Apadis i la Fundació Vallès Oriental (FVO), dues entitats que treballen per les persones amb discapacitat, han anunciat la seva fusió. Imma Navarro, presidenta d’Apadis i Rafel Arderiu, director de la FVO en donen detalls en aquesta entrevista a EL 9 NOU.
Què ha portat a la fusió?
Imma Navarro (I.N.) Ens van trucar per mantenir una reunió i vam explicar la situació complicada que tenia Apadis arran de la denegació del centre especial de treball. I vam plantejar la fusió perquè hi ha moltes coses que ens uneixen. Si treballem per les persones amb discapacitat, pensant en el seu futur i tenim la mateixa visió segur que hi ha moltes coses en què ens podem entendre. Vam parlar de projectes que fèiem i ens complementàvem perfectament.
Rafel Arderiu (R.A.) Els hi vam trucar amb la idea d’establir relacions amb totes les entitats de l’entorn, però no teníem cap intenció de fusionar-nos. Només veure la possibilitat de fer coses junts. Ens van explicar la situació i tot va derivar en la idea que la col·laboració hauria de ser una mica més estreta. Però encantats, perquè som dues entitats que es complementen perfectament.
En quin sentit?
R.A. Nosaltres ens hem centrat en l’àmbit més assistencial i Apadis en temes d’inserció laboral, formatius, de voluntariat…
Com s’articularà la fusió?
R.A. Es farà una fusió per absorció. No perquè tinguem ganes d’absorbir ningú, sinó perquè és el nom tècnic que dona la llei. Els patronats ho han d’aprovar, després ho ha d’aprovar Justícia… I quedarà una sola entitat que es dirà Fundació Vallès Oriental.
I Apadis desapareix?
R.A. No del tot perquè ells tenen tot un seguit de projectes socials, com seria El Gato Verde o La Mona Lisa i un quiosc a Granollers en què la imatge Apadis és molt potent.
I.M. Per exemple, seria El Gato Verde by Apadis.
Tenen un calendari?
R.A. Preveiem convocar els dos patronats a finals de maig. I ho haurem d’enviar a la Generalitat. Podríem penjar l’anunci als diaris a mitjans o finals de juny. Ens n’anem a mitjans o finals de juliol. Si tot va bé.
I.M. En una primera etapa es fusionen les dues fundacions, però l’associació Apadis, que és la més antiga, encara funcionarà fins que legalment es pugui incorporar a la FVO. Aquests dies hem estat parlant amb els pares de tots els dubtes que tenien. Per exemple, on faran activitats de lleure? Doncs, de moment, seran al mateix lloc i més endavant ja es planificarà. Per tant, és veritat que acabarem aquí, però l’associació continuarà fent activitats de lleure fins que es pugui adherir a la FVO.
La seu serà a Valldoriolf?
R.A. La seu legal, sí.
I com es formarà el nou patronat?
I.M. En el meu cas, que fa 22 anys que soc a l’associació, passo a ser una treballadora dins d’aquesta entitat i, per tant, el patronat d’Apadis es dissoldrà. Però al patronat de la FVO hi haurà dos pares d’Apadis que també tindran veu per fer coses comunes.
R.A. Nosaltres tenim un òrgan, que es el Consell Consultiu. Aquelles persones que són al patronat i fan una determinada edat passen al Consell Consultiu i també hi ha altres persones de prestigi de la comarca. Dues persones proposades per Apadis s’integraran en el Consell Consultiu de la FVO.
La presidència del patronat i la direcció de la fundació es mantindran?
R.A. Aquí tenim una direcció bastant col·legiada. Hi ha el director general i un equip directiu de dues persones. L’Imma s’integrarà en aquest equip, que és el que pren les decisions, no només del que pugui afectar l’antiga Apadis sinó sobre tota la fundació.
Apadis deixarà els edificis que ocupa actualment?
I.N. De moment, continuem on som. I quan hi hagi alguna novetat, les famílies seran les primeres a saber-ho.
Tenen projectes concrets?
I.N. Diria que l’única cosa que hem parlat i que podria ser una bona idea és la creació d’un campus de formació de persones amb discapacitat i la voluntat de poder crear projectes integradors. Però encara ens queda reunir-nos amb l’equip directiu, començar a pensar de quina manera podem aconseguir més llocs de treball i segur que aniran sortint idees.
R.A. Primer, hem d’integrar els equips de treball perquè tots estiguem còmodes i puguem desenvolupar el paper que millor sabem fer. El campus està claríssim perquè ells ja havien començat. Haurem de veure tota l’activitat que ells tenien oberta i que amb la pandèmia han hagut de suspendre. I veure com ho reactivem.
I.N. Serà un projecte comú reactivar El Gato Verde.
Pot concretar més el tema del campus de formació?
I.N. Arran del confinament i un projecte que hi havia de La Caixa, ens vam plantejar que no existia un campus virtual de formació per a persones amb discapacitat, on hi hagués aprenentatges multinivell que s’adaptessin en funció de cada grau. Però ara també ens toca obrir El Gato Verde, que hi hagi persones del centre especial de treball allà treballant-hi. I quan obrim El Gato i sapiguem que som més forts i que ara som també FVO, anirà molt bé.
Tenen altres projectes?
I.N. Estem en tràmits d’agafar un quiosc prop de l’Hospital que ara està tancat. Serà de premsa i llibres de segona mà, com el Felicitàrium de Bellavista.
I La Mona Lisa?
I.N. Era un projecte previst al casal d’avis del carrer Nou. Ens van trucar de la Generalitat i ens van dir que passava a ser centre cívic i volien que al bar hi passin coses i que la gent s’hi quedi a dinar. Hi vam contactar i vam dir que li faríem una rentada de cara. Vam començar a mitjan febrer i el 14 de març ja van tancar per la Covid. Els treballadors estaven en un ERTO i encara no s’ha obert.
R.A. Nosaltres no hem treballat tant la inserció en l’empresa ordinària. Tenim el centre especial de treball fa molts anys i serveis de jardineria i de manipulats industrials amb algunes empreses. Donem feina a més de 80 persones amb discapacitat, però en total som més de 270.
I.N. Això és superimportant per a les famílies perquè junts cobrirem tot el cicle vital.
{{ comment.text }}