La pandèmia ha fet augmentar el nombre de voluntaris a les entitats del Vallès Oriental. Ho afirmen els portaveus de les pròpies entitats, també els responsables polítics d’ajuntaments com el de Granollers. “Si una cosa ens ha quedat clara durant l’últim any i mig, és que la gent respon quan se la necessita”, afirma el regidor d’Acció Comunitària de la capital vallesana, Rudy Benza.
Durant els primers mesos de la pandèmia, l’Ajuntament va fomentar el voluntariat a la ciutat a través de la Bossa de Voluntaris. “La vam posar en marxa al principi del primer confinament domiciliari i la resposta ciutadana va ser molt bona. S’hi van apuntar 77 persones en total, que es van repartir les tasques i van donar suport en tots els aspectes relacionats amb la gestió de la pandèmia”, destaca el regidor.
“Aquesta xarxa de suport es va reforçar amb la implicació de bona part de les entitats de la ciutat. Cada una va actuar des del seu àmbit per fer front a l’emergència sanitària. I a tot això cal sumar-hi els 95 treballadors municipals que es van oferir de forma voluntària per reforçar totes aquelles àrees on calgués un cop de mà”, afegeix.
“És cert que un cop superada la fase més dura de la pandèmia, bona part de la població va recuperar el seu ritme de vida habitual i això va fer baixar el nombre de voluntaris. Però quan s’havia necessitat més ajuda, la gent hi havia estat. I això és un fet molt positiu, perquè vol dir que en moments difícils podem comptar amb la població”, conclou Benza.
En termes similars s’expressa la coordinadora de l’Assemblea Comarcal de la Creu Roja a Granollers, Nati Bautista. “Durant el confinament de l’any passat es va despertar una gran onada de solidaritat. Molta gent va voler col·laborar amb les entitats socials, ja fos perquè disposava de més temps o perquè s’adonava que calien reforços. Nosaltres vam créixer en nombre de voluntaris, molts dels quals encara ens continuen ajudant. Els que ja no ho fan, sol ser per manca de temps un cop recuperada la normalitat.”
També El Xiprer va experimentar aquesta onada de solidaritat, tot i haver perdut voluntaris al principi de la coronacrisi per causes demogràfiques. “Quan va esclatar la pandèmia, la majoria dels nostres voluntaris tenien més de 65 anys. Per tant, eren població de risc i es van haver de confinar. Per fer front a la manca de voluntaris vam buscar persones disponibles i amb poc risc de contagi. Això ens ha permès aguantar fins que han pogut anar tornant els voluntaris més veterans”, explica la secretària de la Fundació, Natàlia Sanchís.
Viver de Bell-lloc tenia vuit voluntaris abans de començar la pandèmia. Ara en té 20. “La crisi va fer que algunes persones tinguessin temps i s’animessin a donar-nos un cop de mà. És cert que tot plegat va coincidir amb una campanya de reforç de la xarxa de voluntaris, i això també s’ha notat. Però és clar que la pandèmia ha motivat molta gent a ajudar a qui més ho necessita”, apunta la responsable de Voluntariat d’aquesta entitat que treballa amb persones amb diversitat funcional, Laura Dueñas.
{{ comment.text }}