La xarxa de fibra òptica de la Generalitat acabarà d’arribar aquest any a 38 dels 39 municipis del Vallès Oriental. L’excepció és Gualba, on finalment ho farà el 2026. En concret, són quatre pobles on està previst que la xarxa de fibra pública ja s’hi pugui instal·lar aquest 2025: Sant Esteve, Sant Feliu, Montseny i Santa Maria de Martorelles. Al Moianès, s’espera que l’arribada de la fibra es completi amb instal·lacions a Castellcir, Granera i l’Estany en el mateix període de temps.
Les canalitzacions majoritàriament ja hi estan fetes i només faltarà que s’hi instal·li el cablejat. La fibra òptica, això sí, ja havia arribat a tots els municipis a través d’operadores privades i de la xarxa de carreteres de la Diputació de Barcelona.
L’únic canvi amb el servei de la Generalitat és que permetrà que la fibra arribi a tots els equipaments de titularitat pública. Això obrirà la porta a la possibilitat que altres operadores privades s’hi puguin connectar més endavant, a través de licitacions, i hi hagi més diversitat en el servei.
A Gualba, la infraestructura perquè hi passi el cable, que arriba fins a l’entrada del poble, fa temps que està a feta, a l’espera que entri en vigor el servei. Fonts del Departament de Presidència expliquen que estan pendents de la finalització de les obres de la C-35 i d’una canalització de la Diputació per la carretera BV-5115 abans no es pugui estendre la fibra òptica pública en aquest municipi. Per a Gualba serà clau, perquè permetrà, en un futur, liberalitzar un servei que actualment fa una mateixa operadora i que és molt deficient.
“La fibra òptica que tenim actualment, que és privada, ens arriba per la riera des de Sant Celoni. La instal·lació passa arran de terra i, per diverses circumstàncies, sempre hem anat tenint avaries. Una vegada va ser sagnant, de 15 dies sense internet, i només pel Glòria hi van caure tres arbres que ens van deixar sense servei. S’hi han hagut d’anar fent moltes reparacions provisionals”, explica el regidor de Governació, Jordi Esmandia.
A Sant Feliu, feia anys que l’arribada de la fibra de la Generalitat era una demanda latent. “Vam quedar envoltats de la xarxa de fibra per les dues bandes, però nosaltres estàvem en una illa enmig, que no ens arribava”, explica l’alcalde de Sant Feliu, Pol Cabutí. L’any passat es van fer les obres per col·locar les canalitzacions que arriben al poble des de Sant Quirze Safaja –per la C-59–, per una banda, i per la carretera de Gallifa, per l’altra. Aquest procés es culminarà amb els treballs perquè la fibra pública pugui arribar fins a l’Ajuntament, coincidint amb la reforma de la plaça Josep Umbert Ventura, més endavant.
Per Cabutí, l’arribada de la fibra pública és “interessant” per no dependre tant de les operadores privades. El consistori ja va muntar fa temps una xarxa de fibra pròpia, operada per una empresa privada, que connecta els equipaments municipals. Al poble poden ser importants aquests refugis amb cobertura d’internet per saldar les dificultats que s’han trobat sovint amb les dades mòbils. L’Ajuntament té previst demanar un estudi per determinar els punts negres per falta de cobertura.
Arribar a tot arreu
A Montseny, la fibra fa temps que arriba al nucli urbà a través d’una operadora privada, però no tot el municipi en pot gaudir. L’any passat la Generalitat va fer les obres de canalització per la carretera BV-5301, que connecta amb Palautordera, a falta que properament s’hi instal·li el cablejat. “La fibra arriba a la Creu, a sota el poble, però nosaltres voldríem fer un ramal de 100 metres que pugi fins l’Ajuntament per ampliar el servei. Ho tenim estudiat: costaria 15.000 euros, però no tenim diners per fer-ho”, explica el regidor d’Administració electrònica de Montseny, Lluís Freixas.
L’Ajuntament aprofita cada obra que fa, això sí, per fer la canalització per si mai s’hi ha de posar fibra. “Vam aprofitar que havíem de canviar la xarxa d’aigua del dipòsit cap al poble i vam afegir un ramal per a la fibra. La idea és fer-ho amb altres obres que es vagin fent al poble perquè la fibra pugui arribar, en un futur, al màxim de veïns, però de moment serà impossible arribar a tots els disseminats.”
A Sant Esteve, malgrat haver-hi fibra, l’alcalde, Tomeu Aspa, insisteix que encara hi ha veïns que no en tenen i admet l’oportunitat de poder tenir xarxa pública al poble. “Serà un canvi, perquè afavorirà que es puguin connectar a la xarxa cases on ara no està arribant la fibra”, explica.
Santa Maria de Martorelles també va veure com la Generalitat instal·lava les canalitzacions per a la fibra òptica l’any passat, a falta de fer-hi la connexió. L’obra que arriba per l’entrada del poble ha inclòs un ramal fins a la plaça Joan Matons, on hi ha l’ajuntament, perquè en un futur es pugui obrir a operadores particulars, tal com explica el regidor de Serveis, Joan Gràcia. La fibra encara s’ha d’estendre 200 metres més enllà, on es farà una rasa perquè la canalització pugui arribar a l’Escola Les Mimoses, que gestiona la Generalitat.
El poble ja té la fibra de la Diputació des de fa temps, a través d’una concessió a una operadora privada. La fibra de la Generalitat permetrà, en un futur, que hi puguin operar altres empreses.
