Els casos més extrems són Sant Esteve de Palautordera, amb un 47,2%, i Vilanova, amb un 43,7% –vegeu gràfic adjunt–. Mitja dotzena de pobles més superen el 30% de caiguda. Són Bigues i Riells, Caldes, Lliçà d’Amunt, Sant Fost, Sant Pere de Vilamajor i Vallromanes. Aquest darrer municipi, tot i tenir poca població, també supera el 41%.
Els municipis que han tingut un retrocés més espectacular de naixements en els darrers cinc anys són, precisament, els que havien experimentat creixements de població més importants en la darrera dècada. Així, Bigues i Riells, Sant Pere i Vallromanes havien doblat la població entre els anys 1993 i el 2003 i, en el cas de Vilanova, també la va doblar en la darrera dècada. L’alcalde d’aquesta darrera localitat, Oriol Safont, diu que, precisament, el fort creixement de la darrera dècada és el que explica la important caiguda dels darrers anys. “El poble va créixer molt i la tipologia dels nous veïns eren persones d’entre 30 i 35 anys, parelles joves que o bé no tenien fills o bé en tenien un i després en van tenir més. Això va fer que en poc temps ens veiéssim obligats a fer dues escoles bressol, una nova escola de primària i un institut. Ara, la piràmide d’edat ha canviat i les famílies s’han estabilitzat”, diu Safont.
L’alcalde de Vilanova remarca, però, que tot i la crisi i el fet que ja no es fan habitatges nous el nombre d’habitants continua creixent. “Som l’únic poble que segueix creixent en uns 300 habitants cada any –ara en són uns 5.200– i això és perquè hi ha molta mobilitat de famílies que vénen a instal·lar-se. Potser no compren, però sí que lloguen habitatges”.
L’alcalde de Sant Pere de Vilamajor, Martí Artalejo, explica que l’augment dels darrers anys, que ha portat Sant Pere a passar dels 1.500 habitants de l’any 1994 als 4.270 de l’any 2012, s’explica “pels fills del baby boom que, com el meu cas, vam venir a viure al poble. La gran majoria estaven en la trentena, han tingut els fills aquí i ara, potser en part per la crisi, ja no en tenen”.
Joan Vila, alcalde de Bigues i Riells, té la mateixa explicació que Artalejo i diu que la crisi ha contribuït a reduir la natalitat. “La gent arribava a punt de tenir un fill i després en tenia un altre, però ara la feina és pagar la hipoteca, i mantenir un fill a Bigues i Riells és més car que en un poble més gran”.
Una de les conseqüències de la caiguda de la natalitat i de la crisi és que les escoles bressol es buiden. A Bigues i Riells, per exemple, l’any 2009 l’escola bressol municipal va obrir amb uns 125 alumnes, mentre que ara no arriba al mig centenar. Vila explica que, segons les previsions que fa la Generalitat, la reducció de naixements també tindrà conseqüències en les escoles de primària. “Aquest any tenim tres línies de P3, l’any que ve en tindrem 4, però la Generalitat calcula que per al curs 2019/2020 en caldran dues”.
Entre els pobles on la reducció de naixements ha estat menys destacada hi ha Parets, amb un 4%, Sant Celoni (7,9), Granollers (8,1) i les Franqueses (11). Mollet s’ha situat prop de la mitjana comarcal amb una reducció del 17%. Cardedeu se situa justament en la mitjana (14,6%) i la Garriga supera el 21%. Santa Eulàlia, Vilanova o Lliçà d’Amunt registren percentatges molt més baixos.
