Tots els objectius de desenvolupament sostenible que integren l’Agenda 2030 abasten molts aspectes, però el número 3, que aborda la salut i el benestar, és un dels que engloba un espectre més ampli. El grup de recerca Methodology, Methods, Models and Outcomes of Health and Social Sciencies (M3O) de la UVic -UCC treballa en l’ODS 3. L’objectiu és generar i transferir coneixement sobre models docents i d’atenció en cures de salut i socials. És un grup multidisciplinari de professionals que investiguen la salut des d’una perspectiva holística, social, multidisciplinària, integradora, interuniversitària i internacional.
Quan les Nacions Unides va presentar l’Agenda 2030 l’any 2015 poc devia pensar que cinc anys després ens assotaria una pandèmia com la de la covid-19. Al grup de recerca M3O la pandèmia els va afectar directament en diversos treballs que tenien en marxa, especialment els que incloïen l’avaluació de pacients. Però la pandèmia també els ha aportat oportunitats per engegar nous projectes.
El projecte Temps és un dels que porten a terme relacionat amb la pandèmia. Javier Jerez Roig, doctor en Salut Pública i cap del Grup d’Investigació M3O, explica que el projecte avalua l’impacte de la pandèmia en els estudiants universitaris de graus sociosanitaris i biomèdics en l’àmbit espanyol “i també, específicament, si els ha influït a l’hora de triar el grau que estan fent a causa de la covid. Perquè s’ha vist que a partir de l’any 2020 va haver-hi un augment de les demandes de matrícules d’alguns graus universitaris, sobretot de Medicina, Infermeria, Psicologia i Biomedicina”. Es va detectar entre un 10% i un 30% d’augment de demanda. “No sabem si va ser per la pandèmia o no. És el que estem estudiant.”
D’altra banda, el grup està col·laborant en el projecte Resicovid; “estem fent una avaluació sistemàtica de l’impacte de la pandèmia a les residències de Catalunya, un dels àmbits d’expertesa del grup de recerca. Col·laborem amb la Càtedra de Cures Pal·liatives i altres grups de recerca de la Universitat. No només en residències de gent gran, sinó també de persones discapacitades i en institucions de salut mental. S’elaboraran propostes de millora, per a l’atenció integral dels residents de Catalunya. Finalment, es treballa en un altre projecte amb residents geriàtrics per avaluar la funció pulmonar: “Estem analitzant quins són els factors que prediuen que els residents amb covid tinguin una pitjor funció pulmonar.”
La globalització i la desigualtat en l’accés a les vacunes
Anna Ramon Aribau és doctora en Sociologia, professora del Departament de Ciències Socials i Salut Comunitària de la Facultat de Ciències de la Salut i Benestar de la UVic-UCC i membre del grup de recerca M3O. Segons ella, la pandèmia ha posat de manifest que vivim en un món globalitzat i això implica que la circulació de persones és constant i per tot arreu; “aquest fet pot tenir aspectes molt positius com el poder conèixer el funcionament d’altres societats diferents a la nostra i poder ampliar el coneixement, però té vessants negatius com que pot facilitar l’expansió ràpida de malalties infeccioses, com la covid”. La pandèmia també ha servit per constatar la desigualtat mundial en l’accés a les vacunes: “Ja teníem moltes evidències abans de la pandèmia que la desigualtat social tenia conseqüències en la salut de les persones i en l’accés a la sanitat. La pandèmia ens ha constatat, una vegada més, que això és així.” Cal, segons ella, “major implicació dels governs per equilibrar la influència de les empreses farmacèutiques, que són molt poderoses”.
Els principals problemes de salut de la població
Als països desenvolupats un dels principals problemes de salut en l’àmbit de la morbiditat és la dependència, relacionada amb l’envelliment poblacional. “Això és un gran problema”, assegura Jerez, que afegeix que “la tendència probablement anirà en augment en els propers anys pel que fa a les limitacions de les activitats de la vida diària” i la morbiditat associada a l’envelliment: demències, problemes psicocognitius, etc. “També tenim un problema molt gran derivat de la societat en què vivim: la salut mental (depressió, ansietat, estrès laboral, etc.).” Els estils de vida també hi tenen a veure: el sedentarisme i els problemes nutricionals (desnutrició, obesitat, etc.) i “també representen grans problemes”.
Pel que fa a la mortalitat, Jerez apunta en primer lloc les malalties cardiovasculars, sobretot ictus i cardiopaties. A continuació, el càncer i les malalties pulmonars, com la malaltia pulmonar obstructiva crònica. Per últim, també es poden destacar les demències (l’Alzheimer principalment) i altres causes com la diabetis, els accidents i suïcidis.
En els països en vies de desenvolupament el principal problema són les malalties agudes, de tipus infecciós, explica Jerez; malària, tuberculosi o el VIH/sida estan entre les principals causes de mortalitat. Ramon hi afegeix també el que se’n diu condicions perinatals; “es refereix a la mort d’una mare o del seu fill durant i després del part. Aquestes morts es podrien prevenir millorant la qualitat de l’atenció sanitària a les dones embarassades, especialment durant el part”.
Una gran proporció de malalties en els països en vies de desenvolupament “són totalment evitables o tractables amb medicaments o intervencions ja existents”, assegura.
En aquest sentit apunta que l’arrel de moltes malalties als països de baixos ingressos es troba en les conseqüències de la pobresa, “com la mala nutrició, la contaminació de l’aire interior, la manca d’accés a sanejament adequat i l’educació sanitària”. “Així doncs, la principal amenaça és la pobresa”, conclou la professora.
Les mancances en polítiques de salut
La falta de professionals és una de les mancances que es detecten en les polítiques de salut pública, apunta Javier Jerez, i que deriva de la “insuficient inversió”. Una altra és la necessitat de millora de la coordinació entre sistemes. Es refereix a millorar la coordinació, per exemple, entre primària i residències geriàtriques, això afavoriria el treball multidisciplinari “perquè normalment si el pacient el veu només un metge o un professional, això acaba essent ineficient”.
En teoria, diu, “hauríem d’invertir més en l’atenció primària, que és la base del sistema sanitari. Més inversió en promoció de la salut i prevenció de malalties podria millorar l’eficiència del sistema”. En aquest sentit, recorda que a partir de resultats del projecte OsoNaH, els professionals de la salut de residències geriàtriques “destaquen que necessiten un equip multidisciplinari per a una atenció d’alta qualitat”. OsoNaH és un projecte del grup de recerca sobre la incontinència urinària en residències geriàtriques.
Els determinants socials
Anna Ramon, per la seva banda, apunta que una altra mancança de les polítiques de salut és que “sovint no estan pensades des de l’enfocament dels determinants socials de la salut”. Aquestes són les condicions en els entorns on les persones neixen, viuen, aprenen, treballen, juguen i envelleixen, “i que sabem que afecten una àmplia gamma de resultats i riscos per a la salut, el funcionament i la qualitat de vida de les persones”.
En aquest punt i des d’una òptica holística, Aribau subratlla que es pot millorar la salut, el funcionament i la qualitat de vida de les persones “millorant aspectes com l’habitatge, el transport i la seguretat dels barris; disminuint el racisme, la discriminació i la violència; vetllant per l’accés i la qualitat de l’educació, oferint oportunitats laborals; donant un bon accés i coneixement alimentari, així com oportunitats per fer activitat física; vetllant per la qualitat de l’aire i l’aigua, sovint massa contaminats”.
Això, encara que no ho sembli, diu la professora, “són també polítiques de salut que sabem que tenen un gran impacte en la vida de les persones”.
Coneixement i millora dels hàbits alimentaris per impactar en la salut de les persones i del planeta
Míriam Torres forma part del grup de recerca M3O i coordina el projecte “Alimentació, salut i benestar”. La recerca se centra en el “coneixement i millora dels hàbits alimentaris de la població per aconseguir un impacte positiu en la seva salut, qualitat de vida, així com en la salut del planeta”. Per això es desenvolupa recerca “tant en la prevenció i promoció de la salut com en el tractament de la patologia en l’àmbit de la nutrició comunitària, la nutrició clínica, la restauració col·lectiva i la indústria alimentària”, explica.
És una recerca desenvolupada bàsicament per dietistes-nutricionistes en col·laboració amb altres perfils professionals de l’àmbit de la salut i la ciència i tecnologia dels aliments. Torres indica que recentment s’han desenvolupat dues tesis lligades a projectes de doctorat industrial. Una és “Estudi de l’eficàcia d’un programa d’educació alimentària basat en el patró de dieta mediterrània per a la millora de l’adherència al tractament dietètic, estat de salut, funcionalitat i qualitat de vida d’usuaris amb trastorn mental sever”; i l’altra, “Millora del perfil nutricional en embotits curats”.
Actualment, explica, estan concretant una altra proposta en la línia dels productes elaborats amb proteïnes alternatives a la proteïna animal. Aquest projecte “pretén alinear la salut de les persones amb la salut del planeta, en aquest cas a través del desenvolupament d’aliments vegetals rics en proteïnes que puguin ser una alternativa saludable i alhora sostenible a la proteïna animal”.
Aquest projecte es vincula amb el màster oficial en Alimentació i Sostenibilitat que s’ha verificat des de la UVic-UCC i que el proper curs s’iniciarà. Formarà professionals amb una alta comprensió dels sistemes alimentaris, “capaços de desenvolupar estratègies alimentàries saludables i sostenibles en diferents àmbits com a eina preventiva per mantenir la salut humana i la del planeta”.
Treballs centrats en l’envelliment de la població
La població envellida és objecte de diversos projectes de recerca del grup M3O. S’hi treballa des de diverses disciplines, sobretot fisioterapeutes, infermeres i terapeutes ocupacionals. La línia del grup és multidisciplinària. Un dels àmbits d’expertesa és el de les persones residents geriàtriques. Actualment estan desenvolupant els projectes Resicovid i OsoNaH.
Amb el projecte OsoNaH han avaluat uns 130 residents de la comarca d’Osona abans de la pandèmia, després de dos anys d’aquesta, i han fet el seguiment de com ha impactat la covid-19 en el seu estat de salut. Javier Jerez explica que “hem identificat una mortalitat del 47% (20% per covid) als dos anys i que el declivi funcional ha estat dues vegades més ràpid del que normalment es veia abans de la pandèmia. Arran del confinament a les habitacions va haver-hi un impacte molt gran en la capacitat funcional dels residents amb dependència”.
Ara iniciaran un projecte sobre estratègies de canvi de comportament per fer que els residents siguin més actius i menys sedentaris. També estan iniciant un projecte europeu sobre la solitud (Recetas). “La solitud en gent gran sabem que és un problema molt greu que encara s’ha agreujat arran de la pandèmia”, diu Jerez. Hi ha dos tipus de solitud: la social i l’emocional. La solitud social es dona si la persona no té família, ni visites d’amics, etc. L’emocional és una sensació subjectiva, diu Jerez: “Una persona pot tenir família i una xarxa social nombrosa, però es pot sentir sola. D’un estudi sobre la solitud en l’àmbit europeu se’n desprèn que entre el 9% i el 12% de les persones grans se senten soles, però en residències geriàtriques aquesta problema és molt superior: un 70% de les persones grans se senten soles. D’aquestes, un 45% tenen solitud social i un 46% senten solitud emocional”, precisa.
Hi ha altres projectes en marxa dedicats específicament a gent gran, un àmbit d’estudi molt ampli veient l’envelliment de la població. Es treballa en un projecte europeu sobre activitat física en gent gran i se n’iniciarà un de nou per combatre la incontinència urinària a través d’una solució tecnològica.
Finalment, crear una solució tecnològica per a les persones cuidadores de malalts d’Alzheimer és l’objectiu del projecte Co-Care. “Els cuidadors de persones malaltes d’Alzheimer pateixen molt, no només el malalt, i aquest projecte pretén fer una comunitat virtual i donar unes solucions tecnològiques perquè els cuidadors sentin més suport.
La prevenció i el tractament de l’abús de substàncies
L’ús i abús de substàncies és un tema complex. “La prevenció és essencial”, assegura Anna Ramon. Els enfocaments de prevenció van des dels que s’orienten a la societat en el seu conjunt, coneguts com a prevenció ambiental i universal, fins a intervencions centrades en persones en risc, conegudes com a prevenció indicada.
Els principals reptes són, diu, “fer coincidir aquestes diferents estratègies amb els grups i contextos objectius, garantir que es basen en l’evidència i tinguin una cobertura de població suficient”. Hi ha diverses intervencions efectives de prevenció “que poden tenir diferents àrees d’atenció i es poden implementar en diversos entorns”. Aquestes poden implicar la família, l’escola i la comunitat i “poden proporcionar prevenció” de l’abús de substàncies per a un individu o un col·lectiu de joves “centrant-se en factors i polítiques ambientals i comunitàries, factors de desenvolupament o desenvolupament d’habilitats”.
La professora explica que a Europa s’utilitzen diverses intervencions per al tractament dels problemes de consum de drogues, “com ara enfocaments psicosocials, substitució d’opioides i desintoxicació”. La importància de les diferents modalitats de tractament a cada país depèn de diversos factors, “entre els quals hi ha l’organització del sistema nacional de salut i la naturalesa dels problemes específics de substàncies de cada país”.
Els accidents de trànsit
Reduir el nombre de morts i lesions per accidents de trànsit al món és una de les fites de l’ODS 3. En aquest aspecte Ramon apunta que l’abordatge d’aquest problema s’ha de fer “tenint en compte la seva naturalesa multifactorial. Només les campanyes no funcionen, la modificació de la normativa de trànsit també va fer que es reduïssin els accidents. Però mesures aïllades no són suficientment efectives”.
És important destacar que durant la pandèmia hi va haver una reducció del nombre d’accidents. Aquesta va estar directament relacionada amb la reducció de la mobilitat de la ciutadania.
El gènere i l’accés a l’assistència sanitària
Aquest mes s’ha commemorat el Dia Internacional de les Dones. En molts països del món aquestes no tenen cap dret sobre la seva salut sexual i/o reproductiva. En aquest aspecte Ramon opina que “el gènere influeix en l’experiència i l’accés de les persones a l’assistència sanitària”, perquè la manera com s’organitzen i ofereixen els serveis de salut “pot limitar o permetre l’accés d’una persona”.
La desigualtat de gènere i la discriminació a què s’enfronten les dones i les nenes “posen en risc la seva salut i el seu benestar”. Segons la investigadora, sovint s’enfronten a barreres més grans que els homes i els nens per accedir a la informació i als serveis de salut. “Aquestes barreres inclouen restriccions a la mobilitat, manca d’accés al poder de decisió, menors índexs d’alfabetització, actituds discriminatòries de les comunitats i dels proveïdors de salut, i la manca de formació i conscienciació entre els proveïdors d’atenció mèdica i els sistemes de salut sobre les necessitats i els reptes de salut específics de les dones i les nenes.”
En conseqüència, les dones i les nenes s’enfronten, diu, a un major risc d’embaràs no desitjat, malalties de transmissió sexual o càncer de coll d’úter i “a uns nivells inacceptables de violència arrelada a la desigualtat de gènere, com la mutilació genital femenina o el matrimoni infantil”. Les xifres de l’OMS mostren que aproximadament una de cada tres dones a tot el món ha patit violència física i/o sexual en parella íntima o violència sexual sense parella al llarg de la seva vida.
Segona jornada del grup de recerca
El proper 20 d’abril se celebrarà la segona jornada del grup de recerca M3O, centrada en les tecnologies de la salut en l’àmbit sociosanitari. L’assistència és gratuïta. Més informació [https://mon.uvic.cat/m3o/ii-jornada/].
L’activitat física és una eina de salut pública
La promoció de l’activitat física i la reducció del comportament sedentari és un àmbit de l’ODS 3 que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), contribueix a assolir 13 ODS més. Si una persona es desplaça caminant o en bici, no contamina; si a la feina una persona té petites llibertats per moure’s cada cert període de temps, és més productiva. “L’activitat física és una pedra angular.” Ho explica Anna Puig Ribera, llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, doctora en Exercici en Ciències de la Salut i coordinadora del grup de recerca en Esport i Activitat Física (GREAF) de la UVic-UCC.
La recerca del grup se centra en com l’activitat física pot ajudar la societat “a estar més saludable i a sentir-se millor”. En temps de covid “la inactivitat física i el sedentarisme s’han magnificat”. Tot i això, també subratlla que abans de la pandèmia “la inactivitat física i el comportament sedentari ja dèiem que era una pandèmia en l’àmbit global”.
Les darreres recomanacions de l’OMS estipulen per a gent adulta un mínim de 150 minuts a la setmana d’activitat física moderada o 75 minuts a la setmana d’activitat vigorosa. La moderada, segons Puig, és aquella en la qual s’entra en calor i permet mantenir una conversa. La vigorosa és en la que s’entra en calor, el cor batega més de pressa i no es pot mantenir una conversa. Per a persones grans i població clínica, la recomanació seria la mateixa però afegint treball d’equilibri per evitar caigudes. Per a la infància i adolescència la recomanació és mínim 60 minuts d’activitat moderada-vigorosa cada dia de la setmana. Pel que fa al comportament sedentari, per a infants i adolescents es recomana no estar més de dues hores assegut davant d’una pantalla i per a la gent adulta seria idoni limitar al màxim el temps assegut i interrompre’l cada cert període fent activitat d’intensitat light.
Però de la mateixa manera que hi ha uns mínims, també hi ha uns màxims: De 150 minuts a 300 és saludable i de 75 minuts a 150, també. Però a partir de deu vegades la recomanació mínima, pot ser un perill. “L’activitat física és saludable, però s’ha de fer bé, s’ha de fer de forma progressiva”, diu Puig. En cas de voler començar a fer esport recomana posar-se en mans de professionals.
L’activitat física “és un comportament” perquè “l’adherència” és un altre tema pendent: és important que vingui de gust (per exemple caminar escoltant una música que agradi, o en companyia de la família o amistats) perquè “anar al gimnàs no és una obligació” i molta gent comença a fer exercici i al cap de poc temps se’n cansa. És important que els programes de promoció tinguin en compte les edats de la població, el gènere o la població clínica per poder plantejar accions a escoles, llocs de treball o centres d’atenció primària, subratlla.
{{ comment.text }}