Amb 81 anys, Soledad Carreras Sampera té clar que va tenir “la sort de treballar a Can Botey”, l’antiga fàbrica de material elèctric Josep Botey-TEM, de Granollers, que va tancar fa 43 anys. Ella era la responsable del Club Infantil TEM que l’empresa va posar en marxa l’any 1959 per als fills dels treballadors que hi podien anar a les tardes, quan sortien de l’escola, o als estius.
Una trentena d’aquells infants es van aplegar aquest dissabte al restaurant Gran Olla, a Granollers, per agrair la feina a la senyoreta Sole, com tots la coneixen. Abans de la trobada, tots els participants, que ja estaven vacunats, van fer-se un test d’antígens per evitar contagis de la Covid-19.
Van dinar plegats, van lliurar-li un ram de flors i unes targetes escrites amb missatges personalitzats i, sobretot, van poder recordar vivències d’aquells anys de Club Infantil. “N’hi ha hagut algun que no l’he conegut perquè feia molt temps que no el veia”, deia. També van portar alguns treballs de costura i pintura que havien fet al Club quan eren canalla i que encara conserven.
Carreras va arribar a Can Botey amb 18 anys. “Estava fent d’ajudant a Ca la senyoreta Font –una escola que hi havia a la ciutat– i li van demanar si podia fer el Club Infantil. Els va dir que ella no podia però que jo sí”, explicava dissabte durant el dinar. Al Club, hi podien anar els fills dels treballadors de Can Botey des dels 4 fins als 14 anys. “Alguns eren més grans i encara venien. Algunes noies que ja treballaven em demanaven si podien venir una estona al vespre amb 15 o 16 anys per cosir.” “Vaig arribar a tenir 60 nens algun estiu i jo tota sola!”, recordava.
La senyoreta Sole se les va haver d’empescar perquè, tinguessin l’edat que tinguessin, “tots s’ho passessin bé”. “Als de 4 anys no els podies pas fer el mateix que als més grans però havies de mirar que fessin alguna cosa.” Per això, va organitzar horaris i grups. “Mentre els petits feien una cosa, els grans en feien una altra.”
La idea inicial era que mentre eren al Club els infants llegissin i juguessin. La senyoreta Sole, però, de seguida va veure que “no els podies tenir tantes hores llegint i jugant”. Per això, va proposar als Botey que poguessin fer altres activitats: pintura, manualitats amb guix i fang, labors… “Sempre que proposava alguna cosa, em deien que sí de seguida. Estic molt agraïda”, ressaltava Carreras, que apuntava que el club infantil de Can Botey era envejat per molts. “Molta canalla amb pares que no treballaven a Can Botey volien venir.” I valorava la singularitat de la iniciativa. “A Roca Umbert, hi havia la Cuna però per als fills que encara no tenien edat escolar.”
Amb els treballs que feien durant el curs, cada any muntaven una exposició. “S’obria el Club perquè tothom ho pogués venir a veure.” I hi havia premis per als millors. Per les festes de Nadal, els Reis portaven jocs que farien servir junts al Club.
Carreras hi va ser fins que va tancar l’empresa l’any 1978. “M’ho vaig passar molt bé i hi vaig estar molt a gust. Gaudia molt fent la feina.” I va deixar una empremta a desenes d’infants que més de 40 anys després van agrair-li.
