La tundra àrtica es converteix en una font d’emissions de CO2

La dinàmica de la tundra àrtica s’està transformant i passa d’embornal de carboni a font de carboni. Aquesta és una de les conclusions de l’Informe sobre l’Àrtic 2024 que ha elaborat l’Administració Nacional dels Oceans i de l’Atmosfera (NOAA) i que es va fer públic a principis de desembre passat. Segons indica Rick Spinrad, administrador d’aquesta agència científica dels Estats Units, les observacions mostren que “la tundra àrtica està emetent més carboni del que emmagatzema, la qual cosa empitjorarà els impactes del canvi climàtic”. Això es deu “a l’escalfament que està experimentant i també a l’augment dels incendis forestals”. En el treball hi han col·laborat 97 científics d’11 països i es posen de manifest observacions sense precedents a l’Àrtic; l’àrea a l’entorn del Pol Nord que engloba territoris de Rússia, els Estats Units, el Canadà, Dinamarca, Islàndia, Suècia, Noruega, Finlàndia i l’oceà Àrtic. Les observacions revelen que continuen les altes temperatures de l’aire i els incendis forestals, la disminució dels grans ramats de caribús continentals i l’augment de les precipitacions, incloses les pluges sobre neu. Twila Moon, redactora principal de l’informe i científica del Centre Nacional de Dades sobre la Neu i el Gel, alerta de la “necessitat d’adaptació a mesura que canvien ràpidament les condicions climàtiques” i subratlla que “el coneixement indígena i els programes d’investigació dirigits per la comunitat poden oferir respostes exitoses als canvis ràpids de l’Àrtic”. Aire Temperatures més càlides Les temperatures anuals de l’aire a la superfície de l’Àrtic van ser les segones més càlides des de l’any 1900. L’estiu del 2024 va ser el més plujós registrat a la zona. Una onada de calor a principis del passat mes d’agost va establir temperatures diàries rècord a diverses comunitats del nord d’Alaska i el Canadà. La tardor del 2023 i l’estiu del 2024 van ser especialment càlids a tot l’Àrtic, amb temperatures que van ocupar la segona i la tercera posició. Els últims nou anys són els més càlids registrats a l’Àrtic. Oceà Extensions de gel més baixes El setembre del 2024 l’extensió de gel marí àrtic, que influeix profundament en el medi ambient polar, va ser la sisena més baixa dels 45 anys registrats per satèl·lit. Les regions de l’oceà Àrtic que no tenien gel a l’agost s’han anat escalfant a un ritme de 0,3ºC per dècada des del 1982. A la majoria dels mars poc profunds que envolten l’oceà Àrtic, les temperatures mitjanes de la superfície del mar al mes d’agost van ser entre 2 i 4ºC més càlides que les mitjanes de 1991-2020, mentre que les del mar dels Txuktxis (a l’extrem oriental d’Àsia i l’extrem occidental d’Alaska, prop de l’estret de Bering) van ser entre 1 i 4ºC més fredes que la mitjana. Si bé les floracions de plàncton, la base de la cadena alimentària marina, van augmentant a totes les regions àrtiques (excepte a l’Àrtic Pacífic), el 2024 els valors inferiors a la mitjana van ser els dominants en gran part de l’Àrtic. Terra Una font constant de metà A la Terra, les emissions dels incendis forestals a l’Àrtic han arribat a una mitjana de 207 milions de tones de carboni a l’any des del 2003. A més, l’Àrtic continua essent una font constant de metà. Les temperatures del permagel d’Alaska van ser les segones més càlides mai registrades. La pèrdua de massa de la capa de gel de Groenlàndia va ser la més baixa des de l’any 2013. Les poblacions migratòries de caribú de la tundra àrtica han disminuït un 65% en els últims 30 anys. Es preveu que els efectes sobre els ramats de caribús de la calor dels estius dels pròxims 25-75 anys augmentin. 2025 L’Any de la Conservació de les Glaceres L’ONU ha declarat el 2025 l’Any Internacional de la Conservació de les Glaceres. Aquest mes de gener ja han començat els actes commemoratius i el passat 21 se’n va fer la inauguració per part de la Unesco i l’Organització Meteorològica Mundial (OMM). El pròxim 21 de març l’ONU celebrarà el seu primer Dia Mundial de les Glaceres en un acte a Nova York. L’objectiu de la commemoració és posar en relleu l’amenaça accelerada del desgel de les glaceres i el seu impacte en la seguretat de l’aigua, en les comunitats i en els ecosistemes. Amb el desgel de les glaceres a un ritme rècord, aquesta celebració vol remarcar la importància de les glaceres com a torres d’aigua del món per a milers de milions de persones que en depenen. Diverses activitats i esdeveniments al llarg de l’any tractaran de sensibilitzar l’opinió pública del paper “fonamental” de les glaceres en el sistema climàtic i el cicle hidrològic. Segons la Unesco i l’OMM, més de 275.000 glaceres de tot el món cobreixen 700.000 quilòmetres quadrats. Les glaceres i capes de gel emmagatzemen prop del 70% de l’aigua dolça mundial. El desgel amenaça la seguretat hídrica a llarg termini de molts milions de persones. La iniciativa se centra, d’una banda, a ampliar els sistemes mundials de vigilància de glaceres per millorar la recollida i l’anàlisi de dades i desenvolupar sistemes d’alerta primerenca de riscos relacionats amb les glaceres i, de l’altra, promoure la gestió sostenible dels recursos hídrics en les regions dependents de les glaceres.

La tundra àrtica es converteix en una font d’emissions de CO2

La crisi del Golf reobre el miratge nuclear en plena transició energètica

Ormuz sacseja Catalunya: energia, guerra i dependència en un sistema vulnerable

Dinamarca i el vent

IA per blindar els cultius: els gens clau que ajuden les plantes a resistir

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

“En mitja hora em van donar cita. Va ser com un somni”

Els Mossos investiguen la mort d’un excursionista a les Agudes, dins el parc natural del Montseny

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Obre la guingueta de la Pista de Vic, deu anys després de quan es va concebre

Ripoll avisa de les restriccions de mobilitat que comportarà el pas del Tour

Malmeten de nit el camí de vianants de l'entrada de l'Esquirol

Detingut a Taradell per transportar mig miler de plantes de marihuana

“Se’m considera més vell del que jo em sento”

La C-17, tallada tres quarts d'hora a Gurb, en sentit nord, en una nova protesta dels treballadors de Pascual

“M’he trobat còmode a l’alcaldia, comptant amb tots els regidors”