L’Ajuntament de la Garriga fa un pas més en la dignificació de la fossa comuna de la Guerra Civil que hi ha al cementiri de la Doma, a la placeta on s’aixeca el panteó neogòtic de la família Fargas. L’espai es convertirà en un memorial de totes les persones que van morir a conseqüència de la guerra, coincidint amb el 82è aniversari del bombardeig de la població, el 29 de gener de 1939.
El projecte arriba a partir d’una proposta de l’associació La Garriga Secreta, entitat que vetlla per la recuperació i divulgació de la memòria històrica i el patrimoni de la població.
El pla de dignificació de l’espai, començat l’any 2009, preveu tres actuacions noves. La primera és la construcció d’un caminet fet amb llambordes que, amb 1,30 metres d’amplada i 6 metres de llargada i amb la llegenda “Mai més” gravada en una llosa, porta fins al fons de la placeta, on ja hi ha un faristol amb el nom de les seixanta persones enterrades allà mateix durant els anys de guerra.
Es tracta de gent forastera en la seva majoria, sobretot soldats ferits que van morir als hospitals de sang de la Garriga i refugiats de diferents punts de l’Estat acollits al poble i morts en el bombardeig o per altres causes.
Per assegurar que el camí de llambordes sobre la fossa es podia construir sense posar en perill cap resta, operaris de l’Ajuntament van fer una dotzena de cales a terra per comprovar-ho. L’obra va certificar que les despulles no són a flor de terra, sinó força més ensota, perquè cap de les cales fetes fins a una profunditat de 12 o 14 centímetres no va deixar cap os al descobert.
La segona proposta és la col·locació a la paret del fons d’un gran plafó d’acer Corten amb el nom gravat de tots els garriguencs i garriguenques que van morir a conseqüència de la guerra, entre els anys 1936-1939 i fins a 1941, els dos primers anys de postguerra. En total, segons les dades més actualitzades, són 62 persones (59 homes i 3 dones) nascudes o residents a la Garriga que van morir al front de guerra, a la rereguarda, en algun bombardeig o van ser executats o assassinats pel bàndol rival.
Aquesta nova relació s’afegeix a la llista ja existent dels 60 sepultats a la fossa comuna, de manera que l’espai es converteix així en el memorial de tots els que van vessar la seva sang en aquells anys fatídics, tant dels garriguencs com dels que hi eren de forma accidental. L’emplaçament en un espai públic, però recollit i íntim, com és el cementiri municipal de la Doma facilitarà i dignificarà els actes que es vulguin fer per recordar aquestes persones que tenen una característica en comú: totes van ser víctimes de la guerra.
Com que la Garriga té molt ben estudiat i documentat el període de la guerra i la postguerra, si algú vol conèixer les circumstàncies de la mort de les víctimes relacionades al nou plafó, ho pot trobar als llibres Revolta i guerra civil a la Garriga (1936-1939), de l’historiador garriguenc Joan Garriga i Andreu, i a Història i Memòria al Vallès Oriental, que va coordinar ell mateix i va editar el periòdic EL 9 NOU.
La tercera actuació que es fa és el trasllat fins a aquest mateix espai-memorial del monòlit dedicat fa anys als garriguencs que van anar a la guerra i, especialment, als nascuts l’any 1920, coneguts com els joves de la lleva del Biberó, que van ser enviats al front sense cap preparació amb només 17 o 18 anys. Aquest monòlit estava mig amagat entre una arbreda en un carrer superior del cementiri i passava totalment desapercebut.
Un dels nois garriguencs d’aquesta lleva dissortada va ser Jaume Pujadas Paré, desaparegut al front del Segre a finals de 1938, sobre el qual l’estiu passat el periodista Josep Mas i La Garriga Secreta van publicar el llibre Petons a la Teresa. Crònica de guerra d’un soldat de 18 anys. Es tracta d’un treball fet a partir de les cartes que el jove enviava des del front de guerra, cada tres o quatre dies a casa seva, a Cal Cadiraire, al carrer Bonaire de la Garriga.
Amb els treballs que s’estan acabant de fer al cementiri de la Doma, s’avança en la dignificació de la placeta per convertir-la en un lloc íntim de digne repòs dels que hi són i en espai de memòria dels enterrats o desapareguts en altres bandes.
{{ comment.text }}