L’acord ha estat clau per desactivar l’amenaça de multes coercitives de 1.500 euros cada vint dies que el mateix jutjat havia advertit que imposaria a l’alcalde, personalment, si feia efectiu el primer termini del deute, 500.000 euros, abans de final de març.
Per evitar les multes i complir els terminis marcats pel jutjat, l’Ajuntament va fer efectiu divendres passat, 30 de març, un pagament de 465.000 euros que, si bé no arriba a la quantitat exigida, “és tot el que podíem pagar”, segons l’alcalde, Rafael Ros.
Pel que fa a la resta del pagament, fins a 1,6 milions, l’Ajuntament i la constructora han arribat a un preacord verbal pel qual l’Ajuntament retirarà el recurs contra la sentència judicial que l’obliga a pagar i l’empresa renunciarà als interessos de demora que sumen un milió d’euros més. Perquè tot plegat sigui possible, però, cal que el govern de l’Estat accepti que els 1,6 milions d’euros de sobrecost del pavelló s’afegeixi a la quantitat que l’Ajuntament demanarà per poder pagar les factures pendents.
Segons el pla del govern, els ajuntaments es podran acollir a una línia especial de crèdit a deu anys i amb un 5% d’interès per poder pagar les factures. Si el govern accepta que el pagament del sobrecost del pavelló s’afegeixi al paquet de factures pendents, podrà fer efectiu el preacord amb la constructora. En cas contrari, segons l’alcalde, l’Ajuntament “no tindrà cap possibilitat de pagar perquè no té tresoreria ni més capacitat d’endeutament”.
Ros ha insistit que tot plegat prové del fet que el pavelló, inaugurat l’any 2008 i licitat i construït durant el mandat 2003-2007, en què governaven PSC i ICV, “estava per sobre de les possibilitats del poble i no ens ho podíem permetre”. L’alcalde ha reiterat, a més, que la desviació del cost inicial, per sobre del 30%, va ser exagerada. De fet, l’Ajuntament ha portat tota la tramitació de l’obra a l’Oficina Antifrau per aclarir si es va cometre alguna irregularitat.
Sobre les multes coercitives amb què el va amenaçar el jutge a instàncies de l’empresa constructora que reclamava el cobrament del sobrecost, Ros també s’ha mostrat molt crític perquè obliguen els alcaldes a respondre amb el seu patrimoni personal per qüestions relacionades amb la seva gestió pública. “Aquestes lleis condicionen la democràcia. Qui voldrà ser alcalde de la Roca si sap que hi ha el risc que sigui multat i ha de respondre personalment?”, es pregunta.
{{ comment.text }}