L’encariment de matèries primeres i de materials d’ús molt habitual en obra pública comença a condicionar algunes actuacions en execució o previstes a Granollers i altres poblacions del Vallès Oriental. Tot plegat, quan falta tot just un any per les eleccions municipals i s’entra en un període en què, tradicionalment, veuen la llum projectes que s’han anat definint durant el mandat.
Josep Gassiot, president del Gremi de Constructors d’Obres de la província de Barcelona, explica que les pujades no es poden atribuir només a la guerra a Ucraïna. “Els increments de preus van començar fa un any.” Sí que admet, però, que el conflicte bèl·lic “ha agreujat” la situació.
En l’actual context, les empreses adjudicatàries d’una obra pública poden demanar a l’administració una revisió de preus respecte als imports determinats per la licitació fins a un percentatge i en aquelles partides condicionades per les fluctuacions de preu de les primeres matèries.
Un reial decret del govern de l’Estat obre la porta a aquesta opció que, a Granollers, s’ha fet ja als projectes per convertir en vials de plataforma única i prioritat per als vianants el carrer Castella, amb les obres encara per engegar, i els carrers Sol i Unió, que estan en la fase final. “Les empreses poden fer les seves peticions i s’han d’avaluar. Ens mourem en el marc legal que ens diu què s’ha de fer”, afirma Albert Camps, regidor d’Obres i Projectes de Granollers.
“Això està passant”, assegura Carles Leiva, gerent de la constructora Requena, que destaca que “sembla que tothom es fa càrrec de la situació”. Per Gassiot, el reial decret “ha arribat tard” i recorda que no resol la situació de les obres ja acabades.
A Granollers, els tècnics municipals “estan valorant l’impacte pressupostari que pot tenir” als comptes. Camps, però, descarta aturar inversions previstes que tenen projectes tancats com les places de Can Bassa, Sant Miquel i del Lledoner.
El context d’increment de preus coincideix amb l’aturada de la construcció d’una nova piscina i altres millores a les instal·lacions del Club Natació Granollers, que promou l’Ajuntament i que es van adjudicar a finals de l’any passat a l’empresa Abolafio. Els treballs s’han aturat quan encara estaven en una fase força inicial.
De totes les actuacions que hi ha en marxa a la ciutat, és l’única en aquesta situació. “És una obra amb un pressupost elevat –uns 4 milions– i qualsevol variació pot tenir molt impacte”, diu Albert Camps.
L’aturada de les obres és un dels escenaris que les administracions preveuen. Si l’adjudicatària acaba renunciant a l’actuació a mig fer, cal arribar a un acord per a la liquidació del contracte fent front al cost de la part executada. Després, fer una revisió del projecte i preparar un nou plec de condicions per fer una nova licitació de la part de l’obra que quedi pendent. Tot plegat allarga el temps d’execució.
Si la renúncia de l’empresa arriba abans de formalitzar el contracte, hi poden accedir les companyies que han quedat per darrere en el concurs públic. Això evita haver de fer una nova licitació i, per tant, té un menor impacte en la frenada de l’obra.
Granollers té altres obres adjudicades, com la reurbanització dels jardinets de la cantonada entre els carrers Francesc Ribas i Girona (l’ha guanyat L’Arca Serveis Ambientals), l’adequació d’un nou edifici per a la UGranollers al polígon Palou Nord (a Serveis Integrals 360 Plus), la reforma d’un edifici a Palou com a allotjament temporal (a Abolafio), la reforma del carrer Pizarro (a Infraestructructures, Serveis i Obres del Vallès) i la nova rotonda, i del vial per accedir a l’aparcament de l’Hospital (guanyat per Abolafio).
Menys ofertes
La situació actual està reduint el nombre d’empreses que participen en les licitacions fins al punt que algunes han quedat desertes. “La gent veu el panorama, els fa por i no s’hi posen”, valora Leiva, que creu que el reial decret que permet revisar preus després de l’adjudicació “pot fer que les empreses agafin més confiança”.
“Els ajuntaments tenen un problema perquè els queden les obres desertes”, apunta Gassiot, que alerta, especialment, de l’impacte que pot tenir en els projectes finançats amb els fons Next Generation, “que tenen un calendari molt fixat per acabar”.
A Granollers, l’obra per millorar els recorreguts interns al parc del Puig de les Forques ha rebut quatre ofertes. El programa d’adequació de paviments del 2021 ha tingut una única empresa interessada. I també hi ha hagut concursos que han quedat deserts. Va passar l’any passat amb la reforma dels carrers Sol i Unió. I, més recentment, amb l’ampliació de voreres dels carrers Dionís Puig i Salvador Llobet, a la zona del Ramassar.
En aquests casos, la normativa permet obrir un procediment negociat demanant una proposta econòmica a tres empreses i assignant l’obra a l’oferta més avantatjosa.
Tot i la situació, “s’han anat adjudicant les obres. No ho tenim paralitzat. En general, tot ha anat tirant endavant”, destaca Camps. “També els processos d’obres més petites com els que fem a les escoles a l’estiu.”
