat aquests dies i hauria trobat coses per menjar perquè teníem la nevera i el congelador plens. I que no s’hauria mogut perquè aquí és on estava acostumada a viure”, afegia.
Una estona després, la Coca va perdre la por i la van poder recuperar i emportar-se-la cap a casa del avis a Sant Julià d’Alfou, on s’han instal·lat.
Una setmana després de l’enfonsament
Una setmana després, els Ferrés segueixen pendents de tots els tràmits i miren de recuperar el seu dia a dia. Tenen un negoci de tapisseria a Canovelles on treballa la parella i el fill gran mentre el petit s’està traient el curs d’entrenador i també els ajuda quan pot. “La feina també els ajudarà a tirar endavant”, diu en Carles fill.
També destaquen l’ajuda que han rebut d’amics i familiars. Van marxar de casa amb roba per un dia i no han pogut treure res. “El primer que vam haver de fer dimecres va ser comprar raspalls de dents”, diu el pare. El pèrit de la seva asseguradora ja ha anat a la zona però el dels veïns encara no.
També la pinya que han fet amb els veïns de la zona, alguns dels quals també estan desallotjats de casa seva per seguretat. “Pràcticament no hi teníem contacte i aquests dies hi hem parlat molt i ens hem donat suport”, assegura en Carles fill.
Les parcel·les estan tal com van quedar. “És important poder recuperar els records”, explica la Joana mentre es mira una calaixera amb samarretes de colors llampants que feia servir per sortir a caminar i que veu des d’una casa veïna. Per ara, no la pot anar a buscar perquè el terreny està precintat.
