El darrer informe publicat per la Fundació Bofill sobre segregació escolar posa de relleu que la majoria de municipis de més de 10.000 habitants del Vallès Oriental té centres escolars de Primària i Secundària segregats, és a dir, que la composició social del seu alumnat no es correspon amb la de l’entorn on es troben.
Segons aquest estudi, fet durant el curs escolar 2019/2020 i que analitza escoles de Primària i ESO, només Lliçà d’Amunt i Cardedeu tenien totes les escoles equilibrades –vegeu gràfic adjunt–. Pel que fa a la resta, Granollers, la Garriga, la Llagosta, les Franqueses, Mollet i Montornès tenen centres segregats i centres no corresponsables, és a dir, que tenen menys alumnes amb necessitats educatives per raó socioeconòmica (NESCD) dels que els correspondria pel seu entorn social.
En l’estudi, Canovelles apareix com un dels municipis de Catalunya que té centres segregats, però cap de no corresponsable i Caldes, la Roca, la Garriga, Llinars, Parets i Sant Celoni no tenen centres segregats però sí centres no corresponsables.
Segons l’estudi, però, dels 10 Serveis Territorials d’Educació en què es divideix Catalunya, el del Vallès Oriental-Maresme té el percentatge més alt d’escoles de Primària equilibrades pel que fa la presència d’alumnes NESCD. Un 75% dels centres estarien en aquesta situació. El segueixen la Catalunya Central (70%), Girona (65%), el Consorci de Barcelona (58%) i Lleida (54%).
Pel que fa a ESO, el Vallès Oriental-Maresme també presenta les millors xifres ja que, segons l’estudi de la fundació Bofill, un 79% dels centres estan equilibrats i només el 7% són centres segregats. I només un 15% de centres de Primària i un 14% d’ESO són no corresponsables.
L’informe compara la situació que es donava a Catalunya en el curs 2014/2015 amb el curs 2019/2020 i conclou que ha augmentat el nombre de centres segregats i que tres de cada quatre han cronificat la seva concentració al llarg dels darrers cinc anys i continuen escolaritzant molt més alumnat estranger que els centres del seu entorn. Ara n’hi ha 420, vint més que fa cinc anys.
Com a principals causes que es mantingui la segregació escolar apunta a la distribució de la matrícula viva, és a dir, la inscripció d’alumnes nous que arriben amb el curs escolar en marxa. Un de cada tres alumnes de matrícula viva és assignat a un centre segregat i l’assignació d’alumnes vulnerables al llarg del curs es fa al 83% dels centres que ja estan segregats.
I alerta que el 91% dels municipis amb algun centre segregat té també centres on gairebé no hi ha alumnat vulnerable. L’informe diu que la gran majoria de municipis amb centres no corresponsables els protegeixen de matrícula viva. Només tres municipis –Sant Celoni, Banyoles i Vilassar de Mar– van assignar més matrícula viva que la mitjana municipal als centres no corresponsables de la seva xarxa escolar.
Centres públics i centres privats
La majoria dels centres segregats són de titularitat pública i existeix una gran bretxa entre xarxes, especialment a Primària, on el 91% dels centres segregats són escoles públiques i un 9% privades concertades. A la Secundària la distància és més curta: un 76% des centres segregats són públics i un 24% privats. I si es prenen com a referència els centres equilibrats, la majoria són públics, tant a Primària (73%) com a Secundària (59%).
La fundació també apunta a la baixa detecció d’alumnes vulnerables com a causa de la segregació. Diu que el 48% de les escoles segregades no té cap alumne amb necessitats socioeconòmiques detectat a P3 i que aquests alumnes s’identifiquen quan ja no es poden distribuir de manera equilibrada.
Remarca que, segons el llindar de la pobresa aprovat pel Parlament per al curs 2019/2020, a Catalunya el 21,3% dels alumnes són vulnerables socioeconòmicament, però només el 7,1% de l’alumnat està identificat amb necessitats educatives per raó socioeconòmica. Així, la infradetecció de NESCD deixa més de 117.000 infants i joves sense els beneficis d’aquesta identificació.
Cap dels 10 Serveis Territorials arriba al percentatge del 21,3% d’alumnes vulnerables detectats, però també en aquest aspecte, el Vallès Oriental-Maresme presenta una de les millors xifres, ja que detecta un 9% d’alumnat NESCD a Primària i un 7% a Secundària. Només tenen millors números els serveis de la Catalunya Central, Girona i Lleida.
La fundació adverteix que, tot i la firma del Pacte contra la segregació escolar i el marc normatiu que estableix que s’ha de fer una distribució equilibrada de l’alumnat, les comissió de garanties continua assignant l’alumnat de matrícula vivia als centres segregats.
{{ comment.text }}