La producció de residus domèstics al conjunt del Vallès Oriental va augmentar l’any passat de mitjana en 50 grams per habitant i dia respecte a les dades de 2019. Això representa que, de mitjana, cada vallesà va generar al llarg de tot l’any uns 18 quilos de residus més que els que havia fet el 2019. A tota la comarca es van recollir unes 10.000 tones més de residus i es va passar de les 196.186 del 2019 a les 206.717 de l’any passat.
Aquest augment trenca una tendència al descens que s’havia anat produint en els darrers anys i situa la generació de residus domèstics al Vallès Oriental en un nivell similar al que hi havia l’any 2010: 1,36 quilos per habitant i dia l’any passat per 1,37 que es generaven l’any 2010. La pujada es dona en 32 dels 39 municipis del Vallès Oriental. Tot i això, les xifres són inferiors a les de la mitjana catalana: 498,22 quilos per habitant i any enfront dels 510,57 del global de Catalunya.
L’augment es relaciona amb la pandèmia i amb el fet que les persones van estar més hores a casa pel confinament i el teletreball. Per tant, consums que es feien fora del lloc de residència –les persones que dinen fora de casa per motius laborals, per exemple– es van passar a fer al lloc on es viu.
Camps valora percentatges d’increments de residus recollits de manera selectiva: el 16,4% més d’envasos lleugers, el 14,7% més de paper i cartró; i el 14,6% més de vidre. També de la recollida de matèria orgànica, que puja el 7,8% i ho compara amb la situació del Maresme on es va mantenir estable. S’atribueix, en aquest cas, a la davallada dels residus generats pel sector de la restauració i hostaleria d’aquesta comarca litoral, molt afectada per l’aturada de l’activitat turística.
Els increments de les tones de residus recollits de manera selectiva per damunt dels de la resta –la que es diposita al contenidor gris i que no es recicla– demostren que “hi ha una major conscienciació”. “I això també es nota”, celebra Camps.
Amb tot, la pujada no és homogènia. La generació de residus a Granollers i Mollet cau en 50 i 30 grams per habitant i dia respectivament respecte a les dades de 2019, un fet que es pot entendre perquè són poblacions que, en condicions normals, atreuen treballadors d’altres municipis o consums lligats a activitats d’oci que no es van produir per la pandèmia. En canvi, els augments més grans es donen en poblacions més residencials.
És el cas de Santa Eulàlia de Ronçana, on, de mitjana, cada habitant va generar l’any passat gairebé mig quilo al dia més de residus. “Som un municipi on la gent, generalment, treballa a fora i marxa al matí i torna al vespre”, recorda Cristina Fígols, tècnica de medi ambient de l’Ajuntament.
Relaciona l’augment “exclusivament” a la situació derivada de la pandèmia. “Hi havia més permanència de la gent al poble i, per tant, consums que abans no es feien aquí l’any passat es van fer.” Ho van notar a la deixalleria, “que va augmentar la quantitat de tones” o en la recollida de restes de poda.
Fígols ho vincula als veïns que van optar per fer petites millores a casa o van tenir més temps per fer tasques de jardineria. Però també van pujar els quilos recollits en les principals fraccions: orgànica, envasos, paper i cartró i vidre. També hi va haver un augment de la resta. En aquest sentit, Fígols recorda que la pandèmia ha generat consum de guants, mascaretes o altres residus sanitaris que no es reciclen.
En el cas d’Aiguafreda, els veïns van generar uns 230 grams diaris més de brossa. L’alcalde, Miquel Parella, fa el mateix diagnòstic: “Ho atribuïm al fet que es va fer més vida a casa.” “Hi va haver molts canvis de mobiliaris que van derivar en un increment de la recollida dels voluminosos. Fem una recollida mensual que preveia un màxim de 20 punts però ho vam haver d’ampliar fins a 25 perquè hi havia molta demanda i no arribàvem a tothom. Estava col·lapsat”, relata.
Parella celebra que, tot i l’augment de la generació de residus, han mantingut un percentatge alt de brossa recollida de forma selectiva, el 82,2%, lleugerament per damunt de l’any 2019. “S’està complint ja amb el que se’ns demana pel 2030 que és un 70% de reciclatge”, diu Parella, que assegura que “el porta a porta és una gran eina que ens permet gestionar millor”. Amb tot, admet que amb la pandèmia han notat “un cert relaxament” entre algunes persones i s’ha hagut d’insistir per evitar comportaments incorrectes com l’ús de papereres per abocar bosses d’escombraries o un major ús de l’àrea d’emergència.
A Lliçà de Vall, “sí que és cert que s’ha incrementat la generació de residus” amb una pujada del 14% fins als 1,56 quilos de brossa generats per habitant i dia. “Són nivells equivalents al 2015”, recorda. La pujada d’unes 430 tones anuals està “molt relacionada amb el consum familiar”. En aquest sentit, Marc Rico, regidor de Medi Ambient, valora els increments de tones recollides de matèria orgànica (unes 200 més al llarg de l’any), d’esporga i restes de jardineria (unes 173 més), d’envasos (43 més) i de vidre (40 més).
En canvi, la resta baixa en sis tones. “L’increment es dona a les fraccions que es recullen selectivament. Les famílies ho han fet molt bé i cal reconèixer-ho”, diu. Això ha permès situar el percentatge de brossa recollida de forma selectiva fregant el 80%, la xifra més alta aconseguida mai, ressalta. També destaca la tasca de les persones que treballen al servei. “No es va aturar ni un dia tot i la situació de pandèmia”, diu.
{{ comment.text }}