L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha adquirit un total de 181 habitatges a Catalunya a través del sistema de tempteig i retracte que li dona preferència per comprar habitatges procedents de processos d’execucions hipotecàries o altres adjudicacions judicials.
Segons les dades de l’Agència, Granollers, amb 51 habitatges és el municipi on se n’han adquirit més. El segueixen Canovelles, amb 37, Mollet, amb 36 i Montornès, amb 26. La resta de municipis on s’han adquirit habitatges són les Franqueses (11), Sant Celoni (6), Montmeló (4), Parets (3), la Llagosta (3), Cardedeu (2), Lliçà d’Amunt (1) i la Roca (1).
“Hem exercit el dret de tempteig i retracte quan hem tingut l’oportunitat i també hem treballat a favor dels ajuntaments i entitats socials”, afirma el director de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Jaume Fornt, a EL 9 NOU.
Segons les dades de l’agència, el registre d’habitatges buits, que es nodreix dels habitatges que són propietat de grans tenidors com a conseqüència de dacions en pagament, processos de desnonament i altres ha experimentat una davallada en els darrers anys al Vallès Oriental i en el conjunt de Catalunya.
El registre és efectiu des de l’entrada en vigor del decret llei 1/2015 de 24 de març de mesures urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària. L’abril de 2016, el registre incloïa 2.463 pisos al Vallès Oriental, dels quals 342 a Granollers i 247 a Canovelles. Quatre anys després, la xifra total havia baixat fins als 1.825, on destaca Granollers amb 189. Les dades de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya indiquen que un total de 242 d’aquests habitatges estan ocupats sense autorització; 765 estan buits amb condicions d’habitabilitat i 187 estan pendents de rehabilitació. A més un total de 99 estan ocupats, sense un títol legal però amb consentiment del propietari.
Jaume Fornt explica que l’impost als pisos buits i les bonificacions si es dediquen al lloguer social s’ha demostrat que és una bona eina per aconseguir que molts d’aquests habitatges s’hagin posat a disposició de famílies vulnerables. Les inspeccions i les sancions també han fet el seu paper i, en alguns casos, s’ha arribat a processos d’expropiació, tot i que Fornt admet que “és una tasca complexa de gestionar”. També remarca que, en els darrers anys, la propietat dels habitatges ha canviat molt. “L’espectre de la propietat ha canviat perquè molts pisos han passat a mans de grans fons d’inversió.
{{ comment.text }}