La Generalitat ha aprovat el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge (PTSH) que estableix que els municipis amb una demanda d’habitatge forta i acreditada –17 dels 39 del Vallès Oriental– hauran de tenir un 15% d’habitatges destinats a polítiques socials respecte al parc total de cada municipi l’any 2042.
A la pràctica, vol dir que aquestes 17 poblacions hauran de passar dels 7.155 habitatges socials que tenen ara –representen el 5,41% del total– a 24.230, 18.356 dels quals s’hauran d’impulsar en els propers 20 anys.
Per municipis, Granollers serà qui n’haurà de fer més: 3.345 de nous que se sumaran als vora de 1.500 ja existents. Actualment, el parc públic d’habitatge social a la ciutat representa el 6,9% del total. Montmeló és el municipi amb un percentatge més alt –13,3%– i, per tant, el que està més a prop de l’objectiu del 15% per al 2042. Per darrere, queda Mollet, que ara ja té el 9,5% d’habitatges destinats a polítiques públiques.
A les Franqueses, el parc actual d’habitatge públic és del 6,9%. La resta de municipis es mouen amb percentatges força més baixos: entre l’1,1% de Lliçà de Vall i el 5,7% de Canovelles.
La Secretaria d’Habitatge i Inclusió Social del Departament de Drets Socials farà unes jornades destinades als municipis de les àrees de demanda forta i acreditada. “Volen incidir en els aspectes més concrets i específics de cada territori per tal que el PTSH pugui atendre la diversitat”, indiquen des de la secretaria.
Jordi Terrades, regidor d’Hisenda de Granollers, lamenta que la Generalitat ha aprovat el document sense haver-lo sotmès al procés de consulta prèvia. “Es va treure a consulta un pla l’any 2019 però aquest document s’ha revisat de dalt a baix.”
Terrades ha avançat que els municipis que formen part de l’associació Arc Metropolità –hi ha Granollers i Mollet i altres ciutats de la segona corona metropolitana– presentaran al·legacions conjuntes al document. “Hi haurà un ànim de col·laboració i cooperació però volem que sigui en totes dues direccions”, diu en referència a la Generalitat.
En aquest sentit, reclama que no s’oblidin les polítiques de rehabilitació, que ajudaran a l’eficiència energètica i reduir l’impacte ambiental. “El pla no preveu l’envelliment de la població i les necessitats que això implica en els seus habitatges”, exposa Terrades, que recorda que més del 60% del parc actual d’habitatges de Granollers és anterior a 1980 –un 15% va ser construït abans de 1960– i que hi ha encara 1.400 blocs d’habitatges sense ascensor. En aquest sentit, valora, l’Ajuntament ha incorporant partides al pressupost de 2022 per ajudar a tirar endavant projecte de rehabilitació de les comunitats.
En els darrers anys, els ajuntaments han anat fent accions per sumar habitatge protegit als seus parcs. A Cardedeu, des de 2015, l’Ajuntament ha impulsat polítiques per incrementar el parc d’habitatge públic. “Estem per sota del 4% del parc, que és molt poc, però hem guanyat tres punts en els darrers anys”, valora Laia Muñoz, regidora d’Habitatge.
Han fet compres de tres habitatges a partir del dret de tanteig i retracta i preveuen afegir-ne un quart abans d’acabar l’any i han promogut una modificació del planejament per convertir locals en zones amb poca demanda en habitatges de protecció oficial. Aquesta acció creuen que permetrà mobilitzar uns 20 habitatges més.
A banda, han fet una canvi urbanístic –han eliminat l’obligació de fer aparcament– a una parcel·la propera a l’institut Pla Marcell per possibilitar la construcció de 18 habitatges socials més per part del consistori. “Haver de fer l’aparcament soterrat encareix el projecte.”
També ajudarà a ampliar el parc d’habitatge públic el projecte de la cooperativa Sostre Cívic, que va comprar un terreny privat a la zona de la Serreta. Hi faran un nou edifici que generarà 20 pisos d’HPO i 19 de renda lliure. També
A Sant Celoni, s’han fet accions per generar habitatges a preus assequibles amb un conveni amb la Sareb –gestionen nou pisos–; l’impuls del programa Lloguer segur, per esperonar el mercat de lloguer i evitar que hi hagi pisos tancats, o amb la participació en el programa Reallotgem de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per trobar un lloc per viure a famílies amb un pis concedit per la mesa d’emergència.
{{ comment.text }}