Més de 630.000 persones d’arreu de l’Estat espanyol han signat l’últim any la iniciativa legislativa popular (ILP) “No es mi cultura” per derogar la llei que protegeix la tauromàquia com a patrimoni cultural. Encara s’espera que se n’aconsegueixin uns quantes més abans no es doni la campanya per acabada, aquest cap de setmana, i els impulsors no portin els plecs dilluns al Congrés de Diputats de Madrid.
Moltes d’aquestes signatures han anat arribant durant dies a la seu de l’ONG AnimaNaturalis, a Mollet. “Podríem dir que aquí és el centre d’operacions de la campanya. A més a més, jo en soc la coordinadora i formo part del nucli promotor del projecte”, explica Aïda Gascón, que també és directora d’AnimaNaturalis i veïna del Vallès Oriental.
Arreu de Catalunya, i a la comarca també, la campanya ha tingut una molt bona rebuda. A falta de tancar el recompte, només a Vallès Oriental s’hi han recollit entre 15.000 i 16.000 signatures en 50 punts de recollida que s’han situat en algun moment a una desena de pobles de la comarca. Els encarregats de dur-les han estat voluntaris de diversos pobles que s’han organitzat. A Granollers, aquest divendres i dissabte encara s’estaran recollint firmes al número 29 del carrer Anselm Clavé, davant de Can Ramoneda.
Les firmes arribaran dilluns al Congrés. Una vegada validades, la iniciativa es debatrà en seu parlamentària i els encarregats de la campanya hauran de convèncer els partits polítics perquè hi votin a favor. Els organitzadors de la ILP calculen que tot el procés pugui allargar-se fins al 2026. La tasca és difícil, a priori, però també és el “millor moment per fer-la”, segons admet Gascón. “Tenim un govern d’esquerres que depèn molt dels partits nacionalistes.”
Si es deroga la llei de tauromàquia, quedarà oberta la porta perquè les comunitats autònomes puguin prohibir els correbous. El 2010 ja ho va poder fer Catalunya, però una sentència del 2016 del Tribunal Constitucional en va anul·lar la prohibició perquè entenia que la decisió del Parlament “envaïa competències”. Anys abans, el 2013, el govern del PP havia aprovat regular la tauromàquia com a patrimoni cultural .
Des del 2016 Catalunya hauria pogut tornar a acollir correbous, malgrat que encara no se n’han tornat a fer des del 2010 i només hi ha dos places que tinguin les condicions per fer-ho. “Ha costat molt d’entendre la campanya a Catalunya perquè molta gent es pensava que els toros encara estaven prohibits. Hi ha una confiança molt generalitzada que no tornaran mai, però legalment poden tornar”, diu Aïda Gascón. Amb el temps, la necessitat de donar suport a la campanya s’ha anat entenent, i Catalunya és la comunitat on s’han recollit més firmes després del País Valencià.
El grup de voluntaris de la Garriga aconsegueix 1.500 firmes
El grup de voluntaris de la Garriga ha estat un dels més actius de la campanya per la ILP contra la tauromàquia. Només al seu poble, han aconseguit 1.500 firmes. La “culpable” ha estat Anna Amador, que ja havia estat implicada en la llei per prohibir els correbous a Catalunya el 2010. “Vaig saber que es feia la ILP per un grup d’amics i vaig pensar que el meu poble se n’havia d’assabentar”, diu Amador.
La història va fer-se gran quan va conèixer pel carrer una altra noia, Marta Vila. “Anava amb una bossa animalista”, diu. A poc a poc, van anar formant un grup de persones que s’hi inscrivien a títol individual i a la tardor van començar a recollir firmes per la campanya al seu poble –sobretot els dies de mercat– i a d’altres de l’entorn.
