La fiscalia demana set anys de presó per a Josep Maria Jové i 32 anys d’inhabilitació, sis anys i tres mesos de presó i 27 anys i tres mesos d’inhabilitació per a Lluís Salvadó i un any d’inhabilitació per a Natàlia Garriga pel referèndum de l’1 d’octubre. Al president del grup parlamentari d’ERC i al president del Port de Barcelona els acusa dels delictes de malversació agreujada, prevaricació i desobediència, mentre que a la consellera de Cultura li atribueix només aquest últim. Els reclama també multes que van des dels 18.000 euros de Garriga, els 24.000 de Salvadó i els 30.000 de Jové. A aquests dos últims, a més, els demana 754.920 euros en concepte d’indemnització a l’erari públic pel “perjudici patrimonial causat”.
Jové era en el moment dels fets secretari general del Departament d’Economia, i tenia al seu càrrec Salvadó com a secretari d’Hisenda i Garriga com a directora de Serveis. En el seu escrit, la fiscalia remarca que Jové va ser peça clau en els acords amb la CUP per mantenir la continuïtat del Govern i aprovar els pressupostos del 2017. També va procedir a redactar el document ‘EnfocCATs’, sobre els següents passos a donar en el procés i on no es descartava la unilateralitat.
De les reunions amb la CUP, Jové prenia notes en una agenda marca ‘Moleskine’ que va ser intervinguda per la policia el 20 de setembre del 2017. Allà es parlava del terme “referèndum o referèndum”, continua l’escrit.
La fiscalia subratlla també que als pressupostos del 2017 figuraven partides per a processos electorals i participatius i per a estructures d’estat, amb una partida de 57,4 milions per desenvolupar l’Agència Tributària de Catalunya, partides que van ser suspeses pel Tribunal Constitucional. L’alt tribunal va notificar personalment les autoritats, incloent Jové, que havien de paralitzar qualsevol iniciativa que signifiqués ignorar aquesta suspensió.
L’escrit continua cronològicament amb el seu relat amb l’acte de compromís amb el referèndum celebrat el 21 d’abril del 2017, amb tots els consellers i alts càrrecs de la Generalitat, incloent els tres processats.
Prèviament a l’acte, Garriga, sota la direcció de Jové, va adjudicar diversos contractes menors dirigits a l’execució d’obres en una nau annexa al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), on s’havia d’instal·lar un ‘call center’ o centre de premsa per recollir dades de participació i resultat del referèndum. Sempre segons la fiscalia, entre Garriga i Jové van coordinar l’elecció del lloc i l’adjudicació dels contractes per adequar-lo. Garriga també va fer d’enllaç per aconseguir la cessió d’unes naus a Bigues.
Jové, de fet, va passar a tenir el control de les competències sobre processos electorals, fins ara al Departament de Governació. El Govern va aprovar llavors el decret de convocatòria del referèndum i les normes complementàries, i el TC va tornar a notificar Jové alertant de la seva obligació d’aturar qualsevol iniciativa que suposés ignorar les providències de l’alt tribunal. El secretari general, segueix el ministeri públic, havia mantingut contactes amb responsables de municipis catalans perquè cedissin locals per a la votació.
Per la seva part, l’escrit remarca que Garriga va demanar una contrasenya al responsable del CTTI per accedir a la web ‘referèndum.cat’, indicant-li que després havia de retirar l’exigència d’usuari i contranseya perquè l’accés pogués ser universal per a la població.
Així les coses, el TC va imposar una multa coercitiva a Jové, però el Govern va destituir-lo del càrrec immediatament per evitar el seu perjudici.
La malversació agreujada
Pel que fa a la malversació, la fiscalia constata que l’estratègia del Govern va ser la de comptar amb l’actuació de diversos departaments de la Generalitat “per diluir la responsabilitat individual pel que fa a les resolucions, actuacions i expedients administratius tramitats per autoritzar la despesa, i per dificultar qualsevol tipus d’obstaculització que pogués provenir de l’Estat”.
La Generalitat havia d’enviar cada dimecres un certificat al Ministeri d’Hisenda, on s’afirmava que no s’havien iniciat i tramitat modificacions pressupostàries ni expedients de despesa que poguessin estar destinats a la realització d’un referèndum. El mes de setembre del 2017 ja no es va enviar aquest certificat.
Malgrat la suspensió i nul·litat per part del TC dels decrets per a la celebració del referèndum, la fiscalia assenyala que els òrgans executius del Govern “van continuar amb les activitats programades tant per a la celebració del mateix com per divulgar el projecte i impulsar el seu suport per part de la comunitat internacional i de la ciutadania, a més de desplegar l’actuació administrativa que van considerar necessària per portar a terme la votació”.
Les despeses derivades d’això, continua, “no es van imputar a una partida pressupostària concreta destinada a despeses electorals, sinó a diverses partides pressupostàries en els diferents departaments involucrats”.
Així, a Jové li atribueix per exemple la publicitat institucional relacionada amb el referèndum, la campanya Civisme, així com les despeses corresponents al subministrament de paperetes, al cens electoral i a les citacions a persones integrants de les meses electorals.
El cens
Pel que fa al cens, la fiscalia destaca un acord signat per Jové i altres secretaris generals amb l’Idescat. També desgrana l’enviament de cartes dirigides als membres de les meses electorals amb el segell oficial de la Generalitat i sota el títol de ‘Referèndum d’autodeterminació de Catalunya 2017’ i l’intent d’introduir les dades dels potencials votants en diverses bases de dades a les quals s’hi tenia accés des de diverses pàgines web que es van publicar en premsa i a les xarxes per conèixer els punts de votació.
En el capítol d’estructures d’estat, la fiscalia destaca el paper destacat de Lluís Salvadó del desenvolupament de l’Agència Tributària de Catalunya.
{{ comment.text }}