L’Estat ha abaixat l’aportació fins al 50% del salari –un 33% menys– després de dos anys pagant-ne el 75%. Al Vallès Oriental hi ha una dotzena de centres especials de treball que donen feina a centenars de persones amb discapacitat. La caiguda de les ajudes s’afegeix a altres problemes.
Un d’aquests és la davallada de les comandes de feina que arriben a aquests centres de treball a conseqüència de la crisi i que pateixen la majoria. Els ajuntaments també contracten menys serveis que fa uns anys. “La crisi ens afecta en més mesura a nosaltres que a les altres empreses”, indica Joan Maria Monsalve, director general de la Fundació Vallès Oriental (FVO). L’entitat, amb tot, conserva una posició força bona –ha pogut mantenir tots els llocs de treball– perquè van entendre “que l’ajuda del 75% era una aportació transitòria”. “Vam veure que venia la crisi i no vam estirar més el braç que la màniga”. Admet, però, que “hi ha entitats que ho estan passant molt malament”. El gerent de Viver de Bell-lloc, Carlos Sopeña, apunta que “si les persones amb discapacitat perden el seu lloc de treball aquí difícilment en trobaran en un altre lloc”. “Hem fet un gran esforç perquè tothom segueixi tenint feina”, diu. Una de les solucions per fer front a la caiguda dels ingressos ha estat “anant al màxim en l’eficiència de la cooperativa”, diu.
Les entitats també pateixen el retard en el cobrament de les subvencions o de les ajudes que els arriben a través de la Generalitat. Això, sobretot, els genera tensions de tresoreria. És el cas de la cooperativa Apindep, de Santa Eulàlia, a qui la Generalitat deu uns 140.000 euros. “La crisi ens afecta en la tresoreria. Abans, et pagaven d’un any per l’altre i anaves fent. Ara això s’ha tallat”, assegura Mercè Llauradó, responsable d’Apindep. En un primer moment, els ha obligat a gastar els recursos propis. “La nostra voluntat és que aquests diners servissin per a projectes nous i no per a la sostenibilitat econòmica”, diu Llauradó, que es queixa que els bancs no els ofereixen finançament. De fet, ells tenien una pòlissa de crèdit de 30.000 euros que els van cancel·lar. Ara, han hagut de recórrer a l’Institut Català de Crèdit. “Hem de pagar els costos financers a la Generalitat per uns diners que ens deuen ells”, lamenta.
EL PRECEDENT D’APADIS
La situació que ara passen els centres especials de treball és similar a la que va viure l’any passat la fundació Apadis, de les Franqueses, i que la va situar al límit del tancament. Aquesta entitat treballa per la inserció laboral però no té un centre especial de treball. “L’any 2010 es van tallar completament les ajudes per a formació i inserció laboral”, comenta Imma Navarro, directora d’Apadis. S’hi va afegir el retard en el pagament de les subvencions ja concedides: la Generalitat els devia uns 80.000 euros que ara ja han cobrat gairebé al 100%. Tot plegat va fer que Apadis es plantegés tancar a principis de 2012. Però “vam començar a buscar alternatives per no dependre de l’administració”. Això els ha permès tirar endavant. Fa poques setmanes, s’han tornat a convocar ajudes per programes per 2012. “Han sortit a darrera hora però estàvem preparats”, diu.
La pèrdua d’ajudes afecta activitats de caire més social que fan associacions vinculades a fundacions o cooperatives dedicades a la inserció laboral de discapacitats. Des de Taller Alborada lamenten la reducció de les ajudes per a colònies que ajuden al seu desenvolupament personal.
{{ comment.text }}