L’amenaça recau en conreus molt diversos. Tant lligats al regadiu com el blat de moro, la mongeta del ganxet i altres productes d’horta (enciams, tomàquets…), com als de secà: cereals per a farratges, l’olivera i la vinya. Entre les zones més afectades, hi ha tota la franja que va de les Franqueses fins a Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera baixant també fins a la Roca. “Un setembre tan sec no s’havia vist mai”, diu Quim Cassà, coordinador d’Unió de Pagesos al Vallès Oriental. “Els pous no estan regenerats perquè fa anys que no plou com ho hauria de fer”.
“Amb les mongetes del ganxet, tothom està espantat perquè estan a punt de florir i si segueix fent aquest sol la cremarà”, explica Rosa Pruna, presidenta d’Asaja. “Encara hi ha aigua als pous però la gent té por”, afegeix Pruna. En alguns casos, alguns pagesos ja han començat a portar aigua amb cisternes. Això, a més, afecta els costos de producció, que augmenten. És el cas de Joan Gallifa, de Llerona, que conrea la mongeta del ganxet. Les altes temperatures accentuen el dèficit hídric. “Amb temperatures tan altes, hem de regar més. En lloc de cada quatre dies ho has de fer cada dos”, apunta Gallifa.
Les males perspectives ja van fer que molts agricultors limitessin la producció agrària. “Si plou, tothom s’anima a plantar. Aquest any, veient el panorama, molts ja no ho han fet”, explica Pruna. Ha passat a tot l’àmbit de Santa Maria de Palautordera. “Des del maig que ja no tenim aigua”, diu Josep Ribas, vicepresident d’Asaja i pagès de la zona. “Del riu, l’aigua que baixava anava pel consum de boca”, explica. Amb tot, lamenta que no s’adoptessin restriccions per limitar el consum d’aigua per a jardins o piscines. “No han tingut cap mena de restricció durant l’estiu. Han tingut aigua a dojo, mentre que la part agrícola ha quedat abandonada”, lamenta. Els pagesos estan pendents d’una reunió amb l’Ajuntament aquest setembre. “Potser quan es farà ja haurà plogut”, diu Ribas, que reclama al consistori la creació d’un consell de la pagesia. També ha passat a la zona de Llinars. “On hi havia poca aigua, ja no han fet res”, diu Pruna.
La manca de precipitacions també condiciona la ramaderia. Per exemple, en la producció de llet. “Les vaques mengen menys i fan menys llet. Estan molt més estressades”, diu Cassà. El sector vaquí també rep de retruc perquè hi ha menys producció de farratges i, per tant, obliga a comprar més aliment a fora, cosa que provoca un increment dels costos de producció en un sector ja molt collat pels baixos preus que es paguen de la llet.
Per Quim Cassà, la falta de pluja aquest setembre també condicionarà l’activitat agrària d’aquesta tardor i hivern. “Ara hauríem d’estar preparant els camps per sembrar a l’octubre i al novembre. Si no plou, haurem d’esperar a fer-ho fins al gener, quan el dia comença a ser més llarg”.
{{ comment.text }}