Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

La població de senglar s’estanca al Montseny però segueix essent molt alta

El massís manté una mitjana de 12 porcs per quilòmetre quadrat, una de les més altes del país

La població de senglar al massís del Montseny va estancar-se l’any passat després de dos anys de decreixements de la població. Es manté amb una mitjana de 12 porcs per cada quilòmetre quadrat, una de les més altes de tot Catalunya juntament amb altres territoris de la zona nord-est com l’Alt Empordà (15 senglars per quilòmetres quadrat), Guilleries-Savassona i la zona volcànica de la Garrotxa.

Són les dades recollides en el Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya de la temporada 2018/2019. Es tracta d’un pla coordinat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació on col·laboren també la Diputació de Barcelona i diversos espais naturals de Girona i que es nodreix de les dades aportades per les societats de caçadors que actuen en els 22 territoris estudiats.

Els objectius del programa són conèixer la tendència demogràfica de les poblacions de senglar a Catalunya, a partir d’una xarxa d’observatoris, i fomentar la cooperació entre gestors, tècnics i caçadors.

En els altres espais naturals del Vallès Oriental estudiats, també hi va haver una tendència a l’estancament. A les Serralades Litoral i de Marina, la densitat es va mantenir en 8,5 senglars per cada quilòmetre quadrat de territori.

Al Parc del Montnegre i el Corredor va passar dels 10 porcs de la temporada 2017/2018 als 11 recollits pel darrer estudi que el Departament d’Agricultura va fer públic la setmana passada. En el conjunt de Catalunya, el descens de les poblacions és més clar: baixen en 16 de les 21 àrees on es poden comparar les xifres de la temporada 2018/2019 amb la d’anys anteriors.

La tendència descendent dels darrers tres anys –al Parc Natural del Montseny s’havia arribat a densitats de 16 senglars per quilòmetre quadrat la temporada 2015/2016– es relaciona amb “factors lligats a la disponibilitat d’aliments” que van molt lligats “a la sequera” que s’ha registrat al territori i que s’ha traduït en “males anyades d’aglans”, explica Carme Rosell, directora de l’empresa Minuartia que s’encarrega d’aquest programa de seguiment. Si hi ha menys menjar disponible, les femelles crien menys. I, a la vegada, es redueix la capacitat de supervivència dels garrins acabats de néixer.

La situació, però, no ha estat homogènia arreu del territori català. “La sequera ha afectat molt a tot Catalunya però hi ha diferències segons el territori.” En la darrera temporada, allà on no ha estat tan intensa la reducció de les poblacions ha estat inferior. “Al Montseny i al Montnegre i el Corredor no hi ha hagut aquestes reduccions tan fortes.”

Tot i la davallada experimentada en els darrers tres anys, Rosell alerta que densitats com la del Montseny “continuen essent encara massa altes”. “Són poblacions amb una capacitat de créixer encara molt gran”, indica Rosell, que avança que les primeres xifres aportades per les societats de caçadors sobre la temporada 2019/2020 marquen una tendència a l’augment.

“Ens cal el control poblacional que fa la caça”, indica Rosell, que recorda que actualment el senglar no té un depredador natural. Ho era el llop, que va desaparèixer dels boscos de Catalunya. Tot i la tímida recuperació de la seva presència, “hi ha tan pocs llops” que no es pot deixar el control de les poblacions a la seva acció. “La caça fa el rol de depredador. No podem deixar que les poblacions de senglar creixin sense control”, apunta Rosell.

La presència de senglars té repercussions en entorns urbans. “Continuem tenint molts accidents a les carreteres i molts danys en conreus”, apunta la responsable de l’empresa Minuartia. Al camp, “és un problema que va a més”, constata Quim Cassà, responsable d’Unió de Pagesos al Vallès Oriental. “El senglar és realment un problema perquè està fent disbarats a l’engròs”, indica Rosa Pruna, presidenta d’Asaja.

“Encara que hi hagi batudes no s’arriba a controlar la població”, assegura Cassà, que creu que el Departament d’Agricultura “s’hi ha de posar”. També amb la problemàtica que generen les poblacions de conill, que també van en augment a la comarca. “Amb la caça no n’hi ha prou”, defensa Pruna. “I sort en tenim, dels caçadors!”, afegeix.

És fauna salvatge

Per Rosell, cal tenir present que els senglars són animals salvatges. “No els podem tractar com si fossin gossos i obrir-los les portes de casa i donar-los menjar.” Pruna coincideix: “Quan baixen a les zones de conreu o entren als pobles no estan en el seu medi. El seu lloc és al bosc i no amb les persones. És fauna salvatge”, insisteix.

Tant Cassà com Pruna relacionen l’augment de les poblacions de senglar amb l’augment dels problemes que generen al sector agrari. “Abans, n’hi havia menys i a la muntanya trobaven menjar per a tots”, diu Cassà. També creuen que ha augmentat la productivitat de les truges per encreuaments amb porcs de granja.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.