Joan Codina Espinasa ha dedicat tota la vida, ara ja centenària, a promoure els escacs a Moià a través del club local i el Trofeu Pere Godó. És per això que la Federació Catalana d’Escacs li acaba de lliurar una insígnia de plata. La junta directiva en concedeix cada any quatre a persones d’arreu de Catalunya que destaquen pel seu treball, dedicació i compromís envers els escacs. L’entrega va tenir lloc a Sabadell aquest dissabte, en el marc de la Festa Catalana dels Escacs, però a Codina li va portar personalment a la residència de Moià Jordi Magem, el director tècnic de la federació. Es tracta d’una figura reconeguda més enllà de l’Estat espanyol, on ha guanyat campionats i subcampionats, i que competeix professionalment amb el Colón Sabadell Chessy. “El més sincer agraïment per tot aquest temps de dedicació al nostre esport i afició”, va dir Magem a Codina en el moment d’entregar-li el distintiu, “és probablement el jugador més veterà que tenim federat”.
EL 9 NOU ha tingut també ocasió de parlar amb Codina en uns dies certament especials, ja que a més a més aquest diumenge va celebrar els 102 anys en un dinar multitudinari. El seu vincle amb els escacs va començar quan en tenia uns 10 i amb els amics anaven, de tant en tant, al cafè: “Hi vam veure un home sol jugant a escacs amb un llibre i vam quedar embadalits. Ell mateix ens va ensenyar com eren les fitxes i els moviments”, diu. Des d’aquell moment, la passió de Codina no s’ha apagat: “Recordo que va venir Rafel Llorenç, llavors campió de Catalunya, a fer unes simultànies al Bar Condal. Vam quedar parats!”, explica, i afegeix que “temps després ens vam anar engrescant i vam muntar un equip. No guanyàvem gaire trofeus, però ferms, continuàvem jugant”. Fins i tot va arribar a disputar partides per correspondència, mitjançant l’esperanto, amb jugadors estrangers de països com Rússia, Dinamarca o Suècia.
El punt neuràlgic dels escacs a Moià i el que recorda amb més orgull Codina és el Trofeu Pere Godó, un campionat de partides ràpides que ell mateix va promoure i organitzar cada any entre 1972 i 1981. “Va tenir molt èxit, amb la participació d’uns cent jugadors de Barcelona, el Vallès, el Bages i Osona. El nom del club es va fer conegut”, diu. En paral·lel, l’equip d’aquell moment va anar participant en campionats fins a arribar a la segona divisió. “I el grup que hi ha ara l’ha fet pujar a primera!”, celebra Codina, “a la gent li costa de creure que el Moià sigui a primera divisió”.
Tot i ser un jugador de molt alt nivell, ell no ha tingut mai l’objectiu d’enfilar més amunt la seva puntuació (ELO), ans al contrari: quan jugava amb un noi jove i el veia amb ganes de prosperar, per exemple, li donava el punt o feia taules. “No m’agrada guanyar”, diu.
Codina ha estat, en definitiva, l’ànima dels escacs a la comarca. Sense ell no s’haurien format els equips de Moià, l’Estany i Castellterçol. 102 anys i la prova que la passió, l’amor i una bona dosi d’empenta són el secret per mantenir viva la flama de l’afició.
{{ comment.text }}