La Xarxa de Monitorització del SARS-CoV-2 en aigües residuals mostra que les restes del coronavirus mantenen encara una presència alta en les aigües residuals que tracten les tres estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) del Vallès Oriental que participen en l’estudi impulsat per l’Agència de Salut Pública de Catalunya i l’Agència Catalana de l’Aigua. A Granollers, es recullen mostres setmanalment, mentre que a Montornès i la Llagosta es fa cada 14 dies.
Amb les darreres dades, corresponents a les mostres recollides dilluns de la setmana passada en el cas de Granollers i Montornès i del dia 23 en el cas de la Llagosta, les restes genètiques del coronavirus tenen una presència alta en les tres depuradores amb una tendència estable però lleugerament a la baixa. Amb tot, el descens és inferior al previst. “Esperàvem veure una baixada més aguda”, indica Carles Borrego, de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), que s’encarrega de la coordinació del projecte. Els resultats de les mostres preses aquesta setmana es coneixeran aquest divendres.
El treball va arrencar al juliol, quan la presència de les restes genètiques del SARS-CoV-2 tenia encara concentracions per sota dels límits de detecció. “Aquest seguiment és útil perquè les persones infectades excreten el virus amb les femtes”, apunta Carles Borrego. Per això, l’estudi “anticipa quan no es té senyal del virus a la societat”. “Això permet, en alguns casos, anticipar possibles rebrots abans que els afectats siguin diagnosticats i reportats oficialment.”
Les dades que s’obtenen de l’anàlisi de les aigües residuals es trasllada al Departament de Salut i completa la informació que es té en compte per a la presa de decisions i mesures per lluitar contra la Covid-19. Des de l’Agència de Salut Pública de Catalunya valoren que ajuda “a la detecció precoç de la circulació del virus” i ofereix “un indicador addicional de l’evolució i tendències” de la presència del SARS-CoV-2 al territori català. A més, pot ajudar a avaluar l’efectivitat de les mesures de contenció del virus que es van aplicant en cada moment.
La recerca analitza mostres compostes d’aigües residuals recollides durant 24 hores a cadascuna de les depuradores que participen en la recerca. Per fer-ho, uns mostrejadors automàtics agafen mostres d’aigua cada 20 minuts durant tot el dilluns a l’entrada de la planta. A partir de l’aigua recollida, l’endemà es genera una mostra composta on es té en compte el volum d’aigua que la depuradora rep en cada franja horària per fer les proporcions. Així es té una fotografia més exacta.
“Mostra de tot el que ha passat per la depuradora aquells 24 hores”, diu Carles Borrego. L’anàlisi als laboratoris –n’hi participen dos de la Universitat de Barcelona i un tercer d’Eurecat, a Reus– permet quantificar les còpies de diferents gens del virus per litre d’aigua. En cada cas, s’analitzen dos gens diferents –l’N1, comú a totes les depuradores, i l’IP4, en el cas de les tres EDAR vallesanes– per contrastar els resultats obtinguts en cada depuradora i poder detectar possibles incidències en la feina a laboratori.
La quantificació de les traces genètiques del SARS-CoV-2 es fa mitjançant l’amplificació de l’ARN present a les mostres amb un mètode on s’analitza la concentració de l’ARN viral a través d’una prova PCR quantitativa. Els resultats arriben en 48 hores i, després de passar per un procés de verificació, es fan públics al portal .
Aquest projecte coordinat per l’ICRA a Catalunya és homologable a altres accions similars que s’estan fent amb països com Suïssa, el Regne Unit, els Països Baixos o altres zones de l’Estat espanyol.
{{ comment.text }}