La ‘grippe’ va causar un centenar de morts a Granollers el 1918

Granollers va patir el 1918 les conseqüències de la grippe [sic], una pandèmia que va causar milers de morts tant a Espanya com a diversos països d’Europa. Un recorregut per la premsa granollerina de l’època, per les actes municipals i pels acords de la Comissió Permanent ens permet fer una aproximació a un tema que, pel que he pogut comprovar, no ha estat especialment estudiat. El recorregut per aquesta extensa documentació i com correspon al confinament al qual el coronavirus obliga tothom, està feta a través de l’Arxiu Digital de Granollers. En l’àmbit municipal i al llarg de l’any 1918, el tema de la pandèmia de la grippe resta reflectit a les actes municipals en diverses ocasions, la majoria de les quals d’una manera aïllada i breu. La primera referència significativa es troba a l’acta municipal del ple celebrat el 30 de març, quan el regidor Josep Marimón fa saber a l’alcalde Joan Montañá i a la resta de la corporació granollerina de l’existència d’un problema de caràcter sanitari que afecta la població. La comunicació és recollida a la pàgina 2 de l’acta d’aquell dia. Textualment diu el següent: “Enterada del señor Marimón para que habiéndose presentado algún caso de enfermedad infecciosa, se convoque la Junta de Sanidad para que adopte las debidas precauciones a fin de evitar que se propague.” L’ACTUACIÓ DE LA JUNTA DE SANITAT Coneguda aquesta situació i pel que fa a l’Ajuntament, hauran de passar uns quants mesos per tornar a sentir parlar del tema. El 10 d’octubre, les referències sobre els efectes de la grippe és més extensa. L’acta del ple municipal d’aquest dia diu literalment a la pàgina 3: “Terminado el despacho ordinario, el Sr. Coma [el regidor Josep Coma] abogó para que se atienda con exquisito celo la higiene pública y privada, en toda ocasión y de una manera muy especial en la actualidad, habida cuenta la epidemia reinante, la que afortunadamente no ofrece carácteres alarmantes en esta villa, se hace indispensable. Ruega a la Presidencia extreme sus órdenes cerca de los Agentes de Vigilancia y del Inspector Sanitario de la alcaldía respecto a las casas de lenocinio. La Presidencia da cuenta de haber reunido a la Junta de Sanidad y haber ejecutado los acuerdos tomados en bien de la salud pública y propone a la Corporación se nombre Delegado Sanitario para coadyuvar a su gestión el Teniente de Alcalde D. Josep Marimón, quien por sus conocimientos y por su carrera puede prestar señalados Servicios. Por unamidad se acuerda. La Presidencia ofrece al señor Coma tener en cuenta sus indicaciones.” LES REFERÈNCIES A LA PREMSA DE L’ÈPOCA Durant el període 1918-1920, anys en els quals la grippe va castigar la vida diària dels ciutadans malgrat que les pitjors conseqüències les van patir el 1918, Granollers disposava de nou publicacions: El Demócrata (1913-1923), El Vallès Nou (1912-1918), Foc Nou (1918-1920), La Comarca (1913-1920), La Vespa (1918), La Veu del Vallès (1919), Renovació (1916-1918), Revista literària de Granollers (1919-1920) i Revista Vallesana (1920-1921). Una de les primeres referències la trobem a Foc Nou el 23 de juny. Eudald Massana signa un escrit titulat la “La constel·lació”. El cronista ve a dir que el que passa és el resultat d’una venjança de la mare Terra: “Sí, tot plegat és el resultat d’una constel·lació i res més ens ha intoxicat amb aquesta pandèmia que ens ha fet sentir esgarrifances de fred i rodaments de cap, simultàniament amb els antípodes i amb tots els llunyans cultivadors de la grippe d’última moda.” QUARANTA MORTS EN DOS MESOS El 12 d’octubre La Comarca presenta a la portada aquest titular: “Al veïnat de Granollers.” És un llarg escrit al voltant de la grippe i el seus efectes. Entre altres coses, explica: “Els mesos d’agost i setembre han estat fèrtils en llàgrimes, en cardos i en espines. La parca de la mort ha segat en dos mesos la friolera de quaranta-quatre vides.” Sobre el treball dels metges afirma: “Nostres metges ratllen en l’heroisme en el compliment del seu deure; de l’Ajuntament sabem la constitució d’una Junta de Sanitat, que no sabem què resoldrà, que cadascú, per tant, vetlli per la neteja domèstica i personal i recordem que el pànic i l’exagerada paüra són els conductors més grats als gèrmens morbosos.” La mateixa publicació es fa ressò de la suspensió d’una sèrie d’actes per part de l’Associació Teresiana i es pregunta si ho hauran fet per la grippe o per altres raons. El 20 d’octubre El Demócrata destaca en una notícia breu que “la grippe no presenta per ara caràcters alarmants i és de destacar que l’alcaldia i la Junta de Sanitat hagin adoptat quantes mesures es van estimar precises per evitar la propaganda de l’epidèmia mortal”. A la mateixa pàgina el periòdic informa de la mort a 37 anys per aquesta malaltia d’Aurora López Morcillo, “esposa virtuosa del que va ser comandant dels carabiners d’aquesta vila, don Antonio Alcalá”. Uns dies tard, el 30 de novembre, La Comarca informa que “víctima de la grippe ha mort el conegut industrial Francisco Pous”. I el 8 de març de 1919 dona compte també de la defunció, a 52 anys, de l’industrial Francesc Gurri Bosch: “Víctima de la enfermedad reinante murió a los pocos días de sentirse herido por la grippe, que lo arrastró al sepulcro.” Malgrat que els efectes devastadors de la grippe s’havien patit el 1918, el setmanari La Gralla informa el 29 de gener de 1922 d’una nova pandèmia, “tot i que més suau que la tristament recordada”. “Els tallers i fàbriques s’han ressentit de manca d’obrers atacats per la grippe, desenrotllada ja fa unes dues setmanes, i encara que afortunadament el caràcter d’aquesta epidèmia és benigne, no ha deixat de produir els consegüents trastorns familiars”, afirma el periòdic. 101 MORTS EN TOTAL Quants morts va causar la grippe a Granollers el 1918? El Demócrata afirma en la seva edició del 12 de gener de 1919 que les persones que han perdut la vida poden ser un total de 101. Com arriba a aquesta conclusió? Ho fa després de fer una comparativa de les dades de naixements i defuncions facilitades a principis de cada any pel Govern Civil. Així, doncs, Granollers va registrar el 1917 un total de 166 naixements i 145 defuncions, mentre que el 1918 els naixements van ser 160 i les defuncions, 246. Feta la resta dels morts de 1918 amb relació als de 1917, la diferència és de 101. Pel que fa a 1919, es van produir un total de 162 morts (84 homes i 78 dones), xifra una mica superior a la de 1917, però notablement inferior a la de 1918. Com es pot constatar, però, a través de la lectura de tots els periòdics locals de l’època la Societat Coral Amics de la Unió, el Casino, el Centre Catòlic i la Unió Liberal van continuar fent i organitzant les seves activitats habituals. L'antic Hospital-Asil situat al Convent dels Caputixins / Arxiu Municipal de Granollers DEL CONVENT DELS CAPUTXINS A L’HOSPITAL GENERAL ACTUAL Per acabar i per contextualitzar la situació d’aquell Granollers de principis del segle XX relacionades directament amb aquest tema, dues qüestions. Segons es pot comprovar llegint les publicacions del 1918, els granollerins organitzaven diversos actes socials i culturals per recollir fons per ajudar a finançar les obres del nou Hospital-Asil de Granollers, situat a la carretera de Cardedeu. I es va obrir una subscripció popular des del primer moment en què es va posar la primera pedra l’any 1914. La construcció de l’Hospital-Asil de Granollers era considerada aleshores una necessitat imperiosa, ja que l’Hospital-Asil existent a l’antic convent dels Caputxins, a la zona de la Font Verda, presentava grans mancances de tota mena. Segons Jordi Baulies [llibre Granollers, 1965], el convent dels Caputxins havia estat fundat el 1584 dalt la serra de la Torreta i va persistir fins al 1813, moment en què fou enderrocat. Llavors la comunitat va passar a la Casa del Conestable i el 1816 els frares van comprar uns terrenys al carrer dels Caputxins [o de Vinyamata] amb intenció d’iniciar una nova etapa. Pavelló del nou Hospital-Asil en obres el 1916 / Arxiu Municipal de Granollers Inaugurat el nou edifici el 1835, un any després va ser desamortitzat i va ser adjudicat a l’Ajuntament. Aquest, per acord de l’11 d’agost de 1844, va transformar el convent en hospital i l’hort en cementiri municipal, en substitució del parroquial. El cementiri de l’antic convent dels Caputxins va deixar de fer-se servir el 1894, amb motiu de la inauguració, el 2 de setembre, del nou cementiri municipal del Ramassar. Pel que fa a l’hospital, cal dir que va estar en aquest equipament fins que es van inaugurar el 1923 els tres pavellons del nou Hospital-Asil de la carretera de Cardedeu, centre en el qual els seus professionals lluiten aquests dies contra la Covid-19. AQUELLA VILA DEL 1918 la plaça de la Corona i el carrer de la Palma al voltant dels anys 20 / Arxiu Municipal de Granollers Granollers té uns 8.000 habitants el 1918. Segons el geògraf Josep Homs (llibre Granollers. Retalls d’història urbana, 1995), el període de 1877-1919 es caracteritza per la fi d’un règim demogràfic antic i pel creixement moderat i sostingut de la seva població. El 1877, la ciutat tenia 5.714 habitants i el 1920 arriba als 8.397. A finals del segle XIX, la ciutat experimenta un notable creixement urbanístic fora muralles. Amb el tren en funcionament des del 1854, emergeixen noves societats: el Casino, el Centre Catòlic, la Unió Liberal… La vila, en pocs anys, modernitza les condicions d’habitabilitat gràcies a una ràpida industrialització basada, sobretot, en la indústria tèxtil: Can Comas, Roca Umbert… A principis del segle XX, un dels objectius principals de Granollers passa per annexionar nous nuclis de població, ja que amb les 550 hectàrees de superfície que té és un dels municipis més petits de la comarca. Alguns fets rellevants que van passar a la vila el 1918, any en el qual la grippe va afectar la població: és l’alcalde Joan Montañá Riera, entre l’1 de gener de 1918 i l’1 d’abril de 1920. I són regidors: Paulí Torras, Josep Marimón, Carles Puigrodon, Manel Pagès, Domingo Jonch, Domingo Daví, Josep Comas, Jaume Serra, Jaume Estrada i Ramon Novellas. L’1 de gener apareix el periòdic Foc Nou. Periòdic quinzenal nacionalista, editat per la Joventut Nacionalista; el seu director és Josep Parera Subirana. El periòdic publica al llarg de 1918 algun article que fa referència a la pandèmia de grippe. Uns mesos després apareix també el periòdic La Vespa, que “flibarà quan li convingui”, segons insisteix en la seva capçalera; el seu director és Julià Salamero. També es construeixen passos de llambordes al carrer de la Creu i, a principis d’any, l’Ajuntament inicia la programació dels treballs per fer un camp d’esports amb velòdrom, camp de tennis, pista de patinatge, d’atletisme i un camp de futbol. A més, s’anuncia el projecte del pont sobre la riera Carbonell, a Cal Mònic. El ple municipal informa de la necessitat d’establir els vals de lliurament de sopa per a la gent amb motiu de la propera celebració del Carnaval. I el 8 de febrer s’inscriu al Govern Civil la Coral Orfeó Granollerí, fundada per Martí Llobet i Amador Garrell, entre altres. El 29 d’abril neix l’Aliança, l’Associació de l’Art Fabril i Tèxtil. I al juliol, primeres notícies del Centre Esportiu, que utilitza els camps d’esports del Centre Catòlic, situats al carrer Sant Jaume i data també la inscripció al Govern Civil de l’associació obrera La Vallesana, que aplega oficials rajolers. Al mes d’agost s’acaben les obres del pont sobre el Congost, a la carretera de Caldes. I el 10 d’octubre l’Ajuntament estudia l’elaboració d’un reglament de règim intern de l’Hospital-Asil, situat a l’antic convent dels Caputxins de la Font Verda. Al mes de novembre resta inscrita al Govern Civil de Barcelona l’associació obrera Sindicat d’Obrers, Adobaires, Sabaters i Basters.

La ‘grippe’ va causar un centenar de morts a Granollers el 1918

Tercer dia de recerca del conductor de la furgoneta arrossegada pel riu Mogent a Llinars

Les dones majors de 55 anys són el grup de població que registra més atur, un 18%

Els Bombers repassen a peu els dos costats del Mogent des de Llinars fins a Montornès

Vallesans atrapats al paradís

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

[AMPLIACIÓ] Mor un home per una aturada cardiorespiratòria davant de la Fonda Europa, a Granollers

Tanca la pastisseria Colomer, de Granollers, després de 60 anys

[VÍDEO] Els Bombers busquen l'ocupant d'una furgoneta arrossegada per la riera de Llinars

Els Mossos investiguen la mort d’un home en una ‘rave’ a Cardedeu

L'aparadorista de Can Barbany, Patrici Martínez, es jubila després de gairebé 40 anys

Mor la passatgera davantera d'un turisme en un xoc a l'AP-7 a Sant Celoni

Roben la caixa i planxes de cabell de 200 euros a una perruqueria Carol Bruguera de Granollers

Activada l'alerta de l'Inuncat pel risc alt de pluges de més de 100 litres al Vallès Oriental

Els Bombers mantindran tota la nit la recerca de l’home arrossegat pel riu Mogent a Llinars

La recerca de l’home arrossegat pel Mogent a Llinars s’estén fins a la desembocadura del Besòs