La instal·lació d’energia fotovoltaica per a autoconsum va caure el 71,6% el 2024 al Vallès Oriental, segons dades facilitades pel Consell Comarcal a partir d’un estudi de l’Observatori de l’Autoconsum de Catalunya. En números absoluts, la caiguda va ser de 3.644 a 1.032 noves instal·lacions fetes entre el 2023 i el 2024, cosa que representa una davallada interanual de 2.612 instal·lacions només al Vallès Oriental. La tendència és generalitzada a Catalunya.
Per municipis, la caiguda va ser més pronunciada a l’Ametlla (-161), Lliçà d’Amunt (-153) i Caldes
(-149), seguit de la Roca (-143), Bigues i Riells del Fai (-140) i Granollers (-128), que també lideren el rànquing de municipis on s’han fet més instal·lacions de plaques per a autoconsum.
La caiguda significa una desacceleració al ritme a l’alça dels últims anys. El pic de noves instal·lacions va arribar el 2022, quan se’n van comptabilitzar 3.719 noves a la comarca. “Fins aquell any, hi havia un augment del nombre de noves instal·lacions cada trimestre i el 2023 ja va començar a baixar. El 2024 no fa més que seguir la tendència que ja portàvem des del 2023”, explica la directora de màrqueting i experiència del grup Estabanell, Lidia Caba.
Segons Caba, la davallada s’ha donat, sobretot, en les instal·lacions de cases particulars: sigui perquè el sistema ja ha arribat al seu sostre –les famílies que en podien tenir ja en tenen– o perquè molts particulars han vist que ja no els sortia a compte.
El cost de la instal·lació s’amortitza a més anys vista per la baixada de preus de l’electricitat i ja no surt a compte vendre la producció excedent a preu de mercat. Només per posar-hi dades, el 2019 les instal·lacions fotovoltaiques a les indústries representaven un 50% del total i el 2024 n’eren al voltant d’un 14% per la inclusió de molts particulars que van decidir instal·lar-se plaques.
“El mercat estava molt inflacionat”
El conseller delegat de l’empresa energètica de Caldes Electra, Oriol Xalabarder, insisteix que la frenada també es podria deure a la gran acceleració que hi havia hagut els anys anteriors, tal com també coincideixen altres professionals consultats per a aquest reportatge. “El mercat d’instal·lació de plaques per a autoconsum estava molt inflacionat. Se’n van posar moltes de noves en un període molt curt”, explica Xalabarder, que també admet que aleshores hi havia massa pocs instal·ladors per fer tanta feina de cop.
Aquesta inflació de què parla es podria deure a diverses qüestions. Una és la pujada del preu de l’energia, el 2022, coincidint amb la guerra d’Ucraïna, que va decantar molta gent a optar per l’autoconsum. Els preus a la baixa dels últims mesos n’haurien frenat la instal·lació i també la pujada dels tipus d’interès. Un altre factor accelerador va ser la posada a disposició de la ciutadania dels fons europeus Next Generation, després de la pandèmia, que subvencionaven el cost d’aquest tipus d’instal·lacions.
El cert, però, és que temps després només han cobrat l’ajut entre un 20% i un 25% de les persones que ho van demanar i això hauria fet desconfiar part de la població. “Com a instal·ladors, érem conscients que s’alentiria el ritme d’instal·lació, però no vam preveure tanta caiguda i tan ràpid”, admet Xalabader. La tècnica d’autoconsum de Som Energia, Càrol Coll, al factor accelerador també hi afegiria l’impacte del Reial Decret que el 2019 va facilitar que moltes persones optessin per l’autoconsum.
“Abans semblava que fos una cosa de freaks”, admet Coll, que, malgrat el nombre impactant que suposa aquesta desacceleració, insisteix que no s’estan deixant de fer instal·lacions per a autoconsum. De tota manera, encara hi ha deduccions i bonificacions que la ciutadania pot demanar i que estan encaminades a afavorir l’autoconsum.
Una de les coses que demana Som Energia per tal de mirar d’afavorir les condicions per a l’autoconsum és la modificació del Reial Decret per flexibilitzar la normativa. El Consell Comarcal, per la seva banda, demana que la Generalitat desencalli el Pla Territorial d’Energies Renovables per tal que es pugui planificar, a llarg termini, aquesta qüestió a tot el país.
“Cal que la Generalitat determini cap on va l’energia renovable perquè els ajuntaments puguin assolir la seva pròpia fita i també per donar-los un marc jurídic clar sobre on es poden col·locar o no les plaques”, explica el conseller de Medi Ambient, Dídac Santisteban.
