El final de l’estat d’alarma comportarà un agreujament de la crisi d’habitatge aquest 2021. Ho ha alertat la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), que tem un augment dels processos de desnonament a partir del 9 de maig, la data en què el govern espanyol ha fixat el final de l’estat d’excepció que va decretar el mes d’octubre passat. El mateix dia deixarà d’estar en vigor el Reial Decret Llei del mes de desembre que suspèn aquests processos mentre durin les mesures excepcionals.
“El que veurem a partir del mes de maig pot ser una autèntica catàstrofe”, avisa el portaveu estatal de la PAH, Juanjo Ramon, veí de Mollet estretament vinculat amb l’assemblea local de la plataforma al municipi.
“Per molt que s’acabi l’estat d’alarma, la crisi social que s’ha derivat de la pandèmia es continuarà notant molt més enllà del 9 de maig. Per tant, caldria establir una nova moratòria com a mínim fins al mes de desembre per donar una mica més marge a les famílies afectades.”
“Ningú sap del cert què passarà a partir del mes vinent, però les perspectives no són bones. Un cop vençut el Reial Decret Llei, tota la maquinària judicial es tornarà a posar en marxa. Això vol dir que no tan sols es reactivaran els processos suspesos durant els darrers mesos, sinó que també se’n sumaran de nous. I a hores d’ara no sembla que el govern estigui disposat a estudiar una nova moratòria”, afegeix el portaveu de la PAH de Granollers, Xose Lombao.
Davant d’aquest escenari, Ramon exigeix a les administracions “mesures ambicioses en l’àmbit social”. Lombao aposta per “la creació d’un parc públic d’habitatge, si cal, expropiant temporalment els pisos dels grans tenidors”, i insisteix que “la PAH continuarà oposant-se a qualsevol desnonament fins que no existeixi una llei clara que els deixi en suspens, ja sigui d’àmbit estatal o autonòmic, o bé les administracions ofereixin alternatives d’habitatge”.
Menys desnonaments durant l’any 2020
Segons dades del Consell General del Poder Judicial, el nombre de desnonaments es va reduir substancialment l’any 2020 arran de la pandèmia. Al Vallès Oriental se’n van registrar 256 en total, 185 al partit judicial de Granollers i 71 al de Mollet, les xifres més baixes des de 2013, el primer any recollit a la memòria del Consell, i menys de la meitat que el 2019.
“Tot i això, parlem d’uns números molt elevats tenint en compte el context en què es van produir”, lamenta Ramon, que atribueix el descens a les diverses moratòries que van entrar en vigor al llarg de l’exercici passat i al tancament dels jutjats entre març i juny, un factor que “va continuar endarrerint l’activitat judicial durant els mesos posteriors a l’aturada”.
En els mateixos termes s’expressa el degà del Col·legi d’Advocats de Granollers, Joan Martínez. “És evident que la moratòria que es va establir entre els mesos de març i juny va contribuir a desaccelerar el ritme dels desnonaments. Però també cal tenir en compte que els jutjats van romandre inactius durant el mateix període, i que un cop van reobrir ho van fer amb molta feina acumulada. En aquest sentit, la reobertura va fer un efecte embut.”
Sigui com sigui, aquest descens dels desnonaments amb prou feina es va notar en ajuntaments com el de Granollers. “Tot i la moratòria, s’han continuat produint desnonaments, alguns dels quals s’han pogut aturar justament a través de la mediació dels serveis municipals, de vegades in extremis”, afirma la regidora de Serveis Socials, Maria del Mar Sánchez. “Potser no hem hagut d’atendre tants casos com abans de la pandèmia, però han continuat arribant.”
En la mateixa línia, fonts de la Creu Roja de Granollers asseguren que l’activitat de l’entitat no tan sols no va disminuir durant el 2020, sinó que ocasionalment fins i tot va duplicar el nombre d’actuacions derivades de desnonaments, respecte d’anys anteriors. A tot plegat, afirmen, cal sumar-hi un increment del nombre de persones sense llar.
“Tot i que encara no disposem de dades concretes, hem constatat que aquests casos van a l’alça. No és un fenomen nou. De fet, ja feia anys que el detectàvem, però amb la pandèmia ha anat a més. Alguns s’han quedat sense llar a causa dels processos de desnonament, però també hi ha altres motius. Malauradament, el problema de l’habitatge no és nou”, diu un portaveu de Creu Roja.
