Canvi d’opinió del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en la resolució sobre l’acomiadament de cinc caixeres del supermercat Mercadona, de Sant Celoni, després de ser enxampades sostraient productes. Va ser l’any 2009, gràcies a la instal·lació d’unes càmeres de seguretat sense que se’ls hagués comunicat la seva instal·lació i posada en marxa.
El gener de 2018, el mateix tribunal europeu va determinar que els jutjats de l’Estat espanyol –un jutjat social de Granollers, en primera instància, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va revisar la sentència, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional– no van protegir el dret a la privacitat de les afectades i va imposar una indemnització de 4.000 euros per danys morals a les empleades acomiadades, quatre veïnes de Sant Celoni i una de Sant Pere de Vilamajor.
Ara, la Gran Cambra del TEDH entén per 14 vots a 3 que “no hi va haver cap vulneració de l’article 8” de la Convenció Europea sobre Drets Humans que està relacionat amb el dret a la vida privada i familiar. “Un argument clau esgrimit pels sol·licitants va ser que no se’ls havia notificat la instal·lació del sistema de videovigilància malgrat ser un requisit legal” a l’Estat.
“Però el Tribunal troba que hi havia una clara justificació de la mesura pels dubtes raonables d’una mala conducta greu i les pèrdues que implicava”, que eren importants, aclareix. També perquè se sospitava que podria ser fruit d’una “acció concertada” de part de la plantilla. Per tant, conclou que “els tribunals estatals no havien superat el seu poder discrecional a l’hora de constatar el seguiment proporcional i legítim”.
A l’hora de fixar el nou criteri, la sentència del TEDH té en conte que la vigilància “només havia durat 10 dies i que va afectar un nombre reduït de persones”. Per tot plegat, el tribunal estableix que “la intrusió a la privadesa de les demandants no havia assolit un alt grau de gravetat” perquè, tot i que els va comportar perdre la feina, aquelles imatges no havien estat utilitzades per cap altra finalitat que no fos aclarir l’origen dels robatoris.
A més, la legislació espanyola les protegia en el sentit que l’empresa no hauria pogut fer servir aquelles imatges per altres finalitats. També té en compte que les càmeres s’instal·len en un espai d’accés públic i no en una zona privada on només podien entrar empleats del supermercat. La nova resolució –en aquest cas per unanimitat dels membres del TEDH– també diu que no hi ha hagut cap vulneració del dret a tenir un judici just.
{{ comment.text }}