La Garriga va homenatjar, dissabte, els quatre veïns de la població que van ser deportats en camps de concentració nazi. L’acte de commemoració es va fer al Patronat i estava emmarcat en la commemoració del 83è aniversari del bombardeig que es va produir a la població el 29 de gener del 1939.
El conductor de l’acte, Jordi Roig, va fer memòria de la barbàrie humana que van suposar els camps de concentració. Va apuntar que l’Estat espanyol franquista va ser un dels primers a construir camps d’extermini i de treball i hi van passar més de mig milió de persones. També va recordar que el nazisme va convertir aquests centres de detenció i empresonament en “l’exponent màxim del terror.”
Roig va destacar que entre les persones deportades als camps nazis, quatre eren garriguenques. “Parlem de Felip Codina Codina, supervivent del camp de Buchenwald; Obdulio García Navarro, mort a Mauthausen-Gusen el 1941, i la descoberta recent dels germans Miquel Azuaga Villalonga, mort a Mauthausen el 1942, i Josep Azuaga Vilallonga, mort a Mauthausen el 1943”, va afegir.
El president d’Amical Mauthausen, Joan Manuel Calvo, va repassar la història de les persones deportades als camps de concentració nazis, i també de les exiliades. Va posar en valor la transmissió de la memòria i la importància de conservar “les veus dels testimonis per transmetre a les noves generacions el que va succeir”.
Calvo també va destacar el compromís de l’entitat que presideix en la preservació del record, la difusió del coneixement i la prevenció dels discursos d’odi i de discriminació “d’una extrema dreta més envalentida que mai”.
Una vintena de cantaires de la Coral l’Aliança i el seu director, Josep Torné, també es van afegir, amb una actuació, en l’acte d’homenatge de dissabte. La participació d’aquesta entitat tenia un significat especial. Una de les persones deportades, Felip Codina, havia estat membre del cor. Els cantaires van oferir als assistents tres peces clàssiques com La puntaire i A Montserrat, de Josep Anselm Clavé i Imagine de John Lennon.
Seguidament, va intervenir l’historiador Quim Fornés. “És més greu l’oblit dels que ens van defensar que la seva pròpia mort”, va arrencar. Fornés va explicar que va començar la recerca dels familiars dels garriguenges deportats per “donar compte del seu record”.
Amb un recorregut per la vida de cada un dels garriguencs deportats, també va reiterar la importància de “denunciar i alhora retre homenatge a les víctimes del patiment provocat per les pràctiques contra la dignitat humana”.
A l’acte també hi van assistir familiars dels quatre deportats. Katia Codina, filla de Felip Codina, va recordar la vida del seu pare i va explicar que va ser enviat al bloc d’infermeria del camp de Mauthausen.
Va assenyalar que creu que és per aquesta activitat que va poder sobre viure i sortir del camp. “Encara que no va ser esgotat per les hores de treball forçós, va conèixer també la gana, la mort i la crueltat”, va expressar.
L’alcaldessa de la Garriga, Dolors Castellà, va posar l’accent en l’actualitat per reflexionar sobre la necessitat de “construir una cultura de la pau, a través de l’aprenentatge i el record de l’horror viscut”. “Hem de recordar a tots els que van donar la seva vida i la seva lluita per nosaltres”, va afegir l’alcaldessa.
L’acte es va tancar amb el lliurament d’obsequis a les famílies dels deportats i les actuacions del Cor Sarabanda i de Jaume Arnella.
Record als morts per la guerra i la represssió franquista
L’Ajuntament de la Garriga i l’associació La Garriga Secreta van organitzar dissabte un acte de record de les persones que van morir durant la Guerra Civil i la repressió franquista, com també dels nois de la Lleva del Biberó.
A l’acte hi van intervenir l’alcaldessa, Dolors Castellà, i l’historiador i membre de l’entitat La Garriga Secreta, Joan Garriga. Es va recordar el 83è aniversari del bombardeig feixista del 29 de gener de 1939, que va provocar una quinzena de morts i múltiples desperfectes materials.
Una cinquantena de persones van reunir-se a la fossa comuna del cementiri de la Doma, on es va fer l’acte. Entre els assistents, hi havia familiars i amics de les víctimes.
