Compte ha llançat aquesta proposta durant la inauguració d’unes jornades sobre reincidència, en les quals ha advertit que a Catalunya hi ha entre 200 i 300 persones que es dediquen al furt de forma reincident, ja que acumulen de mitjana entre 10 i 40 antecedents, sense que les penes que se’ls imposen siguin dissuasòries.
La fiscal en cap de Catalunya ha advocat per una reforma del Codi Penal per recuperar l’arrest menor, derogat el 1995, per castigar amb entre 1 i 4 mesos els reincidents per furt, i ha demanat que es doti de més mitjans els jutjats penals, ja que actualment els denominats “judicis ràpids” se celebren amb una demora d’almenys un any.
Segons Compte, malgrat que en prop del 85% dels casos jutjats s’acaba imposant als reincidents per furt una pena de localització permanent -que es va introduir el 2010 i que els obliga a anar a la presó els caps de setmana-, en gairebé la totalitat de les ocasions els condemnats no es presenten al centre penitenciari, ja que el càstig per incomplir la condemna torna a ser una multa econòmica.
La Fiscal Superior de Catalunya ha demanat als diputats del Congrés que siguin conscients que la pena de “localització permanent” no ha tingut l’efecte dissuasori previst, perquè té un grau d’incompliment “molt alt”, ja que els condemnats burlen la seva obligació d’acudir al centre penitenciari perquè saben que el càstig passa a ser llavors una multa econòmica.
Per aquest motiu, Compte ha reclamat que es recuperi la figura de l’arrest menor, que va ser derogada del Codi Penal en la reforma de 1995, perquè el jutge pugui imposar penes d’entre 1 i 4 mesos de presó als acusats de furt que siguin reincidents.
La Fiscal Superior de Catalunya ha aclarit posteriorment als periodistes que recuperar la pena d’arrest menor no tindria afectació directa a les presons -que en la majoria de casos estan sobresaturades-, ja que, segons que ha aclarit, a Catalunya la mesura podria afectar entre 200 i 300 persones que acumulen de mitjana entre deu i quaranta detencions per furt.
Més enllà d’aquesta reforma legal, Compte ha proposat que es reforcin els jutjats penals per agilitar l’actuació de la justícia en els casos de furt, ja que en els casos en els quals els “judicis ràpids” se celebren amb més rapidesa tenen una demora d’un any.
La Fiscal Superior també ha reclamat que es reforcin els òrgans d’execució de sentències i que es creï d’una vegada el Registre Informàtic de Faltes, que es va anunciar el 2010 i que encara no ha vist la llum.
Compte ha assenyalat a més que, en els casos de condemnes de menys de sis anys a persones sense residència legal a Espanya, la Fiscalia ja reclama de forma sistemàticament l’expulsió dels acusats que no estiguin arrelats a Espanya, si bé les condicions d’arrelament són interpretades de forma diferent segons el jutge.
En la inauguració de les jornades també hi ha intervingut el conseller d’Interior, Felip Puig, que ha admès que a curt termini és “utòpic” plantejar-se una derrota dels reincidents, per la qual cosa ha advocat perquè els ciutadans augmentin les mesures d’autoprotecció, es reforci la capacitat d’actuació policial i es modifiquin aspectes legals perquè els furts reincidents no siguin “rendibles”.
El conseller ha denunciat que hi ha persones que han convertit els furts en una “espècie de professió” i ha apuntat que, si bé les conseqüències dels seus actes no són directament greus -ja que no utilitzen violència i roben pocs diners- sí que creen una gran sensació d’inseguretat per la seva “delinqüència intensiva” i perquè es pot arribar a creure que tenen “carta blanca”.
