La transició energètica distribuïda i participada

A hores d’ara ja ningú qüestiona la necessitat d’abandonar la crema de materials fòssils per disposar d’energia i obrir la porta, de bat a bat, a les fonts d’energia renovable, que la natura ens ofereix generosament. Hi ha, però, un aspecte de la naixent societat renovable que passa sovint desapercebut per amplis sectors de la societat, ja que aprofitar l’energia continguda en els fluxos biosfèrics no és només un simple canvi de font d’energia, com es podria pensar. En realitat és un profund canvi de paradigma, ja que significa abandonar la visió del món lineal espoliadora dels sistemes naturals (extracció, crema, abocament) i abraçar la visió del món circular de cooperació amb els sistemes naturals (captació, ús, regeneració). Ginys pensats amb criteris de circularitat Ara bé, com que per disposar d’energia calen ginys tecnològics que facin la captació d’energia i la transformació en energia útil per a la societat, i com que qualsevol giny tecnològic (des del més simple fins al més sofisticat) requereix més o menys materials per a la seva fabricació, hi ha elements de la vella societat extractivista fòssil que encara poden impregnar la naixent societat circular renovable. Ho podem constatar, ja avui, en conflictes que es donen entorn de determinats materials. Per això és important que els ginys tecnològics, que la societat va creant per poder fer la captació i transformació de l’energia que ens envolta, siguin pensats i dissenyats amb els criteris de circularitat (eficiència en l’ús de materials, llarga durada de vida, reparabilitat i reciclat dels materials en finir la vida dels ginys). Hi ha també un altre aspecte, que massa vegades es presta a interpretacions que ratllen la demagògia. I és el que fa referència al significat de l’anomenada “energia distribuïda”, ja que qualsevol captació de l’energia continguda en el flux solar i en la força dels vents és distribuïda per la seva pròpia naturalesa, ja que per unitat de superfície de captació la quantitat d’energia captada és estrictament limitada. Per tant, tant és distribuïda la captació solar d’una teulada familiar com la d’un hort solar a terra, per més gran que sigui. Tant és distribuïda la captació eòlica d’un sol aerogenerador com la d’un parc eòlic de desenes o centenars de MW de potència. Parc eòlic 'off-shore' de 20 MW promogut per la cooperativa Middelgrunder Wind Turbine Cooperative a Copenhaguen. Una mostra de col·laboració entre la cooperativa i Copenhaguen Energy, on cada entitat té 10 aerogeneradors de 2 MW cadascun i que funciona des de l’any 2000. Agrupa unes 8.500 persones, que van aplegar 23 milions d’euros (Middelgrunden Wind Turbine Cooperative) La raó és ben simple: la quantitat de radiació solar que el nostre planeta rep, en el seu viatge entorn del sol, és estrictament limitada. L’anomenada constant solar és la quantitat d’energia rebuda en forma de radiació solar per unitat de temps i unitat de superfície, mesurada en la part externa de l’atmosfera terrestre, en un pla perpendicular als raigs de sol: 1.368 W/m2 (Juls/seg.m2, o el que és el mateix, 1,96 cal/cm2.min). Comparem-ho amb una central nuclear, un sistema extremadament concentrat de generació d’electricitat. Per exemple, la central nuclear d’Ascó, amb dos reactors que totalitzen una potència de més de 5.900 MW tèrmics per donar una potència elèctrica de 2.060 MW elèctrics. Si estimem la superfície ocupada per la central, això representa que per unitat de superfície sigui 33 MW tèrmics per hectàrea o 11,5 MW elèctrics per hectàrea. Comparativament, els 0,6 MW/ha d’un hort solar o els 1,3-2 MW/ha d’un parc eòlic mostren que les captacions del sol i del vent són sempre clarament distribuïdes comparativament a la concentració que representa una central nuclear. Una altra cosa, ben diferent, és si mirem qui ha posat els diners per fer realitat la instal·lació de captació solar o eòlica. Hi ha dues formes de fer-ho: 1) un grup molt reduït de persones fa la inversió, 2) un grup ampli de persones és qui fa la inversió (agrupats en una figura jurídica que pot ser una empresa, més o menys gran, un fons d’inversió, una cooperativa, una associació, etc.). En el primer cas direm que és una inversió concentrada en mans de poques persones, i en el segon direm que és una inversió distribuïda entre moltes persones, o també podem dir que el projecte és participat, en el cas que un projecte estrictament comercial s’obri a la participació ciutadana. Avui dia la legislació catalana ho té en compte, arran de la moció 220/XII del Parlament de Catalunya que instava el govern de la Generalitat a desenvolupar les energies netes (vegeu quadre 1). QUADRE 1. Moció 220/XII del Parlament de Catalunya, sobre la transició energètica i la descarbonització de l’economia catalana 302-00265/12AprovacióPle del Parlament, sessió 67, 03.12.2020, DSPC-P 123Publicació: BOPC 753 El Parlament de Catalunya insta el govern a: a) Desenvolupar les energies netes, com la solar, l’eòlica i la hidràulica de bombeig, la geotèrmica o qualsevol altra de renovable, per augmentar la potència instal·lada com a mínim fins als dotze mil megawatts l’any 2030, a fi que aquell any el 50% de l’energia elèctrica i el 25% de la producció d’hidrogen siguin renovables, en la línia dels objectius europeus. b) Tractar amb prioritat els projectes de generació d’energia a partir de fonts renovables, amb els criteris següents: 1r. Projectes cooperatius, comunitaris, ciutadans i d’autoproducció i ús directe de l’energia generadaEls projectes de generació d’energia amb tecnologies per a l’aprofitament de les fonts renovables cooperatius, comunitaris i ciutadans hauran de tenir un tractament administratiu diferent que en faciliti la implantació, tal com estableix la Directiva (UE) 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell, de l’11 de desembre de 2018, relativa al foment de l’ús d’energia procedent de fonts renovables, que disposa “la reducció de les exigències administratives” per fer realitat les comunitats d’energia, que reconeix plenament, i fins i tot que “les comunitats d’energies renovables siguin remunerades per mitjà d’ajuts directes si compleixen els requisits de les petites instal·lacions”. 2n. Projectes amb finalitats mercantilsEls projectes de generació d’energia amb tecnologies per a l’aprofitament de les fonts renovables amb finalitats mercantils hauran de fer possible la participació ciutadana, especialment de les persones que viuen a la rodalia del projecte (al municipi, la comarca o les comarques properes), tal com estableix la Directiva (UE) 2018/2001, que ho argumenta “amb l’objectiu d’incrementar la participació local dels ciutadans en els projectes d’energia renovable i, per tant, incrementar l’acceptació de les energies renovables”, com ho demostren molts projectes arreu. Teulada solar comunitària Ona Solar que la Fundació Terra va promoure sobre el teulat del Mercat del Carmel de Barcelona. Es va posar en funcionament el juny del 2017 (Fundació Terra) Dialogar i deixar enrere actituds retrògrades Qualificar un projecte solar o eòlic com a “concentrat” pel simple fet que té desenes o centenars de MW de potència és ignorar la realitat física que fa que la captació s’hagi de fer en una gran superfície donades les limitacions que ens imposa la constant solar a l’hora de fer la captació de la radiació solar (o la captació de la força del vent, donat que els moviments de les masses d’aire són el resultat del diferent escalfament de la superfície del planeta). Una altra cosa és quan una instal·lació solar o eòlica, de desenes o centenars de MW de potència, és propietat d’un molt reduït nombre de persones que, a més a més, no tenen cap vincle, ni cap arrelament, amb la gent que viu en el territori on es vol fer l’actuació. En aquest cas, i davant de qualsevol proposta, el més assenyat hauria de ser parlar i dialogar directament amb l’entitat promotora del projecte i establir un procediment de negociació per determinar en quines condicions el projecte proposat podria ser acceptable per les persones que fan vida en el territori afectat.Negar-se, per principi, a parlar, a dialogar i a negociar, davant de qualsevol projecte de captació de la radiació del sol o de la força del vent, pot ser una actitud clarament retrògrada i del tot obstruccionista de la tan necessària i urgent transició energètica que cal fer a Catalunya per abandonar els malsons fòssil i nuclear, en els quals ens van encadenar persones que solament seguien l’evangeli del màxim benefici a costa de la societat i dels sistemes naturals.

La transició energètica distribuïda i participada

El col·lapse de l’omega-3 al Mediterrani

El cicle natural de l’aigua es descontrola

La Terra en alerta: set límits ja s’han traspassat

“No aconseguir un ODS significa parlar de la vida de milions de persones”

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Comissió Europea deixa Osona fora del perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana