Quan es va començar a vincular a la política municipal?
De l’any 1987 al 1991 vaig ser primer tinent alcalde i del 1999 al 2007, també, amb un any entremig que vaig ostentar el càrrec d’alcaldia per baixa.
Governa amb majoria absoluta. Són cinc regidors d’ERC i, a l’oposició, dos de Junts. Sempre hi ha hagut aquesta composició?
Els dos primers mandats la distribució va ser més ajustada, de 4 a 3, i els dos últims s’ha repetit la fórmula de 5 i 2.
Com són les relacions amb l’oposició?
Cordials, no tenim cap problema.
Com ha canviat l’Estany des que va ser escollit alcalde per primera vegada?
La fesomia ha canviat completament. Sobretot des que l’any 2009 vam poder unificar l’escola i fer-ne una de nova a la zona de la mina. Ara hi tenim 40 nens i nenes i fins i tot vam ser pioners a integrar-hi la llar d’infants. Amb el canvi d’ubicació no hi ha tant moviment i bullici al centre del poble. També comptem amb la depuradora i vam poder arreglar la Mina per fer-ne un tram visitable. Una de les coses de què estic més orgullós és d’haver recuperat un camí que voreja l’antic estany: el rec de les Nogueres. Ha tingut un èxit brutal; la gent hi va a passejar cada dia. També hem impulsat la Casa de la Cultura, amb un tècnic propi, i el Centre d’Interpretació.
Ara feia referència a l’escola. La considera un servei primordial en tractar-se d’un poble petit?
L’Estany som la seu de l’Associació de Micropobles de Catalunya i sempre hem defensat que és essencial tenir escola, però encara aniria una mica més enllà… És molt rellevant tenir-hi integrada la llar d’infants. Si no fos així, alguns nens i nenes s’escolaritzarien directament a Moià i perdrien els lligams amb la població.
Precisament fa poc la Generalitat va presentar, aquí a l’Estany, un projecte per subvencionar el 80% dels costos de les escoles bressol amb l’objectiu que es puguin integrar a les escoles rurals.
Sí, ens hi hem adherit.
Tenen la voluntat d’esdevenir un centre educatiu referent?
No sé si referent, però sí que pensem que és molt positiu estar integrats dins la zona escolar rural (ZER), juntament amb Collsuspina i Sant Quirze Safaja.
Com s’ha viscut aquí la pandèmia de la covid-19?
Lògicament, amb por. Crec que l’administració hauria d’haver fet un esforç, sobretot amb els micropobles, per adaptar la legislació. Jo mateix aconsellava a la gent gran que sortís a caminar. És molt trist que poguessis anar a Moià a comprar al supermercat però, en canvi, no a buscar un enciam de l’hort a 100 metres de casa. No té sentit.
Arran de la pandèmia han viscut un augment destacable de població?
Jo diria que ens mantenim estables des de fa uns 40 anys. Sempre estem entre 390 i 420 habitants. Sí que hem notat algunes altes al cens de gent de segones residències que s’ha empadronat, però no excessivament.
Quin perfil tenen els veïns i veïnes de l’Estany?
Hi ha un alt percentatge de població envellida. A això també hi contribueix la residència, que compta amb 24 places i un 90% dels usuaris empadronats al poble.
Ara mateix estant reformant diversos carrers del municipi. Per on passen?
La rehabilitació del carrer Verdaguer ja l’hem acabat i ara treballem al carrer Major, la plaça del Monestir i la plaça Major.
Amb quin objectiu?
Volíem retirar les voreres, que estaven fetes malbé, i deixar-ho tot al mateix nivell. La reforma primordial ha consistit a aixecar el terra per passar tubs i poder soterrar, quan hi hagi diners, les línies elèctriques i la fibra òptica. Ho hem deixat tot a punt.
Quan preveuen disposar del finançament necessari?
Depèn de les ajudes. De moment quedarà fet per tal que no s’hagi de tornar a aixecar tot el carrer, altra vegada, quan calgui colgar els serveis.
Per dur a terme aquestes obres també han comptat amb una subvenció?
Sí. Ens hem valgut d’un ajut de la Generalitat, la Diputació de Barcelona i romanent de tresoreria. El pressupost per a les reformes dels carrers i les places ha pujat a uns 270.000 euros.
L’Estany és un poble agermanat amb Codalet (Catalunya Nord). D’on ve aquesta vinculació?
L’agermanament el vam signar l’any passat. L’Estany forma part del camí de Sant Jaume i del camí de l’Abat Oliva (Montserrat-Manresa-l’Estany-Vic). Precisament l’Abat Oliva va viure durant un temps a l’Abadia de Sant Miquel de Cuixà, que es troba al municipi de Codalet, per això ens vam posar en contacte amb ells, iniciant diversos intercanvis en petit comitè i, al final, vam decidir agermanar-nos. El proper 1 de maig rebrem un autocar amb una cinquantena de persones d’allà.
Al municipi hi recullen les deixalles amb porta a porta des de l’octubre del 2019. Per què van decidir apostar per aquest sistema?
Feia temps que es plantejava. Al seu moment vam ser el primer poble del Bages a instal·lar contenidors de recollida selectiva, però amb els anys la gent es va relaxar i vam passar a ser gairebé dels últims de la comarca en índexs de reciclatge. Per això vam decidir aplicar el porta a porta. Encara tenim contenidors de vidre. El problema actual és que la gent de segones residències va amb targeta a la zona d’emergència i en general se’n fa mal ús.
Al principi de l’entrevista parlava de millores al poble. Una és la depuradora. L’Agència Catalana de l’Aigua la va implantar el 2011. Què ha canviat des de llavors?
És una qüestió que reivindicàvem des de feia molts anys. Jo sempre he recriminat a l’ACA el seu sistema. No entenia per què feien depuradores a Santa Coloma de Gramenet o a prop del Besòs i no aquí. Sí que hi viu més gent, però el més lògic és començar a les lleres, on neixen els rius. Amb la de l’Estany s’han recuperat 13 quilòmetres de riera que abans baixava bruta.
Un altre dels canvis que citava és el tram visitable de la mina.
El vam reformar perquè s’estava ensorrant, quan plovia molt quedava ple de fang i brutícia. El vam reparar en diferents etapes. Des de la regidoria de patrimoni vam poder optar a diferents ajudes. Primer vam apuntalar bé la mina i, gràcies a un altre ajut, vam fer visitable un tram de 120 metres dels 425 que té. Ara, de recuperats n’hi ha 200 i, si surt un altre ajut, la idea seria poder netejar el tros que ens queda.
La principal via de comunicació del municipi és la carretera C-59. D’entrada, el projecte d’intervenció presentat per la Generalitat acaba a Moià, però Territori va avançar que s’estava plantejant una nova reforma fins a l’Estany…
Jo ho veig molt lluny. Sempre dic que la C-59 acaba a Moià. La majoria de població de la comarca no utilitza aquesta part de la carretera: per anar de Moià a Vic passen per Artés o Collsuspina i els d’Oló tenen l’eix a tocar. Els únics que quedem fotuts som nosaltres.
Ho veu complicat…
Ja ho he traslladat a diversos representants polítics. Nosaltres ho patim: la carretera està en molt mal estat tant per anar cap a Moià com cap a l’eix.
Pel que fa a cultura, compten amb una proposta molt destacada: el Festival Stagnum. Quants anys fa que se celebra?
Quinze. I cinc anys abans havia començat la Bachiana (dedicat a Johann Sebastian Bach), per tant, aquest 2022 en farà 20.
Qui ho tira endavant?
L’ànima és el David Cid. Fan la programació juntament amb la regidora de Cultura.
És la proposta cultural més important de l’Estany?
Sí, sens dubte. L’any passat hi va haver molt nivell: música clàssica, jazz, gospel… També és de destacar que fa un temps La Fura dels Baus va actuar al claustre. Gràcies a un conveni amb el bisbat, ens cedeixen el claustre o l’església en funció de l’instrument o el tipus d’actuació.
Quina aposta farà l’equip de govern per continuar dinamitzant el poble els pròxims anys?
La línia estratègica que més hem treballat sempre és el turisme; posar en valor tot el nostre patrimoni natural i arquitectònic, des del paisatge fins a les rutes, el monestir, la mina o, entre altres, el rellotge de sol.
