ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Maria Giner, de 47 anys, treballa, entre d’altres, les terres de Can Marquès, a Canovelles, allà on s’ubica la cooperativa de producció agroecològica La Kosturica, Giner és pagesa per vocació, convicció i militància.
Què fan a La Kosturika?
Som un projecte agroecològic que va néixer l’any 2000 i que busca que es pugui viure dignament de l’agricultura, amb una relació al màxim de directa possible entre els consumidors i les productores i amb un compromís per totes dues bandes.
Amb tanta –o massa– pressió urbana, surt a compte dedicar-se a pagès a Canovelles?
No surt a compte fer de pagès a gairebé enlloc del país, tal com està el context actual. Jo m’hi dedico perquè en una xerrada, deu fer uns 26 anys, ens van dir que els pagesos érem només el 2% de la població activa. Ara, aquest tant per cent encara és més baix. És supergreu que un ofici tan bàsic per a qualsevol societat estigui desapareixent. Nosaltres portem tres finques entre Canovelles i la Vall del Tenes. I pot ser dificultós perquè trobes la pressió dels senglars de quatre potes i la dels dues potes que fan mal a l’hort, però alhora també hi ha facilitat per accedir als clients, tens gent a prop que li interessa els teus productes.
Ofereixen productes d’horta, oi?
Oferim unes 37 espècies diferents d’hortalisses al llarg de l’any. Per exemple, de tomàquets en fem 10 varietats, d’enciams, cinc… I fem horta de temporada. I ho fem també perquè pensem que és la més adequada nutritivament per a les persones. Menjar de temporada, segons el ritme de les estacions és l’ideal en una dieta equilibrada.
I també tenen productes d’altres pagesos.
És que no només és important la nostra subsistència i viabilitat, també ho és la d’altres companyes que intenten viure de l’horta ecològica. Per tant, des del principi que treballem en xarxa amb altres pageses agroecològiques com nosaltres i intercanviem productes perquè a ells els surten millor algunes hortalisses que a nosaltres no ens surten bé. Són gent de prop, però també n’hi ha alguns de Girona o Tarragona.
Ha esmentat senglars de quatre potes i senglars de dues potes. Un són la plaga d’animals. Els altres són lladres?
Tenim lladres, sí. Tota la vida hi ha hagut lladres al camp. Les zones rurals, les masies, les hortes són zones vulnerables per la facilitat d’accés. No és que aquests lladres siguin gaire significatius, però tenim companyes que han patit robatoris grossos de producció. Nosaltres ens trobem gent gran o de tota mena que venen amb la bossa i l’omplen. Són els que pensen que “el bosc és de tothom” perquè no hi ha tancat. Sigui com sigui, ens està fent més mal el senglar de quatre potes que el de dues.
La Generalitat vol introduir el concepte de Producció Agrària Sostenible (PAS). Què els sembla?
La Kosturica, com tot el sector agroecològic i fins i tot molts sectors convencionals, agrupats, per exemple, a la Unió de Pagesos, hi estem del tot en contra. Es tracta d’un nou segell inventat des d’un despatx, des d’una poltrona de l’administració, amb la voluntat de complir exigències europees per a l’agenda climàtica. Però és que s’ha pensat molt malament, perquè la PAS és una certificació que confondrà encara més els consumidors per l’apropiació de la paraula sostenible. Aquest terme està molt desvirtuat perquè el sistema fagocita qualsevol alternativa i se l’apropia sense manies. Encara no està aprovada la llei i hi trobarà tota la nostra oposició, perquè la PAS confondrà la gent i no és res més que un intent perquè torni a surar l’agricultura integrada. Volen certificar una agricultura que, per exemple, fa servir químics de síntesi! A qui beneficiaria això? Doncs altre cop a les grans superfícies de venda, que podran penjar l’etiqueta de PAS per vendre al consumidor conscienciat.
{{ comment.text }}