Les últimes dades presentades pel programa de seguiment de papallones Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), que coordina el Museu de Ciències Naturals de Granollers (MCNG), apunten que la sequera hauria provocat l’extinció d’almenys 22 poblacions locals de papallones entre el 2021 i el 2024 només al Vallès Oriental.
Amb aquests números, ja serien 57 les extincions de poblacions locals de papallones que s’han detectat a la comarca des que el CBMS les va començar a comptar el 1994 (vegeu la taula de sota).
Aquestes xifres es desprenen de l’anàlisi, a través d’equips de voluntaris, de la vintena d’estacions de control de papallones que hi ha a la comarca, a més a més de la resta que hi ha a Catalunya. L’estudi, que s’acaba de presentar, revela que el període 2021-2023 va ser el de menor abundància des que se’n fa seguiment. En el global del país, durant el mateix espai temporal es van confirmar 210 extincions de poblacions locals fruit dels efectes de la sequera.
L’investigador del MCNG i membre del CMBS Andreu Ubach insisteix que les xifres del Vallès Oriental, tot i així, estarien inflades respecte a la dada catalana. “Aquí hi tenim sèries més llargues”, explica. En aquest sentit, el CMBS apunta que al llarg de 30 anys de seguiment s’havien observat extincions i colonitzacions arreu del territori, però que la situació que hi ha hagut últimament ha significat un “canvi dràstic” en les dades recollides.
Del 2021 al 2023 ja s’havien detectat abundàncies molt baixes d’individus, però es considera que una població local de papallona ha quedat extingida quan, després de detectar-la quatre anys seguits en un indret, es deixa d’observar durant els següents quatre. “Això no vol dir que, si les condicions milloren, aquesta espècie no pugui reaparèixer ”, diu Ubach.
Per això, cal diferenciar entre “extinció local” (referida a les espècies que han desaparegut d’una localitat) i “extinció regional”, quan es tenen evidències que han desaparegut de tota una àrea concreta. “Si al voltant del lloc on està la població hi ha hagués reclutament, és a dir, que hi ha la mateixa espècie que té una capacitat dispersiva suficient per tornar-hi arribar, es podria recolonitzar. Això es donaria al llarg dels anys, no de forma immediata.” Un bon exemple d’una extinció regional seria de la formiguera gran al Montseny, on fa anys que ja no s’hi observa.
Malgrat les dades arran de la sequera, s’espera que amb les pluges d’aquest 2025 es reverteixi la “situació dràstica” de les papallones, i aquest estiu en puguin aparèixer de noves. Segons Ubach, encara és d’hora per veure si les precipitacions d’aquests últims mesos tindran efectes positius. Aquesta primavera ja s’han vist més papallones que abans, però les espècies que van patir mínims històrics l’any passat encara no s’han acabat de recuperar, perquè necessiten temps.
Extincions en 17 espècies diferents i repartides arreu de la comarca
Les 22 extincions que ara s’han comptabilitzat corresponen a 17 espècies diferents, moltes de les quals anteriorment ja havien desaparegut d’algunes localitats de la comarca. “Algunes, com l’argentada de punts vermells, la perlada de l’esbarzer o el cupido menut, han tingut una regressió a tota la zona mediterrània i són de les que més han patit arreu del territori”, explica Ubach.
Les extincions locals s’haurien produït de manera generalitzada a tota la comarca, tant a les muntanyes com a les planes. La situació s’hauria donat pel canvi de condicions, fruit de la desaparició de refugis climàtics més humits o la falta de disponibilitat de recursos florals, el nèctar de què s’alimenten les papallones.
{{ comment.text }}