Cap nom del futbol ha ressonat més a casa nostra durant els últims mesos que el d’Alexia Putellas. Amb prou feines li calen presentacions. Va néixer fa 28 anys a Mollet, és migcampista, capitana i l’estrella indiscutible del Barça.
El mateix equip que va guanyar el triplet la temporada passada i que ara fa uns dies va marcar el rècord mundial d’espectadors en un partit de futbol femení, amb més de 91.000 assistents al Camp Nou.
El reclam per a Alexia és tal que, en un dia de partit, va ser capaç de vendre més samarretes amb el seu nom que qualsevol jugador del Barça masculí en el mateix temps.
Vota els teus candidats preferits al premi Vallesà de l’any
Amb tant rècord superat, sembla lluny la Pilota d’Or que Alexia va guanyar a finals de novembre i que l’acreditava com a millor jugadora del món. Aquest trofeu va ser el cim de la seva trajectòria futbolística individual, al qual se li sumen el premi a millor jugadora de la UEFA, el The Best de la FIFA o la Creu de Sant Jordi que li va atorgar la Generalitat a finals d’any.
Ella diu sovint que els seus títols personals serien impossibles sense l’esforç col·lectiu de les companyes del Barça. Alexia, però, s’ha convertit en l’eix principal d’un conjunt que meravella el món i que ha aconseguit posar el futbol femení a la primera línia mediàtica.
En declaracions a EL 9 NOU amb motiu de la consecució de la Pilota d’Or, la mare d’Alexia –Elisabet Segura– resumia el tarannà de la jugadora. “És una persona molt forta, no es posa límits i no li agrada perdre ni al parxís.”
També la van descriure Teo Sáez, de la Penya Barcelonista de Mollet, entitat molt vinculada a la família d’Alexia. “De petita, era una noia simpàtica, però calladeta. Tenia els peus a terra i era molt diferent dels nens de la seva edat.” Una amiga, Laura Gálvez, en parlava meravelles. “S’hagués dedicat al que s’hagués dedicat, hauria arribat lluny. Té una intel·ligència i una visió que aplica a tota la seva vida.”
Ara, a Mollet, i per extensió a tot el país, el nom d’Alexia estampa moltes samarretes. Elisabet Segura recordava com cada vegada és més habitual veure’n més amb el nom de la seva filla i també com les duen noies que juguen a futbol. “L’Alexia era l’única nena que jugava a futbol quan anàvem a la plaça a berenar. Era feliç i no li vam posar cap impediment per fer-ho.”
La seva professora d’Eduació Física a l’Escola Anselm Clavé de Mollet, Mercè Esteban, ara viu al centre un panorama molt diferent de quan Alexia era petita i era l’única nena que jugava a futbol. “Teníem una pista gran i a l’última estona de classe els deixava jugar al que volguessin. Ella era la que organitzava i feia els equips-”
Alexia es va fer gran. I el que primer s’havia convertit en un joc al pati i al carrer, va esdevenir transformar gols al Sabadell, després al Barça, amb una estada a l’Espanyol i al Llevant, i finalment la tornada al club blaugrana, on s’ha mantingut fins ara. Durant aquest temps, Alexia ha conservat part de la seva vida a Mollet, on també va formar part del Ball de Gitanes i de l’Esbart Dansaire. Encara hi ha qui la recorda dalt de l’escenari o a la plaça.
{{ comment.text }}