La pandèmia ha tingut un impacte en el programa de cribratge per detectar casos de càncer de mama i còlon. L’estadística revela que el nombre de proves fetes i, consegüentment, els casos detectats, es van reduir significativament l’any 2020.
Mentre que l’any 2019 s’havien fet un total de 15.653 proves de detecció de càncer de mama, un 76% de les notificacions que es van enviar; l’any 2020 només se’n van fer 13.293, amb un percentatge més elevat (87%) d’assistència de les persones citades per a la prova.
L’any passat ja es va notar una clara recuperació, amb 18.864 proves fetes i una participació del 85%. Pel que fa als casos detectats, l’any 2019 van ser 77, van caure fins a 50 l’any 2020 i l’any passat van tornar a pujar fins a 105.
La doctora Guadalupe Peñalva, coordinadora del programa de detecció de càncer de mama a la comarca i cap de la Unitat de Patologia Mamària de l’Hospital de Granollers, explica que durant els primers mesos de la pandèmia, el programa es va aturar arran de les mesures extraordinàries de prevenció que es van haver d’adoptar i es va reiniciar al maig, però amb una agenda reduïda d’entre un 25 i un 50%.
Malgrat tot, l’atenció als malalts i les proves derivades del cribratge, com ecografies, ressonàncies o biòpsies, es van mantenir. Per mirar de compensar l’impacte de la covid, es va treballar també durant el mes d’agost i a partir del setembre l’activitat era gairebé normal.
Malgrat això, es calcula que es van deixar de fer unes 3.000 proves que es van programar per als primers mesos de l’any 2021. La doctora Peñalva preveu que a finals d’aquest any s’haurà recuperat l’activitat endarrerida.
Pel que fa als resultats del cribratge de càncer de còlon i recte, les dades revelen que l’any 2019 se’n van detectar 91 casos; que van caure fins als 6 de l’any 2020 i es van recuperar fins a 34 l’any passat, tot i que lluny dels de l’any 2019. En aquest cas, el percentatge de participació de les persones cridades a fer-se la prova es va mantenir bastant estable. L’any 2019 va ser d’un 55%, va baixar fins al 43,5% l’any següent i va tornar a pujar fins al 54% l’any passat.
El doctor Francesc Bas-Cutrina, coordinador del Programa de Detecció de Càncer de Còlon i Recte del Vallès Oriental i cap de la Unitat d’Aparell Digestiu de l’Hospital de Granollers, afirma que, seguint les directrius de la Societat Europea d’Endoscòpia Digestiva, els programes es van aturar per tal d’evitar contagis, però es va mantenir l’atenció als pacients urgents.
I l’any 2021 es va augmentar el nombre de cartes enviades per convidar la població a participar en el programa per mirar d’arribar a les persones que havien quedat pendents.
Efectes secundaris
Per la seva banda, la coordinadora de la fundació Oncovallès, d’ajuda a malalts de càncer, Carme Grau, explica que la malaltia ha tingut un impacte important en les persones que atenen. “Ha deixat seqüeles en els nostres malalts, especialment de cansament i concentració. La gent diu que no té el cap tan clar.”
