La Generalitat farà durant aquest mes de maig un tractament biològic contra l’eruga peluda del suro (Lymantria dispar) en un total de 2.304 hectàrees del Parc Natural del Montnegre i del Corredor. S’aplicarà a través de vols amb helicòpter que es faran entre aquest dilluns i el dia 20 en funció de la meteorologia.
La Lymantria dispar és una espècie autòctona de papallona que, de forma cíclica, es desenvolupa de manera que genera una plaga que provoca a través de les erugues la defoliació d’alzines i alzines sureres i en limita el seu creixement. Això causa una anomalia en el desenvolupament de les pannes de suro, que perden valor comercial.
La Generalitat ha dissenyat l’actuació contra l’eruga peluda del suro a partir de la cartografia feta l’any passat a través d’imatges de satèl·lit. A més, entre els mesos de febrer i març de 2020, tècnics del Parc Natural i de l’Associació de Propietaris del Montnegre i Corredor van fer un cens de les postes i la seva depredació en rodals establerts dins d’aquestes zones d’afectació del 2019.
Al mateix temps i de forma coordinada, aquest març una estudiant de la Universitat de Girona ha iniciat un altre cens molt acurat de les postes i de la seva depredació a 10 zones afectades i 10 de no afectades per la Lymantria dispar l’any anterior.
Amb tot, des del Parc Natural s’ha advertit que el producte biològic que s’utilitza “eliminarà de forma no selectiva les erugues d’altres lepidòpters que estiguin presents durant el tractament” i diverses espècies de papallones catalogades de Protecció Especial per la Directiva Hàbitats. Per això, ha recomanat que “les hectàrees a tractar siguin les mínimes i només per protegir principalment els suros i les alzines de zones amb producció forestal planificada”, exposen des de la Diputació. Es demana que no s’actuï a les finques on no hi hagi una activitat d’aprofitament forestal.
De l’espai que es tractarà s’han exclòs les àrees crítiques de rapinyaires conegudes (380ha) per evitar l’abandonament de niuades. També les masses d’aigua i les finques propietat de la Diputació (165 ha). No actuar-hi aquí servirà per “avaluar l’efectivitat i la necessitat del tractament, així com de les seves repercussions sobre determinats processos ecològics”, indiquen fonts de la Diputació.
Crítiques d’entitats ecologistes i científics
Una vintena d’entitats ecologistes i partits com la CUP i el MALL, de Llinars, i diversos científics com el naturalista Martí Boada, de Sant Celoni, signen un manifest on critiquen el tractament contra l’eruga peluda del suro. El text també té el suport del Museu de Ciències Naturals de Granollers, amb un equip especialitzat en el seguiment de papallones. El manifest demana que s’aturi el tractament i “que s’abandonin les pràctiques d’aplicació de productes químics al medi natural”. Admeten que la plaga té “un impacte econòmic en els productors de suro”.
“En aquest sentit, pensem que cal aplicar mesures compensatòries per tal de minimitzar aquest impacte en l’explotació forestal.” En el cas de les persones, recorden que més enllà d’una molèstia, erugues i papallones no generen risc per a la salut.
La primavera de 2019 ja es detectar aquest fenomen en diversos espais del parc natural. No passava amb aquesta intensitat des dels anys noranta. Les defoliacions provocades per l’eruga peluda del suro generen alarma social per l’aspecte debilitat que presenten els arbres, que, amb tot, s’acaben recuperant. A més, aquesta eruga, a diferència de la processionària del pi, no fa al·lèrgies.
{{ comment.text }}